Un cavall imponent lluita per no ser sotmès per un grup d’homes. Cos a cos, salvatgement, aquest ritual atàvic de contacte —una coreografia de l’animalitat, a pèl— ens mostra qui mana sobre qui, en aquesta cadena de superioritats, dominis i submissions. És la primera escena d’As bestas, un malson rural de tensió persistent, que es mou al llarg de tot el metratge en el complex equilibri entre el drama psicològic, la faula de tesi i el thriller explosiu. Després de l’escena inicial, la tensió arriba a un bar, on entenem de què anirà la història —l’assetjament i la por que es vol provocar en unes persones que són un obstacle per a la venda conjunta de les terres per construir un parc eòlic—, amb les peces ja sobre el taulell: els germans Anta (Diego Anido i l’esplèndidament agrest Luis Zahera); els veïns del poble que callen i s’ho miren; i el foraster Antoine (Denis Menochet), sol a la barra.
Situat en un petit poble de la Galícia rural, Rodrigo Sorogoyen converteix els boscos, els masos, els horts i la terra en un escenari hostil, de terror, amb un conflicte veïnal que acaba sent un malson pels francesos Antoine i Olga (MarinaFoïs). La parella de nouvinguts ha deixat una vida còmoda per tirar endavant el somni de viure al camp i rehabilitar les cases d’un indret destinat a ser runa, amb una població isolada i envellida. Portats a l’extrem del tòpic del ruralisme primitiu, el director madrileny converteix As bestas en un cop de puny d’execució lenta, en una pacient construcció de l’ofec inevitable que sintetitza el xoc entre la incultura i la violència que n’emana, entre les bones intencions i la mala educació. Però, també, la superioritat moral del nouvingut civilitzat que no podrà ser acceptat per la tribu, i que serà ridiculitzar per l’accent, per l’origen, per la inexistència d’arrels.
La confrontació arriba al clímax a la fi del segon acte, en un punt de no retorn que delimita el film en dues parts, en una obra que agafa el pols narratiu de l’excel·lent Madre (2019), sense por de jugar a contravenir el tempo del thriller, dotant l’acció d’una càrrega intensa, destil·lant alguns dels camins fressats a El reino (2018) o Que Dios nos perdone (2016). Cinema cru, que retrata l’impàs on es troba la ruralia, confrontada a un progrés que la vol sotmetre. I amb un Denis Menochet que aporta una serenor impossible i que es guanya cada escena més enllà d’una corpulència que ho omple tot.
As bestas
Direcció: Rodrigo Sorogoyen
Espanya, 2022
Durada: 137 minuts
Guió: Isabel Peña i Rodrigo Sorogoyen
Música: Olivier Arson
Fotografia: Álex de Pablo
Repartiment: Marina Foïs, Denis Menochet, Luis Zahera, Diego Anido, Marie Colomb.
Thriller. Drama rural