La comissió de l’Eurocambra que estudia l’ús del programari Pegasus en els diferents estats europeus va assenyalar aquest dimarts el govern espanyol com a responsable del CatalanGate, cas on s’acusa el CNI d’espiar fins a 65 alts càrrecs independentistes. L’informe, elaborat per l’eurodiputada liberal neerlandesa Sophie in't Veld, és encara un esborrany, però ja assenyala la "poca informació aportada fins ara" per l'executiu espanyol sobre l'espionatge, i obre la porta a què el govern espanyol va ser "probablement" el primer comprador a la Unió Europea del programari de l’empresa NSO. In’t Veld, en roda de premsa posterior a la publicació de l’informe, va assegurar que existeix, per part del govern espanyol, una tendència clara a l’hora d’infectar polítics estratègics en moments d’important rellevància política.
El president Pere Aragonès va interposar una querella el mes de juliol, després que Citizen Lab destapés els espionatges l’abril del mateix any, contra l’exdirectora del CNI espanyol, Paz Esteban, i l’empresa propietària del programari Pegasus, NSO group, per la infecció dels seus dispositius amb Pegasus en la seva etapa com a vicepresident de Catalunya i conseller d’Economia i Hisenda, fet que podria suposar delictes d'intrusió no autoritzada en equips informàtics, intercepció il·legal de comunicacions, espionatge i producció i adquisició d'spyware, entre d’altres. Aquesta querella, que fins ara es trobava al jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, ha estat traspassada pel magistrat Santiago García a l’Audiència Nacional, després de considerar aquest que, en afectar “la forma de govern d’un alt organisme de la Nació”, consideració que tenen dels governs autonòmics i els seus parlaments, la investigació s’ha de derivar als jutjats centrals de Madrid, on la Generalitat podrà actuar com a acusació particular, en comptes de fer-ho com a acusació popular.
Davant d’aquesta nova situació, el president Aragonès, qui ha condemnat a Twitter els resultats de l’informe de l’Eurocambra, assegurant que “cal arribar al fons de la qüestió”, i la seva defensa, encapçalada per l’advocat Andreu Van den Eynde, creuen que no és pertinent l’arribada de la querella a l’Audiència Nacional, i han presentat un recurs perquè la investigació es mantingui en un jutjat de Barcelona, defensant el jutge predeterminat per la llei, i al·legant també que, l’aleshores vicepresident, no només va ser atacat com a càrrec institucional, sinó que també es va veure afectada la seva intimitat com a persona física. Van den Eynde afirma en el recurs que enviar la querella als alts tribunals de Madrid suposaria “una transgressió de les normes de competència judicial que redundaria en perjudici de la víctima i establiria un fur irregular que podria tenir efectes indirectes sobre la prosperabilitat del procediment i sobre els seus principis i drets fonamentals”, cosa que el jutge no comparteix, afirmant que la institucionalitat del càrrec d’Aragonès té més pes en l’espionatge que l’interès del CNI en la seva vida personal i privada. El recurs s’ha elevat ara l’Audiència de Barcelona perquè resolgui aquesta discussió sobre la competència.
La publicació de l’informe ha caigut l'endemà de la primera reunió d’ERC i el PSC en relació amb les negociacions dels pressupostos de la Generalitat, on ERC va rebaixar el to envers els socialistes, als quals ja els inclouen com a possibles candidats per aconseguir l’aprovació dels pressupostos, tot i que segueixen afirmant que són Junts i els comuns els socis prioritaris. Enmig d’aquestes negociacions i de l’embolic al Congrés dels diputats sobre la reforma del delicte de Sedició, la investigació sobre el CatalanGate obre una nova finestra de negociació entre ERC i socialistes per seguir així amb l’estira-i-arronsa entre els acords al Congrés i al Parlament.
L’informe de l’Eurocambra, també ha estudiat la infecció amb Pegasus de telèfons d’alts càrrecs espanyols per part del Marroc, entre ells, el del president Pedro Sánchez.