Les organitzacions polítiques juvenils han tingut una gran rellevància al llarg de la història. El seu valor en donar veu als problemes de la població jove és cabdal, però també ho és el d’aportar propostes i diferents punts de vista a problemàtiques que afecten el conjunt de la societat, i que sovint estan copsades pels posicionaments de la cúpula del partit.
Pel que fa a la situació actual, les organitzacions juvenils a Catalunya s’enfronten a dos grans reptes de complexa solució. El primer és la crisi política parlamentària i institucional en què es troba la política catalana, que no només afecta els partits independentistes, sinó que posa en perill el projecte de país a llarg termini i la possibilitat d’afrontar els reptes del món actual. El segon és la delicada situació dels joves socialment i econòmica, sobretot encarada cap a una més que possible nova crisi.
Els dos principals partits independentistes, ERC i Junts, compten amb respectives joventuts del partit dintre les seves files. Pel que fa als republicans, les Joventuts d’Esquerra Republicana (JER) es van fundar en el marc de la Conferència d’Esquerres Catalanes, celebrada l’any 1931, en el qual també en va sorgir el partit pare. L’any passat van celebrar el seu norantè aniversari en un acte amb presència del president Pere Aragonès, qui va ser portaveu de les joventuts –actualment denominades Jovent Republicà– entre el 2003 i el 2007. El cas de les actuals joventuts de Junts per Catalunya és diferent: aquestes es troben representades per la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), que es va fundar l’abril del 1980 com a joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, on va romandre fins al 2016, any de la dissolució del partit. En el mateix any, la JNC va formar part de la fundació del PDeCAt, amb qui va signar un conveni de fidelitat que es va mantenir vigent fins al 2020, any en què Carles Puigdemont va constituir Junts per Catalunya com a partit, al qual les joventuts van expressar el seu suport.
Kènia Domènech és la primera dona a ocupar el càrrec de portaveu nacional del Jovent Republicà de la història de l’organització. Va néixer a Parets del Vallès l’any 1994 i és tècnica d'interpretació teatral, tot i que actualment està cursant el grau d'Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya. Ostenta el càrrec a les joventuts des del 2020, després de ser escollida en el 29è Congrés Nacional d’aquestes. Pel que fa a la Joventut Nacionalista de Catalunya, aquesta està liderada des del març del 2021 per Álvaro Clapés-Saganyoles, graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. És conseller de Junts pel districte de Sarrià-Sant Gervasi i compta amb carnet de la JNC des de fa set anys.
Les dues organitzacions juvenils participen en els diferents òrgans de decisió dels partits; el Jovent Republicà a través d’un protocol de relacions amb ERC, mentre que la JNC va firmar el 4 de juny del 2022 un acord de col·laboració amb Junts, que ha de ser ratificat el 19 de novembre per la militància de la JNC a través del qual, si és aprovat, participaran formalment en l’executiva del partit, amb veu però no amb vot. Clapés destaca que tant des de la JNC com de Junts “es fomenta la doble militància”, i que “existeix coordinació en actes i en cambres parlamentàries presentant propostes de resolució o mocions que volem traslladar a les institucions”. En relació amb el Jovent Republicà, Domènech destaca l’arrossegament en diferents moments de la història de la ideologia del partit cap a posicionaments proposats per les joventuts, destacant “com a gran exemple el no a l'Estatut que es gesta dins les JERC en aquell moment”, referint-se als primers anys del segle actual.
Pel que fa al trencament del govern de coalició entre ERC i Junts de principis d’octubre que ha capgirat el panorama polític català, Domènech defineix l’elecció de Junts de sortir del govern com a “una decisió errònia”, perquè creu “que el que toca és governar bé i alhora entomar el conflicte amb l'Estat”. Clapés comenta que, des de la direcció de la JNC, van creure que el millor era no posicionar-se i deixar que qualsevol persona amb militància a Junts “votés de manera independent en la consulta, pensant en el que era millor per Catalunya”. Clapés lamenta que la situació actual amb Junts fora del govern “debilita al moviment independentista”, com també ho fa el fet que el Govern no tingui el suport de la CUP. Tot i això, el secretari general de la JNC assegura que des de la formació entenen la decisió del partit de Puigdemont de sortir de l’executiu, ja que “la proposta de l'actual govern no acaba de convèncer, i es podria fer molt més a nivell nacional”, mentre admet que, després d’episodis com la destitució de Jordi Puigneró com a vicepresident, “hi ha un clima de tensió, desconfiança i retrets que no ajuden a ningú”.
La líder de les JER defensa el paper institucional de l’independentisme que representa ara l’executiu d’Aragonès, assegurant que el que toca “és assumir totes les posicions en totes les institucions possibles que l'independentisme tingui a mà per fer polítiques d'esquerres, i també per treballar per construir el següent embat contra l’estat espanyol”. Preveu. Alhora, un mandat del nou govern en solitari d’ERC complex, on caldrà “parlar molt proposta a proposta”, mentre que adverteix a la resta de parlamentaris que “decidirà el Parlament si està d'acord en fer que la gent avanci o si, en canvi, per partidisme o els motius que sigui, decideix estar a la contra”.
El camí per assolir una futura república catalana és el principal punt calent del conflicte entre independentistes. Domènech assegura que al Jovent Republicà “no ens interessa el camí més ràpid, ens interessa el més definitiu”, i defensa la proposta de l’acord de claredat del president Aragonès com una estratègia vàlida, que implica “demostrar que som dialogants amb l'Estat, i també guanyar reconeixement internacional per aconseguir la desjudicialització del problema”, mentre focalitza el conflicte amb l’estat espanyol en “afrontar l’autodeterminació de Catalunya”. A més, destaca que és l’única estratègia de país proposada al Parlament, davant de la resta de partits, “tant independentistes com no independentistes, que no han explicat les seves”. Clapés, en canvi, defensa que la via més ràpida per assolir la independència de Catalunya és un xoc més directe amb l’Estat, que passa per, “en certa manera, creure't l'1 d'octubre i fer-lo efectiu”. També demana que des del Parlament es planifiquin estructures d’estat que portin el país a una “preindependencia i que en el moment que hi hagués una situació determinada es pogués tornar a fer efectiva”. Això, destaca el líder de la JNC, “s’aconsegueix a través de la mobilització i la desobediència civil organitzada”, i creu que la solució és “provocar un moviment al carrer que et permeti pressionar per fer efectiva la independència”.
Com en totes les discussions de matrimoni, cadascú hi té la seva part de culpa, i és necessària l’autocrítica per saber els errors d’un mateix. Clapés destaca que un dels problemes de Junts ha estat “la falta de concreció”, que atribueix a què el partit “encara està en certa construcció, i no ha tingut una capacitat d'incidència clara, ni ha estat capaç de dissenyar o teixir un horitzó, ja no només per Junts sinó per tot el govern”, afegint que també “ha estat incapaç que ERC compri el seu relat i anar a l'una”, i acaba compartint responsabilitats amb ERC per no haver “estat capaços, cap de les dues forces polítiques, d’arribar a un acord en l’estratègia”. Domènech, en canvi, assegura que a ERC li cal “enfortir tots aquells sectors de la societat en els quals no érem prou forts, com en l’àmbit sindical i l’estudiantil, per tenir més suports que ens puguin ajudar en els moments complicats, com alguns no van fer-ho el 2017”, i destaca la importància de teixir aliances, “perquè han de ser-hi si volem que el projecte independentista tiri endavant, no hi podem deixar a ningú exclòs”.
Si en alguna cosa coincideixen els dos líders juvenils és en la precària situació sociolaboral dels joves al país, que, destaca Clapés, “genera una incapacitat per dur a terme el teu projecte de vida, o per poder-te emancipar”. Domènech esmenta l’existència d’una “emergència juvenil que cal gestionar i cal emprendre des de totes les institucions”, i dibuixa un futur negre si no es posen solucions a la situació. Segons Clapés, les associacions juvenils són coincidents en el diagnòstic d’una complicada situació, i afegeix que “les diferents solucions són les que podem aportar cadascú des de la nostra ideologia i els nostres plantejaments”. Domènech defensa la facilitat que té l’espai juvenil de trobar-se i compartir propostes, cosa que “la cúpula dels partits haurien d’aprendre”, ja que “no és el fet de compartir el projecte polític, però si una capacitat de diàleg per treballar conjuntament”.