Política

La destitució de Mireia Mollà, més enllà del Consell

L’arraconament de la família Mollà, fundadora i dirigent indiscutible fins fa ben poc d’Iniciativa del Poble Valencià, una de les potes que integren Compromís, tindrà rèplica al sud, on la coalició valencianista viu disputes internes per designar candidats i candidates a l’alcaldia d’Elx i d’Alacant i debats incòmodes sobre possibles confluències amb altres formacions de l’esquerra alternativa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La maduresa de la coalició Compromís al sud, després de dues legislatures liderant moltes institucions, també comporta contradiccions. L’evolució dels tres partits que integren la coalició, Més Compromís –l’antic Bloc Nacionalista Valencià–, Iniciativa del Poble Valencià –escissió d’Esquerra Unida el 2007, promoguda entre d’altres per Mónica Oltra– i els Verds, ha sigut tan desigual que encaixar les peces es fa més i més complicat.

La destitució de la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, encara dificulta més la situació. Mollà és, amb el seu pare, Pasqual Mollà, fundadora d’Iniciativa i dirigent fins fa pocs mesos. Pasqual Mollà, un històric del Partit Comunista i d’Esquerra Unida, encara està ben actiu dins dels cercles de les relacions polítiques, i els últims anys ha sigut decisiu en l’esdevenir de llistes, confluències o nomenament de càrrecs. Tornant a l’exconsellera, al febrer el seu partit es va renovar amb un congrés guanyat per la vicepresidenta valenciana Aitana Mas i el seu assessor, Alberto Ibáñez.

La nova etapa ha comportat unes dificultats que s’han assumit amb la intenció de renovar un partit dominat històricament per la família Mollà. No són pocs els qui a dins la formació s’hi refereixen com “el clan” per la seua capacitat per a condicionar la configuració d’Iniciativa i per la seua habilitat per a perpetuar-se en política. Després de ser apartada de la direcció d’aquesta formació, Mireia Mollà ha quedat també fora del govern valencià, però la influència familiar persisteix. Fonamentalment a Elx. La referent de Compromís a la capital del Vinalopó, Esther Díez, no va tardar gens a lamentar i denunciar públicament la destitució. Felip Sánchez, l’altre regidor valencianista a la ciutat, també és pròxim al cercle dels Mollà. La mateixa exconsellera va ser-ne la candidata a l’alcaldia el 2015 i el 2019. En aquesta última ocasió va passar de quatre a dos regidors, un resultat que, tot i ser dolent, es va traduir en el seu nomenament com a consellera d’Agricultura. El segon de la llista Local, Antonio García, va ser designat per ella mateixa com a director general de Transició Ecològica. Els quatre primers candidats de la llista de Compromís a Elx, per tant, eren del cercle de Mollà, fet que evidencia la seua força.

Però a Elx les coses van canviant. I la maduresa esmentada de la coalició no només ha anat en contra de la influència dels Mollà, com s’ha vist, sinó que ha estimulat el creixement de l’antic Bloc a la ciutat. Més Compromís, nom actual de l’històric Bloc, aspira a fer de l’exdiputada Marian Campello, actual secretària autonòmica d’Innovació i una de les persones amb més pes orgànic del partit, alcaldable d’Elx. En canvi, la formació nacionalista no ha posat el seu nom com a condició per a negociar la llista local i evitar anar a primàries obertes, tal com marca el reglament de la coalició –discutit, i molt, per Iniciativa, per cert. Tothom dona per fet que l’esmentada Esther Díez liderarà aquesta llista, però Més Compromís s’ha negat a pactar una candidatura amb l’actual regidora com a candidata i amb un militant de l’antic Bloc com a segon lloc de la llista. Un rebuig que desperta sospites, més encara quan Campello està sent constantment promocionada pel partit a la tercera ciutat del País Valencià.

Aquest objectiu, en tot cas, seria ben complicat per a Més. Els Mollà han perdut força a Iniciativa i, per tant, també al si de Compromís, però no n’han perdut gens a Elx. Alhora, les bones relacions amb Yolanda Díaz poden determinar el futur polític d’aquesta família, que ja va ser gran responsable, a través de Pasqual Mollà, de bastir les coalicions amb Podem i amb Més País a les eleccions estatals del 2016 i del 2019. Una aliança que al 2023 podria tindre rèplica a nivell local, on Iniciativa vol reservar els llocs 4 i 5 de la llista a altres formacions.

Alacant, en sintonia

La ciutat veïna, Alacant, està encara més inserida en aquesta dinàmica. Curiosament, qui primer va plantejar públicament la necessitat d’establir una llista unitària a les eleccions municipals va ser Oriol Junqueras, que va visitar la ciutat el passat mes de maig per a fer aquesta crida al mateix temps que promocionava Mikel Forcada, referent d’Esquerra Republicana a la ciutat. Esquerra Unida va recollir l’encàrrec i es mou, amb insistència, per fer possible aquesta coalició, atès que donen per fet que sense una llista unitària de l’esquerra alternativa és ben possible que la corporació municipal acabe comptant, només, amb representants del PSPV, del PP i de Vox, amb una majoria indiscutible per a aquests dos últims partits.

Entre els partits cridats a liderar una hipotètica coalició hi ha una barreja d’interès, d’escepticisme i de desconfiança. D’una banda hi ha Podem, que ha refermat el lideratge del portaveu Xavier López, i qui lluitarà per liderar qualsevol llista –plural o no– per representar el partit més votat de l’esquerra alternativa el 2019 a nivell local. I de l’altra Compromís, que des del 2015 també ha vist créixer la seua militància a la ciutat i que mentre es mira amb llunyania la idea de confluir amb altres partits, es troba en un moment de disputa interna pel lideratge de la coalició a nivell local. L’actual portaveu, Natxo Bellido, membre de l’executiva nacional de Més Compromís, compta a priori amb la major part del suport de la militància. En canvi, Rafa Mas, l’altre regidor de Compromís a la ciutat, d’Iniciativa i ben proper a Mollà, sembla imbatible en unes futures primàries obertes a la ciutadania –siguen per a triar el candidat de Compromís o per a triar el de la futura confluència–, atesa la seua capacitat de sumar suports.

La influència local dels Mollà es limita a Elx, però en aquesta nova etapa, amb l’obligació de teixir complicitats que garantisquen la seua supervivència, el fet que el referent de l’esquerra alternativa a Alacant puga ser un dels seus esdevé una oportunitat ben interessant. Després de la seua destitució, Mireia Mollà ja ha deixat clar que no pensa abandonar la política. Ara tenen l’oportunitat, tant l’exconsellera com Pasqual Mollà, de demostrar que la seua influència continua vigent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.