El Congrés ha rebutjat aquest dijous les set esmenes a la totalitat contra els pressupostos generals de l'Estat de 2023. Els vots de PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, EH Bildu, PDeCAT i Més País han permès que els comptes hagin superat el primer escull en la tramitació parlamentària. Les esmenes a la totalitat de PP, Vox, Cs, JxCat, CUP, Fòrum Astúries i dels dos exdiputats d'UPN han rebut 186 vots en contra. Ara el govern espanyol haurà de continuar la negociació per assegurar-se el suport dels aliats de la investidura, que volen incloure modificacions a través d'esmenes parcials. La votació definitiva dels pressupostos al Congrés serà la setmana del 21 al 24 de novembre i, si la superen, passaran al Senat.
Han votat a favor de rebutjar els comptes públics 159 diputats i tres s'han abstingut.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha agraït la "disposició al diàleg" d'ERC així com d'altres grups com PNB, Bildu o PDeCAT. Montero ha mostrat "voluntat" de continuar negociant millores als comptes. La titular d'Hisenda ha dit durant el debat que sap que el rebuig a les esmenes a la totalitat és "simplement l'inici d'un llarg i moltes vegades fatigat viatge" fins a aconseguir el sí final als pressupostos.
Entre les modificacions que Montero s'ha obert a introduir hi ha la creació d'un mecanisme de "garantia de l'execució" de les inversions així com millores en partides destinades a Catalunya. "Hem de buscar alguna fórmula", ha dit Montero en resposta a l'exigència d'ERC de crear un mecanisme per evitar el baix desplegament dels fons compromesos.
Retrets creuats amb el PP
Tant Montero com Unides Podem han retret l'actitud del PP. La ministra d'Hisenda va assegurar ahir dimecres que els populars actuen des de la "impotència" perquè el partit "ha perdut la brúixola econòmica" i està "desconcertat". El president de la formació lila a la cambra baixa, Jaume Asens, ha criticat que els populars facin de "profetes de l'apocalipsi".
La portaveu del PP, Cuca Gamarra, va acusar el govern espanyol de comprar "temps" a l'independentisme "amb els diners de tots" i va assegurar que els comptes són de "cartó pedra". Una altra formació que va censurar els suports dels aliats de la investidura és Cs. La seva líder, Inés Arrimadas, ho va veure una demostració que els comptes són "dolents".
Junts carrega contra ERC
La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, va criticar que ERC faciliti que els comptes continuïn la tramitació parlamentària i els va acusar d'estar "anestesiats" pel govern espanyol. Segons Nogueras, el govern espanyol "no vol negociar amb Junts" perquè el partit "no es deixa prendre el pèl". "Prefereixen pactar amb aquells que els surten més barats", va dir.
Montero va respondre censurant "l'estratègia política fallida" de Junts a qui va acusar de rebutjar els pressupostos per "interès electoral". "Els interessa més que hi hagi un govern de la dreta. Pensen que com pitjor es tracti a Catalunya des de la resta d'Espanya, més capacitat té el seu discurs polític d'obrir-se camí", va assegurar. Montero va negar que l'executiu hagi "anestesiat" ERC i ha lloat que els republicans estiguin disposats a negociar.
Debat sobre reformar la sedició
En el debat dels pressupostos ha planat una altra qüestió com és la reforma del delicte de sedició que el govern espanyol desvincula dels comptes, però que sobrevola la negociació. Montero ha assegurat que el govern espanyol té el "compromís ferm" de fer-ho i dur-ho al Congrés. ERC ho reclama i assegura que hi ha una majoria a la cambra baixa per tirar-ho endavant, quelcom que l'executiu espanyol ha negat fins ara.
Per contra, altres partits independentistes com Junts i la CUP reclamen que s'elimini el delicte i no veuen bé una modificació de les penes associades a la sedició. "Vull pensar que cap partit català participarà d'aquesta trampa. El que vam fer el 2017 no es mereix un sol dia ni un sol minut ni un sol segon de presó", va afirmar Nogueras.
Llei d'habitatge
Una de les reclamacions de les formacions d'esquerres és l'aprovació d'una llei d'habitatge que reguli els preus dels lloguers. ERC ja va criticar que la qüestió quedés fora de l'acord de pressupostos entre PSOE i Unides Podem. Altres grups també hi han insistit, com el diputat de la CUP Albert Botran, que en el debat d'ahir dimecres va acusar els socialistes de bloquejar la norma.
Asens, per la seva banda, demana als moviments socials que "no els deixin sols". "Us necessitem per continuar avançant, per regular els preus dels lloguers", ha dit Asens aquest dijous, i ha reclamat als col·lectius que siguin "exigents i els marquin el camí" per ajudar-los a afrontar les "pressions" dels grans poders.
Procediment fins a l'aprovació final
Un cop els pressupostos han superat la votació d'aquest dijous, ara s'obre un procés de tramitació al Congrés. En primer lloc, els comptes es debatran en ponència a la Comissió de Pressupostos, que té fins a l'11 de novembre per aprovar un informe. Després la mateixa Comissió de Pressupostos debatrà l'informe i les esmenes a l'articulat que quedin vives i elaborarà un dictamen abans del 19 de novembre.
El dictamen arribarà al ple del Congrés entre el 21 i el 24 de novembre, pràcticament en les mateixes dates en què la cambra baixa va aprovar els comptes l'any passat. Els ministres presentaran les seves partides i es debatran les esmenes a l'articulat i les seccions que no s'hagin incorporat a les fases anteriors i que els grups hagin demanat mantenir vives. Un cop acabat el debat, el ple votarà secció per secció, i si alguna de les seccions cau per majoria simple, cauen tots els pressupostos. Si totes aconsegueixen el vistiplau de la cambra, els pressupostos queden aprovats al Congrés i passen al Senat.
Si al Senat no reben cap modificació, quedaran definitivament aprovats, però si reben algun canvi el text tornarà al Congrés, que pot aprovar el canvi o rebutjar-lo i deixar els comptes tal com van sortir de la cambra baixa.