Societat

Roba ‘vintage’, la nova moda

Per primera vegada, les passarel·les de la 080 Barcelona Fashion han fet d’aparador a una selecció de peces de segona mà. La roba vintage omple cada vegada més botigues físiques i digitals arreu. És una alternativa al fast fashion assequible, original i sostenible. Malgrat que el seu consum encara és molt menor que el de la moda nova, sembla que comprar i vendre roba de segona mà pot convertir-se en la nova moda.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Divendres 28 d’octubre, últim dia de la 080 Barcelona Fashion. El Recinte Modernista de Sant Pau fa d’escenari de la 30a edició del festival de moda de més prestigi de la capital catalana. La sala és fosca, s’encenen els focus, la música sona i, d’entre els bastidors, surt Lildami. El cantant de Terrassa, però, no va vestit de Custo, de Simorra ni de Lola Casademunt. El seu conjunt, construït pels estilistes Fermin+Gilles, és d’Humana i de Flamingos Kilo, dues botigues de moda segona mà. Darrere seu, desenes de models més desfilen amb peces recuperades, totes de plantes de classificació de residus tèxtils i botigues de roba vintage.

En la 30a edició del festival, la 080 ha celebrat la primera desfilada de roba de segona mà. La iniciativa, batejada com a 080 Reborn, ha estat impulsada per l’Agència de Residus de Catalunya, el Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), amb el suport de Girbau Lab. L’objectiu? Conscienciar de la necessitat d’allargar la vida de la roba i reutilitzar les peces. “Volem posar la roba de segona mà al mateix nivell que la resta. Demostrar que és igual de digne i d’interessant o encara més que la roba nova”, explica Isaac Peraire, el president de l’Agència de Residus.

El cantant Lildami va obrir la desfilada vestit amb peces d’Humana, Flamingos i Dr. Martens.

Destacar amb peces úniques

Aquest, de fet, és un dels principals motius pel qual la roba de segona mà es ven cada vegada més: l’originalitat. Així ho explica Pablo Ciccarelli, venedor de la botiga Holala i apassionat de la moda vintage: “L’interès de la gent per la roba de segona mà ha crescut molt en l’última dècada. Abans, a segons qui li semblava antihigiènic o poc digne portar roba feta servir. Ara, la venen a buscar perquè s’ha tornat guai”, diu Ciccarelli.

Música dels vuitanta a volum de bar de copes, maniquins vestits amb looks ben peculiars fent contorsionisme, attrezzo acolorit de totes èpoques i dos pisos plens de moda de segona mà portada d’arreu del món. L’Holala és tota una experiència. És per això —remarca el botiguer argentí— que atrau. A la botiga del carrer de Valldonzella de Barcelona on treballa Ciccarelli passen, segons calcula, unes tres-centes persones cada dia: “Sobretot turistes, però també locals”. No obstant això, altres botigues d’aquesta índole com Humana —de preus més assequibles i roba més modesta— tenen èxit entre el públic autòcton.

Els consumidors troben, en la roba de segona mà, peces úniques. Al carrer dels Tallers de Barcelona, seu per excel·lència de la roba vintage a la capital catalana, s’hi compten, en un passeig de tres-cents metres, onze comerços d’aquest tipus. Maria Manrique —que no vol dir el seu nom real per no revelar la seva identitat— és venedora d’un d’aquests: un dels punts de venda de la cadena Flamingos, d’on sortiren part de les peces de la desfilada 080 Reborn. Sota el lema “Vintage kilo”, venen a grams un enorme assortit de camises hawaianes, pantalons Levi’s, caçadores de cuir gruixut, trenques antigues, texanes bombatxes… “Aquí troben peces diferents; és difícil que n’hi hagi dues d’iguals”, detalla Manrique.

Reutilitzar vol dir contaminar menys

L’autoexpressió, però, no és l’únic motiu que empeny a cada vegada més persones a consumir roba de segona mà. “Alguns ho fan per l’estil, però d’altres per comprar de manera més sostenible o a preus més assequibles”, explica Ciccarelli. La consciència mediambiental, tal com apunta el botiguer de l’Holala, és una altra de les raons de compra principals. Si en comptes d’acabar al contenidor —és a dir, incinerada o a l’abocador—, una jaqueta passa d’un armari a un altre, l’atmosfera s’estalvia l’impacte mediambiental del residu i, d’alguna manera, el de la producció de la peça nova que no ha estat consumida.

“Cada català compra, de mitjana, 22 quilos de roba cada any”, detalla el president de l’Agència de Residus. D’aquests 22 quilos, només el 12% es recullen de manera selectiva —en els contenidors de recollida d’Humana o de Roba Amiga, per exemple—. En canvi, s’aconsegueix recollir selectivament un 46% de la resta de residus. “Que per a tu una peça de roba no tingui una segona vida no vol dir que per a algú altre no la pugui tenir”, diu Peraire.

Malgrat ser evident, només tenint en compte la proliferació de botigues de roba usada, que les vendes totals de roba de segona han crescut, el percentatge respecte al consum de moda total, segons Peraire, només ho ha fet “tímidament”. “Comprem molta més roba que fa una dècada”, explica. En canvi, afegeix Peraire, es calcula que no fem servir el 40% de la roba dels nostres armaris.

Amb accions com la desfilada 080 Reborn, la Generalitat de Catalunya busca animar a reduir l’impacte mediambiental del sector tèxtil i avançar en la seva circularitat. Per a fer efectiva aquesta transformació del sector, s’ha creat un acord voluntari: el Pacte per a la Moda Circular. Incrementar la durabilitat dels productes, fer créixer el percentatge de material reciclat dels teixits i augmentar la reutilització de les peces són alguns dels objectius d’aquest pacte.

Una de les models de la 080 Reborn vestida amb roba de segona mà per l’esdeveniment.

Vinted, l’aplicació de la roba ‘preestimada’

Manrique, que deu tenir 25 anys, atén al públic rere el taulell amb un estil curat i curiós: porta arracades enormes, una boina crua de costat, una faldilla retallada, botes militars i dues samarretes que, una sobre l’altre, creen un conjunt que es fa mirar. A més de botiguera del Flamingos és consumidora, ella mateixa, de roba vintage. Com si expliqués un secret, diu: “Jo no la compro aquí, la roba: és massa cara i no deixa de ser una cadena grossa que s’endú uns bons marges de cada venda”. Ella, com molta gent jove, compra a Vinted, l’aplicació estrella de roba de segona mà.

Vinted és un mercat digital de roba de segona mà. Els usuaris de la plataforma —persones físiques— poden comprar i vendre armaris, sovint a preus molt assequibles. Després de registrar-t’hi, pots escollir el teu rol. Si fas de comprador, és molt senzill: busques allò que t’interessa, contactes amb el venedor —regateges el preu, si vols— i compres a través de la mateixa aplicació, que t’assegura la seguretat de la transacció. Si esculls ser venedor, tampoc és massa més complex: cal que fotografiïs la roba, que publiquis les imatges a l’aplicació amb una descripció i que, quan registris una venda, portis el paquet a un dels punts de recollida per rebre el pagament.

L’abril de 2022, segons dades del portal d’estudis de mercat Statista, Vinted sumava tres milions de descàrregues arreu del món. Sembla —tal com apunta la plataforma de dades estadístiques— que el mercat de segona mà en digital creixerà exponencialment els pròxims anys. Per què hi compren, avui dia, els seus usuaris? Statista remarca dues raons. La principal és estalviar. La segona, crear menys residus. De fet, sintetitza Manrique, “és una manera senzilla d’aconseguir roba original, sense gastar massa i contaminant molt menys”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.