Governs de les illes.

Les institucions més peculiars

Els quatre consells insulars balears superen la meitat del seu present mandat intensificant l’objectiu de preservar el territori i la identitat pròpia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els consells insulars de Balears són les institucions polítiques més peculiars dels Països Catalans, uns organismes que també han superat els primers dos anys del seu actual mandat. Els presidents de tres dels quatres ens insulars (Jaume Ferrer, de Formentera; Susana Mora, de Menorca; i Miquel Ensenyat, de Mallorca) i les vice-presidentes de l’altre (d’Eivissa, Viviana de Sans i Marta Díaz) han valorat per a aquest setmanari la gestió feta durant la primera part del quadrienni en la respectiva institució.

Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca / Autor: Isaac Buj


Originals institucions
Sovint se sol comparar els consells insulars balears amb les diputacions continentals. No són iguals, tanmateix. És vera que tenen les mateixes competències, però els ens insulars en tenen, a més, d’altres de caràcter autonòmic. A banda d’això, l’àmbit territorial tampoc coincideix: els consells no ho són de la província —que és totes les Balears— sinó de cada illa.

En tercer lloc, la seva essència històrica és radicalment diferent: les províncies van ser creades pel Govern espanyol el novembre de 1833, i cadascuna prenia el nom de la seva capital, excepte en quatre casos: Navarra, amb capital a Pamplona; Àlaba amb Vitòria; Guipúscoa amb Sant Sebastià i Biscaia, amb Bilbao. I, orgànicament, totes depenien directament del Govern espanyol. El model que seguia la nova distribució institucional era el dels departaments francesos. L’extensió responia al fet pràctic que des del punt més allunyat de la província s’havia de poder arribar a la capital en un dia de viatge. Al capdavant de cadascun dels nous ens el Govern hi posava un representant, el governador, que era el cap polític del territori.
Els consells insulars, pel seu costat, arrelen profundament en la història institucional pròpia. Prenen el nom del Gran i General Consell, la institució de govern medieval del Regne de Mallorca que fou creada el 1249 i suprimida pel decret de Nova Planta el 1715. Justament com a símbol de recuperació de l’autogovern, quan el govern d’Adolfo Suárez creà el 1978 mitjançant un decret llei la preautonomia balear, els òrgans polítics que es formaren s’anomenaren consells insulars. N’hi havia tres, corresponents a les illes de Menorca, Mallorca i a l’agrupació de les d’Eivissa i Formentera. Eren l’essència de l’autogovern i, quan se’n reunien els membres de tots tres en plenari balear, quedava constituït el Consell General Interinsular com a cambra legislativa, tot i que no tenia quasi cap competència.

Amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, el 1983, els consells insulars canviaren de naturalesa. Perderen el caràcter essencial de l’autogovern que havien tingut en els anys anteriors, entre 1978 i 1983, ja que el bessó de l’autonomia passava a ser la institució que tenia el poder legislatiu, el Parlament. Els ens insulars ja no formaven, com abans, unint-se tots tres, la Cambra legislativa, sinó que els ciutadans elegien els diputats i, una vegada constituïda, els seus membres configuraven els tres consells insulars segons l’illa per la qual havien estat elegits. O sigui, tots els diputats ho eren alhora del Parlament i del respectiu Consell. La reforma de l’Estatut de 2007 donà als consells insulars la possibilitat de rebre més competències autonòmiques, pressupost i, a més, els dotà de més pes polític: des d’aleshores ja no són una institució secundària ni els constitueixen els diputats del Parlament, sinó que s’autoconstitueixen amb membres elegits directament.

La manera de triar qui els forma diferencia radicalment els consells insulars de les diputacions. Els membres de les institucions continentals han de ser obligatòriament regidors i/o alcaldes. Després de les eleccions municipals es distribueixen els electes als consistoris que ocuparan alhora plaça de diputats provincials. Es fa a través de la llei d’Hondt aplicada als vots recaptats per cada candidatura que hagi obtingut representants en els comicis locals a la província. Els ciutadans, per tant, no trien directament aquests diputats. En el cas dels consells insulars, entre 1983 i 2007, com s’ha dit, els diputats electes al Parlament per cadascuna de les quatre circumscripcions insulars (Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera) eren també electes al mateix temps al Consell respectiu —n’hi havia tres ja que les dues Pitiüses en formaven un de sol—, mentre que a partir de la reforma estatutària de 2007 les candidatures són separades, i, per tant hi ha elecció diferent al Parlament i a cadascun dels quatre Consells —des de la muda de fa deu anys Formentera té també el seu propi ens insular. Es pot dir, doncs, que els consells insulars són institucions més democràtiques que no els ens provincials peninsulars.

Amb el transcurs dels anys, els ciutadans de la respectiva illa han anat percebent els consells insulars de Menorca i Eivissa com els seus vertaders governs —com també passa a Formentera d’ençà que té institució insular—, tot i que no ho siguin, evidentment. Però talment són identificats pels ciutadans. En aquest sentit, els menorquins, formenterers i eivissencs cada cop pressionen més perquè l’Executiu balear comú vagi perdent més pes polític a favor dels ens insulars respectius. A Mallorca és diferent, perquè la coincidència sobre el mateix territori del Consell Insular i del Govern fa que els mallorquins no entenguin bé el paper institucional de l’ens insular.

A pesar del matís que es pot fer amb el de Mallorca i malgrat la joventut del de Formentera, els consells insulars són les institucions més genuïnes de Balears i van adquirint cada cop més rellevància política.

Dos anys

Cada illa és un món. Així ho solen dir tots els polítics quan se’ls demana per les diferències entre cada consell insular. I és cert, cadascun té les seves peculiaritats, els seus reptes i problemes. Per tant, la gestió és diferent en cada cas.

Jaume Ferrer, president del Consell de Formentera

Des del de Formentera, el més petit de tots, el seu president Jaume Ferrer, de Gent per Formentera, que governa gràcies a un pacte amb el PSIB-PSOE, destaca que, sobretot, la seva preocupació ha estat en aquest dos anys “la protecció del territori, i en aquest sentit hem fet una forta aposta en la creació d’un cos d’inspecció que va començar a funcionar l’estiu passat, perseguint un doble objectiu: que l’oferta turística de l’illa es reguli i que es creï una borsa d’habitatges per poder llogar-los tot l’any”. En altres àmbits, el Consell vol reforçar els serveis sociosanitaris —inclosa la construcció d’un tanatori—, millorar el servei als més vells de l’illa —amb la creació d’una residència—, insistir en la defensa de la cultura i el patrimoni propis —en aquest sentit, destaquen les rehabilitacions del far de la Mola per destinar-lo a usos culturals, i un altre edifici, Can Ramon, on s’ubicarà el futur museu etnològic, i la futura creació del Museu de Formentera—, la reactivació del camp, i el manteniment del paisatge rural a través del projecte Cens de Terres per tornar a conrear camps que s’havien deixat de cultivar... La relació del Consell de Formentera amb el Govern Balear “ha estat des de l’inici de legislatura molt bona”, diu Ferrer, que agraeix la col·laboració econòmica de l’Executiu, altrament ben poc podria haver fet la institució insular. Però afegeix que “necessitem un Govern valent” que accepti “posar límits que preservin l’illa”, tant “en els fondejos” de iots com “en l’entrada de vehicles”.

Susana Mora, del PSIB-PSOE, va accedir a la presidència del Consell Insular de Menorca el passat mes de juny en virtut del pacte de 2015 que repartí el càrrec dos anys per hom entre Maite Salord de Més per Menorca, que l’ocupà la primera part del mandat, i ella. Mora destaca de la gestió feta sobretot “la ferma aposta per a les persones i les polítiques de benestar social; les inversions per a la millora d’infraestructures socials, les ajudes per a l’autonomia de les persones i l’impuls a les polítiques actives d’ocupació, en especial donant més oportunitats de formació i ocupació als col·lectius que més ho necessiten com ara els joves i els majors de 45 anys”. La preservació del territori és també un eix fonamental del mandat: “Hem iniciat la revisió del Pla Territorial Insular, el nostre instrument per regular un ús sostenible i ordenat del territori que dóna valor diferencial a la nostra illa. Hem millorat els accessos a les platges i reconduït les obres a la carretera general. Hem reafirmat la nostra aposta i compromís envers la Declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera elaborant el primer Pla d’Acció de la Reserva i ampliant la zona marina”. En la protecció de l’illa hi té un paper bàsic el turisme sostenible, per la qual cosa el Consell ha començat “l’elaboració del Pla de Desenvolupament Turístic (PDT), des del consens i el diàleg amb el sector i la ciutadania, per planificar i gestionar el turisme com a pedra angular de l’economia menorquina”. Respecte a les relacions amb el Govern, no té res negatiu que calgui destacar, tot el contrari: “La sintonia és bona i des del primer moment hem treballat conjuntament”.

Vicent Torres, del PSIB-PSOE, és el president del Consell d’Eivissa gràcies a l’acord signat fa dos anys amb Podem-Guanyem Eivissa, però no ha pogut contestar a les preguntes d’aquest setmanari perquè està de baixa per malaltia. Ho han fet en el seu lloc les dues vice-presidentes de la institució. La vice-presidenta primera i portaveu del grup Podem-Guanyem Eivissa, Viviana de Sans, destaca que “el principal objectiu d’aquests dos anys ha estat el de fer revertir les polítiques de les darreres legislatures, que van deixar aquesta institució sota mínims. Els eixos han estat: defensa dels col·lectius més vulnerables, protecció del territori i fer front al drama de la manca d’habitatge”. Valora que l’actual Govern balear “és infinitament millor que la funesta etapa del senyor José Ramón Bauzà, però des d’Eivissa cal que negociem i reivindiquem constantment davant Mallorca el que considerem que és just i necessari: un exemple d’això és la nostra voluntat d’ampliar les reserves marines i la protecció a Tagomago, o la urgència que donam al fet que el Govern hauria de declarar Eivissa com a zona d’emergència d’habitatges”, explica. Per la seva banda, la vice-presidenta segona i portaveu del grup del PSIB-PSOE, Marta Díaz, complementa dient que la dreta “implantà un model territorial i d’activitats econòmiques sense control, que va abocar l’illa a una sèrie de desequilibris que els actuals governs progressistes de Balears i del Consell hem començat a revertir: s’ha completat la interconnexió de les dessaladores, per subministrar aigua de qualitat al conjunt de l’illa, i s’ha finalitzat la construcció del nou emissari de la depuradora, alliberant la platja de Talamanca de la contaminació per abocaments que havia patit durant els últims anys”. Ara toca impulsar “el nou model social i econòmic d’Eivissa, que ha de passar per una redistribució més justa dels beneficis de l’activitat turística” i alhora buscar el turisme de més qualitat, que “és aquell que aprecia i té cura del lloc que visita: aquest és el model que promou el Consell, amb iniciatives lligades a la gastronomia, els esports, la moda, la cultura i el patrimoni, afavorint activitats durant els mesos de fora de temporada alta, amb l’objectiu d’allargar els contractes laborals”.

A Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca, li interessa destacar que tots i cadascun dels departaments de la institució es governen de forma “tripartida [PSIB, Més i Podem] per evitar les tan temudes capelletes: el nostre pacte funciona”. A banda del que considera bon funcionament, dóna gran importància “a la recuperació tant de la Direcció Insular de Política Lingüística com dels Premis Mallorca que s’havien deixat perdre i en els quals hi haurà noves modalitats el 2019”. Ara bé, reconeix que la fita cabdal d’aquest mandat ha de ser la revisió del Pla Territorial: “Dotze anys després de la seva aprovació, treballam per actualitzar-lo revisant els creixements i ampliant les mesures de protecció paisatgística del sòl rústic; en farem l’aprovació inicial el gener de 2018”. En infraestructures valora molt el fet que “hem iniciat els tràmits per rescatar el túnel de Sóller, cosa que, amb el rescat la ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles), ens permetrà retornar a la ciutadania els serveis públic privatitzats per la dreta”. Destaca així mateix la voluntat de tenir enllestit el Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) abans de la temporada alta de l’any que ve. Dóna força importància al fet d’haver aprovat el Pla d’Equipaments Comercials que suposà la “suspensió de nous grans equipaments comercials mentre no aprovem el Pla Director Sectorial, cosa que tenim previst fer a la tardor”. Com a la resta de Consells, “la situació d’emergència social que ens trobàrem” ha obligat la institució a “incrementar al màxim les partides econòmiques de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, que gestiona el pressupost més alt que hagi tingut mai”.

Vol que “el Consell sigui el veritable Govern dels mallorquins” però reconeix que “a diferència de les altres illes, a Mallorca potser sempre ha quedat una mica a l’ombra del Govern”. I parlant de l’Executiu balear, assegura que “hem reclamat les competències que ens pertoquen segons l’Estatut” i, tot i que no les tenen encara, no troba que la relació amb el Govern sigui dolenta, al contrari: “Hi ha bona sintonia i feim feina de manera coordinada. Vull remarcar que cada sis mesos hem celebrat una conferència de presidents, en què participa la presidenta del Govern i tots els presidents dels consells insulars: la passada legislatura només se’n va fer una”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.