El delicte de sedició està lluny d'estar harmonitzat a Europa. En els codis penals d'altres països europeus, el delicte de sedició no existeix com a tal, però se'n poden trobar d'equivalents que castiguen els desordres públics. Això sí, en la majoria dels casos impliquen violència i en tots ells les penes són inferiors a les que s'apliquen a Espanya, que castiga la sedició amb fins a 15 anys de presó. Contràriament, països com Alemanya, França o Itàlia castiguen els delictes contra l'ordre públic o constitucional amb entre sis mesos i 10 anys. És per això que diversos experts consultats per l'ACN aposten per rebaixar les penes a l'Estat i homologar el delicte de sedició amb d'altres que es poden considerar equivalents de la resta d'Europa.
A l'Estat, el delicte de sedició està castigat amb entre 10 i 15 anys de presó en el cas de les autoritats i amb entre 8 i 10 en el cas dels que hagin "induït, sostingut o dirigit la sedició o apareguin en ella com els seus principals autors". El codi penal de l'Estat descriu la sedició com un "alçament públic i tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords o de resolucions administratives o judicials".
Segons apunta el professor de Dret Penal de la Universitat de Valladolid, Antonio Javato, a Europa hi ha delictes que "s'aproximen" al de sedició. Tots ells tenen en comú que constitueixen un agreujament del delicte de resistència a l'autoritat o a un funcionari públic per obstaculitzar-li el compliment de les seves funcions i implica violència o intimidació.
Ara bé, Javato remarca que el delicte de sedició a l'Estat es diferencia del de la resta d'Europa per un "matís": a la resta de països és un delicte contra l'ordre públic o l'autoritat de l'estat, mentre que a Espanya està relacionat amb la rebel·lió. És per aquest motiu que, subratlla, s'ha sostingut que en el delicte de sedició espanyol poden tenir cabuda accions que atempten contra el sistema constitucional.
Delictes contra l'ordre públic a Europa
Portugal és el país que preveu penes més elevades pel delicte de "coacció contra els òrgans constitucionals", recollit en l'article 133 del codi penal. El país castiga amb entre un i vuit anys de presó el fet que s'exerceixi violència o s'amenaci d'utilitzar-la per "impedir" l'exercici de funcions "d'un òrgan sobirà o d'un ministre de la República".
D'altra banda, l'article 134 castiga la "pertorbació del funcionament d'un òrgan constitucional". És a dir, motins o desordres que pertorbin "il·legítimament" el funcionament d'un organisme o l'exercici de les funcions d'una persona. Les penes van de sis mesos a fins a tres anys de presó.
A Alemanya no existeix un delicte que es pugui considerar equivalent al de sedició. Els més similars poden ser els que recullen l'article 125 i 130 de pertorbació de l'ordre públic i el de resistència. El codi penal alemany castiga amb penes de des de sis mesos a fins a 10 anys els casos "especialment greus" de pertorbació de l'ordre públic. Això sí, per ser considerat un "cas especialment greu" cal que la persona porti una arma, posi una altra persona pel mig d'una acció violenta que pugui causar-li la mort o un risc greu a la salut o saquegi o causi danys apreciables en coses alienes.
L'article 130 fa referència a la resistència per pertorbar l'ordre públic. Així, s'hi inclou la incitació a l'odi contra parts de la població i les crides a prendre mesures violentes contra ella, així com l'agressió a la dignitat humana amb insults, menyspreu o calumnies. Aquest delicte es castiga a Alemanya amb penes de presó de des de tres mesos fins a cinc anys.
En el cas de França, l'article 433 del codi penal castiga amb dos anys anys de presó les amenaces i actes d'intimidació contra persones que exerceixen una funció pública, ja sigui un magistrat, un policia, un advocat, un militar o qualsevol altra autoritat pública. La pena s'eleva a tres anys en el cas que sigui una amenaça de mort o d'atemptat als bens amb perill per a la persona. El mateix article també castiga amb 10 anys de presó les amenaces o l'ús de la violència o qualsevol altra intimidació per fer que una autoritat pública "faci o s'abstingui de fer un acte en la seva funció" o "abusi de la seva autoritat".
El codi penal de Bèlgica també castiga els delictes contra l'ordre públic comesos per part de particulars. Preveu penes de presó de tres mesos a dos anys pels atacs violents o amenaces contra autoritats públiques. En el cas que es faci sense armes, la pena es rebaixa a entre vuit dies i sis mesos.
A Itàlia, es castiga amb fins a 10 anys de presó la "reunió sediciosa" si va acompanyada de violència. Això vol dir manifestacions o reunions en què s'exposin banderes i emblemes que simbolitzin la "subversió social" o "menyspreu" a l'estat i el govern. El codi penal italià també castiga els "atemptats contra la integritat de l'estat".
En el cas de Suïssa, l'article 285 castiga les infraccions contra les autoritats públiques amb tres anys de presó. Aquest delicte inclou l'ús de la violència o l'amenaça d'utilitzar-la per impedir a una autoritat realitzar les seves funcions. L'article 287 del codi penal suís preveu també tres anys de presó per alçament militar.
Al Regne Unit existeix un delicte contra l'ordre públic que implica violència o intimidació per alterar la pau pública. Una llei més similar a la de sedició es va derogar, tot i que continua vigent només per als estrangers.
La reforma del codi penal
Amb la reforma del delicte de sedició sobre la taula arran de la sentència contra els líders independentistes per l'1-O, el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Castella-la Manxa Nicolás García aposta per derogar el delicte de sedició i "reconduir" les conductes que preveu cap al delicte de desordres públics, que ara preveu penes de presó màximes de sis anys.
"En un estat democràtic, les conductes d'alteració de l'ordre públic no es poden castigar tant com l'alteració de l'ordre constitucional", assenyala García, tot remarcant que cal separar completament el delicte de sedició i de rebel·lió, amb origen comú. Pel professor de Dret Penal de la Universitat de Granada Miguel Ángel Cano, "el problema es troba en les penes" del delicte de sedició. "Són excessives", insisteix.
A més, els acadèmics defensen que cal aclarir quina és la definició de sedició. "La conducta de sedició és molt ambigua i inclou moltes coses", remarca García, tot assenyalant que es podria aplicar també en els casos en què es concentra un grup de persones per evitar un desnonament.
"És un ventall de conductes tan ampli que no se sap què es castiga", afegeix García. Al seu torn, Cano coincideix que cal "delimitar què s'entén per alçament públic i tumultuari". "Cal delimitar la redacció del precepte. S'han d'establir si cal diferents penalitats en funció de les conseqüències que té l'acció per al bé jurídic protegit, en aquest cas l'ordre públic", defensa.
En el cas que es reformi el delicte de sedició, subratlla Cano, als líders independentistes condemnats per l'1-O se'ls aplicaria el principi de retroactivitat si la nova norma els és favorable. No passaria en el cas que es reformés per endurir les penes. Si es rebaixessin les penes per sedició, diu l'expert, també s'aplicaria la modificació als líders que es troben fora de l'Estat en cas que volguessin tornar.
Sobre el calendari per a una possible reforma, Cano apunta que és una "qüestió imminentment política". "Es fa més o menys de pressa segons els interessos que hi ha", diu el professor de Dret Penal de la Universitat de Granada, que creu que al govern espanyol l'interessa tirar-la endavant en els pròxims mesos.
Per la seva banda, García apunta que "el procediment parlamentari es pot accelerar". "Si és una cosa normal i ordinària, abans de l'estiu es podria aprovar", remarca.
Per Rohan Sinha, expert en dret internacional de la Universitat de Bonn, l'aplicació del delicte de sedició a l'Estat pot ser "problemàtica" des d'un punt de vista de drets fonamentals, cosa que podria tenir en compte el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en la decisió sobre els recursos dels líders independentistes.
"No hi ha cap problema amb l'existència del delicte, però sí pot haver un problema amb la seva aplicació", argumenta, tot assenyalant que la descripció del delicte no és "precisa", cosa que li treu "predictibilitat".
Seguint aquest argument, García apunta que en el cas del recurs dels líders independentistes per la condemna de l'1-O el TEDH podria entendre que el codi penal espanyol pot restringir el dret "legítim" de manifestació i reunió. "Aquest pot ser el criteri jurídic més contrari a la seva jurisprudència", conclou.