La reforma del Codi Penal pactada entre el govern espanyol amb ERC que el PSOE i Podem registren aquest divendres al Congrés contempla la supressió del delicte de sedició, que està penat amb un màxim de 15 anys de presó, i la seva substitució per un delicte de desordres públics agreujats, amb una condemna màxima de cinc anys. Fins ara la pena màxima del delicte de desordres públics agreujats era de sis anys. Així ho han apuntat aquest divendres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, i el president del grup de Podem al Congrés, Jaume Asens.
El text registrat inicia ara la seva tramitació i se sotmetrà al criteri del ple els pròxims mesos. El govern espanyol en tindrà prou amb el suport dels seus socis parlamentaris per aprovar-lo per majoria absoluta.
La reforma que ara comença el tràmit parlamentari estableix la supressió del capítol I del títol XXII del Codi Penal i els seus sis articles que des de 1822 castigaven el delicte de sedició.
Actualment, l'article 544 del Codi Penal i els següents tipifica aquest delicte com el que cometen els que "sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuària per impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials".
Desordres agreujats
La reforma també modifica l'article 557 per establir dues categories de desordres públics. D'una banda, castiga amb entre sis mesos i tres anys els que actuant en públic i amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública, executin "actes de violència o intimidació" sobre les persones o coses, o "obstaculitzant" les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions o edificis.
A més, situa com a delictes públics agreujats, amb una pena d'entre tres i cinc anys, els qui cometin els fets anteriors "amb una multitud" que tingui un nombre, organització i propòsit idonis per "afectar greument l'ordre públic".
Afegeix que en cas que els autors estiguin constituïts com a "autoritat", la pena d'inhabilitació "serà absoluta per un temps de sis a vuit anys".
De fet, la reforma suposa una rebaixa de la pena del delicte de desordres públics agreujats, que passa de tenir una condemna màxima de sis anys a una de cinc.
Actualment, l'article 557 sobre desordres públics diu que qui alteri la pau pública amb actes de violència "seran castigats amb una pena de sis mesos a tres anys de presó". La pena és la mateixa per als qui incitin a fer actes de violència, però s'incrementa a entre un i sis anys de presó si el delicte es du a terme portant una arma o un objecte perillós, quan es posi en risc la vida de les persones, o "quan els fets es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa". També quan l'autor dels fets utilitzi "la seva condició d'autoritat, agent de l'autoritat o funcionari públic", o quan dugui el rostre tapat.
Tramitació
El govern espanyol s'ha estalviat els informes preceptius d'organismes com el CGPJ o el Consell d'Estat registrant la proposta de reforma a través dels grups parlamentaris del PSOE i de Podem.
Un cop registrat al Congrés, ara s'obre un tràmit d'esmenes –on els grups poden provar d'introduir modificacions- i posteriorment se sotmetrà al ple.
Per quedar aprovada, la reforma necessita el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra, actualment 175 vots (no són 176 perquè actualment el Congrés té 349 diputats per la no substitució del diputat de Podem Alberto Rodríguez), de manera que en tindria prou amb el suport de les formacions del govern espanyol i els socis de la investidura.
Quan entri en marxa, la reforma del Codi Penal s'aplicarà a casos ja jutjats pel principi de retroactivitat de la llei penal en favor del reu, de manera que si es redueix la pena d'inhabilitació se'n podran beneficiar els líders del procés ja jutjats que tot i ser indultats encara arrosseguen la inhabilitació que els va imposar el Tribunal Suprem.
També afectaria els exiliats. En el cas de la secretària general d'ERC, Marta Rovira -que només està processada per rebel·lió- podria obrir la porta al seu retorn, tot i que en els casos de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers clara Ponsatí i Toni Comín independentment del delicte de sedició el Suprem els vol jutjar per malversació, que també té penes elevades. Lluís Puig està processat per desobediència i malversació.
Puigdemont creu que Sánchez "canvia el nom" a la sedició i el titlla de "mestre en l'art de l'enganyifa"
Carles Puigdemont ha considerat que l'anunci de reforma de la sedició que ha fet aquest dijous el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, simplement "canvia el nom" del delicte, però no el deroga. L'expresident de la Generalitat convida a "llegir molt bé la lletra menuda i la gran" perquè, al seu parer, Sánchez "és un mestre en l'art de l'enganyifa", i posa exemples com la llei mordassa o el català a Europa. Alhora, l'eurodiputat de JuntsXCat opina que si es continua condemnat l'organització d'un referèndum per la independència, "tan se val si són 15 anys de presó o en són 5: estan criminalitzant un dret".
Al seu parer, el "guany individual" que suposaria la rebaixa de penes que comportaria la transformació de la sedició en un delicte de desordres públics agreujats "no desemboca en un guany polític. No es desjudicialitzaria res".
Per això ha considerat que "el que compta no són els anuncis sinó els fets". I ha afegit: "Qualsevol acusació pels fets de l'octubre del 2017 que es faci a l'empara de la reforma del delicte seria la demostració d'un engany. Perquè si realment el delicte es deroga, ja no hi pot haver condemna ni persecució".
I acaba: "Si l'octubre del 17 deixa de ser un cas de sedició i passa a ser un cas de desordres públics agreujats, no sé veure on és el guany polític de tot plegat. Sí, hi ha una gran diferència entre passar 15 anys a presó a passar-n'hi 5. Però políticament estaríem allà mateix".
Laura Borràs també ho critica
La presidenta de JxCat i expresidenta del Parlament, Laura Borràs, ha qüestionat l'acord per reformar la sedició: "Ves que el remei dels desordres públics agreujats no sigui pitjor que la malaltia de la sedició". El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i ERC han pactat la derogació del delicte i substituir-lo per "desordres públics agreujats". "Ves que el remei dels desordres públics agreujats no sigui pitjor que la malaltia de la sedició", ha escrit Borràs. I ha continuat: "Sánchez fa de Sánchez i veurem si voldrà dir: l'1 d'octubre no va ser sedició sinó desordres públics agreujats". La líder de Junts ho rebla dient que si hi va haver desordres públics agreujats van ser protagonitzats pels cossos i forces de seguretat.
Marta Rovira: "Només amb aquesta reforma, avui no podria tornar a Catalunya amb garanties"
"Quan la supressió de la sedició tingui lloc, podrem dir que és positiva, perquè s'elimina un supòsit del Codi Penal que ha estat utilitzat, i mal utilitzat, en contra nostra". És la valoració de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a través d'un fil de Twitter aquest dijous a la nit, després que el president espanyol, Pedro Sánchez, i els republicans hagin pactat la derogació del delicte i substituir-lo per "desordres públics agreujats". Rovira celebra les reformes que "dificultin l’aplicació arbitrària" del Codi Penal o que sigui "perjudicial" per a la pluralitat i la dissidència política. A més, explica que en el seu cas personal -està exiliada a Suïssa- només amb aquesta reforma avui no podria tornar a Catalunya "amb garanties".
"Treballar democràticament per aconseguir la independència de Catalunya no pot ser mai un delicte ni objecte de repressió política", ha constatat Rovira, que també subratllat que la derogació és una "bona notícia" per al conjunt de l'independentisme, "el d'avui i el de demà".
Finalment, reitera que "l'objectiu final" és l’amnistia per a tothom qui té una causa oberta en relació a l’1-O, i la resolució del conflicte polític mitjançant un referèndum.
La CUP retreu a ERC que vengui com una "victòria política" els "jocs de malabars" de Sánchez
El diputat de la CUP Carles Riera ha retret a ERC que vengui com a "victòria política" els "jocs malabars" del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el PSOE. Ho ha dit en declaracions a La2 i Ràdio 4 en relació a la reforma del delicte de sedició, una reforma que ha apuntat que el que acabarà sent és una substitució del delicte per un altre, amb una possible reducció de penes per alguns tipus de delictes però una "extensió" d'aplicació. Ha afegit que tot plegat és un nou "joc de cartes" o "canvi de cromos" amb la finalitat que ERC li aprovi els pressupostos de l'Estat. Riera ha afegit que tot plegat "posa en dificultats" l'objectiu de la independència i ha afegit que ERC o bé és ingènua, innocent o hi "col·labora conscientment".
Riera ha lamentat que ERC ha abandonat el camí cap a l'autodeterminació i l'amnistia, que ha recordat que eren suposadament els objectius de la taula de diàleg, i ha apostat pel que porta a l'"estabilització" de l'Estat i la "desactivació" del conflicte.
El diputat ha valorat que, a l'espera de conèixer el text concret, sembla que la reforma no beneficiarà el 99% dels que pateixen la "repressió" sinó només a una minoria i "parcialment". Per tot plegat, ha considerat que el que fa Sánchez és un nou "joc malabar" per acontentar ERC "amb molles" i aconseguir un intercanvi per aprovar els pressupostos.
Riera ha desaprovat aquest camí i ha assegurat que el que fa falta és "reactivar" el conflicte i donar-li continuïtat per aconseguir l'amnistia i l'autodeterminació. Per tot plegat, ha defensat que cal una ruptura democràtica i ha lamentat que ERC ha agafat el camí oposat.
També ha criticat el "fracàs" d'ERC i Junts en la política del lideratge de l'independentisme. Sobre els republicans ha valorat que per fer una política que "allunya" de l'objectiu i sobre Junts s'ha preguntat on és.
Més a prop de l'esmena a la totalitat dels pressupostos
En la crítica de la política d'ERC, Riera ha assegurat també que, ara per ara, la CUP està més a prop de l'esmena a la totalitat dels pressupostos que de la seva aprovació. I és que ha considerat que els comptes no donen resposta a les necessitats del país davant la crisi i ha criticat que s'ha aplicat l'"agenda de la patronal". Per això, ha afirmat que caldria un "gir de 180 graus" per tal d'aconseguir el suport dels cupaires.
En clau estatal, ha dit que Pedro Sánchez i Mariano Rajoy no són el mateix però ha afegit que tots dos són "pilars fonamentals" de l'Estat on un fa de policia bo i l'altre de dolent. Ha considerat que "van de la mà" quan es tracta de defensar el "règim" i ha lamentat que ERC està "facilitant" aquesta política.
D'altra banda, ha dit que els ministres Fernando Grande Marlaska i Margarita Robles haurien de dimitir pel 'Catalangate'.