La cara i creu del creixent procés de turistificació que viuen les Balears s’han posat de manifest aquest setmana. Per una banda, el grup ecologista Terraferida feia públic un estudi que demostra que els últims anys sis anys s’han construït en el sòl rústic de Mallorca més de 1.000 xalets i se n’han reformat,,m ampliant-los altres tants, tots d’alta gamma, destinats al mercat de rics estrangers. Per una altra, l’allau turística és l’assegurança més consistent per a la l’economia balear per fer front a l’onada inflacionària actual i del pròxim hivern, segons deixaren en clar unes jornades de reflexió organitzades per la Fundació Impulsa, dirigida per l’economista Antoni
Cara i creu. Terraferida, el grup verd que es dedica a fer estudis sobre els impactes ambientals i territorials i que els difon a través de les xarxes, feia públic el passat dimarts que en els últims sis anys s’han fet en el terreny rústic mallorquí 1.002 xalets i s’hi han ampliat 1.052 cases. En total, el formigó ha guanyat 4,11 milions de metres quadrats a la terra agrícola, forestal o de garriga. Segons destacaven els ecologistes, «això suposa tres vegades la superfície del centre històric de Palma», on hi resideixen «unes 30.000 persones» mentre que les cases fetes de bell de nou o ampliades en terreny rústic «únicament n’acullen unes 3.000».
Al parer de Terraferida, aquest fenomen «és el problema ambiental més greu que pateix Mallorca, perquè té moltes implicacions: més consum de territori, d’energia, d’aigua, de mobilitat en cotxe, de destrucció de terra fèrtil per als conreus...», digué un dels portaveus de l’entitat, Jaume Adrover. L’organització verda reclama que es protegeixi totalment el sòl rústic mallorquí, com s'ha fet a Menorca, perquè si no seguirà essent «sepultat per piscines, pistes de tennis i cases» per a compradors rics: «el sector agrari no pot competir amb els fons d’inversió i gent milionària» que compren aquestes cases. Segons Adrover «només queden uns 4.000 pagesos en actiu» a Mallorca «mentre que el nombre de botigues immobiliàries és per l’estil». Cosa que és tot un símbol de quina és la situació actual a l’illa.
L’estudi de Terraferida deixa clar que el fenomen és general a tota Mallorca però que la zones més afectades són les dels municipis de Santanyí, Manacor, Felanitx, Campos, Ses Salines i Llucmajor, que estan a l’àrea d’influència directa de «la nova autopista entre Llucmajor i Campos» que va construir el Consell de Mallorca, amb l’actual majoria d’esquerres.
Davant de tot plegat els ecologistes han exigit que s’aprovi de forma immediata «una moratòria de construccions en rústic» i que es facin les passes necessàries per «aprovar definitivament la protecció» total d’aquest tipus de terrenys.
El consum de terrenys rústics és la creu del procés de turistificació a Mallorca. Però alhora el fenomen suposarà aquest pròxim hivern la millor assegurança per matisar els efectes negatius de la desacceleració global i convulsions diverses de l’economia, en especial per mor de la inflació molt alta. Així ho van concloure diferents experts aquest setmana en una jornada d’anàlisis de la situació econòmica organitzada per la Fundació Impulsa, dirigida per l’economista i professor de la UIB Antoni Riera.
Segons tots els experts que hi participaren, l’economia de l’Estat espanyol rebrà un intens cop els pròxims mesos, tant pel context internacional com per la inflació, que l’any que ve se situarà al voltant del 4,5% i amenaçarà el creixement espanyol. Riera explicà que a les Illes «la recuperació econòmica i turística» experimentada durant enguany serà, a efectes de l’hivern i de tot l’any que ve, el millor bàlsam «davant els aires recessius» que suren a l’ambient. Específicament definí com «el millor blindatge» de l’economia balear aquesta recuperació «dels fluxos internacionals turístics durant aquesta última temporada, així com la creació d’ocupació laboral i els esforços de les empreses per preservar el seu equilibri financer», que són, hores d’ara, «els aliats per fer front amb garanties als riscos baixistes que existeixen en l’escenari global».