La presidenta del Govern balear,Francina Armengol, participà la setmana passada en la inauguració del curs 2022-2023 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La líder governamental illenca va fer, durant el seu discurs, una encesa defensa de les modalitats lingüístiques baleàriques del català, però, afegí, no pot ser que s’usin per motius polítics en contra de la unitat lingüística. Així mateix, afirmà que les varietats dialectals ajuden al’enriquiment de la llengua i expressà la seva convicció que cal treballar conjuntament per a «conèixer-nos més i millor» entre els diferents Països Catalans.
Armengol i les modalitats. La presidenta del Govern de l'arxipèlag va fer vot perquè les varietats dialectals no siguin usades com aterreny per a incentivar el conflicte polític en contra la unitat lingüística del català. Insistí en diverses ocasions en el fet que cal evitar que «la realitat de les varietats dialectals es converteixi en una excusa per a alimentar discursos segregacionistes»; ben al contrari, es mostrà partidària de «fer de les modalitats del català el nostre tresor més preuat». Recordà que la llengua és fonamental per a la cohesió social i que és molt important que les persones nouvingudes la coneguin i la parlin. Explicà que «a les Illes Balears hem restablert la pau social al voltant de la llengua», després dels anys del Govern encapçalat per José Ramón Bauzá (2011-2015) i la seva política en contra del català, però advertí que res no està guanyat i que cal mantenir-se alerta. Així mateix es mostrà partidària que els Països Catalans«mirin lluny», per tal «d’abraçar la riquesa de la nostra llengua mirant-nos de tu a tu».
La presidenta també es mostrà a favor de l’ampliació de la comunitat lingüística del català: «Hem de treballar per fer que les persones nouvingudes es facin propi el català» perquè «l’ampliació de la comunitat lingüística és importantíssima per a la cohesió social» i per assolir aquest objectiu«sabem que es requereix un esforç col·lectiu com a societat i que, per fomentar l’ús i l’estima de la llengua pròpia, és imprescindible que les institucions hi aportin».
Val a dir que les entitats catalanistes de les Illes han criticat amb insistència el paper de les institucions illenques en la promoció del català, sobretot del Govern -en el qual hi ha consellers i directors generals que mai usen el català, tot i existir un decret que preveu que sempre hi parlin actuen oficialment- per la manca de suport a un efectiu procés favorable a incrementar l'ús social de la llengua. Segons les enquestes al respecte, aquest ús està retrocedint, en especial a Eivissa i entre la població més jove. Les crítiques -Obra Cultural Balear, Plataforma per la Llengua... - no neguen que hi hagi bones paraules i intencions, però posen en dubte els fets tangibles, els avenços substancials, després de quasi vuit anys de presidència d'Armengol.