Valents és el darrer intent d’unió del constitucionalisme espanyol a Catalunya per fer front comú a l’auge de l’independentisme dels darrers anys. El partit liderat per la, fins fa poc, número tres del PP per Barcelona a les eleccions del Parlament, Eva Parera, té com a pilars fonamentals la seguretat, el treball i la llibertat, tenint així una línia ideològica molt propera als partits liberals de centredreta com el PP i Ciutadans, dels quals molts exmembres seus, inclosa la ja mencionada líder, formen part a les llistes del nou partit. El partit centra la seva política de governació en l’àmbit municipal, des d’on creuen que es poden assentar unes bases per després intentar fer el salt a la política catalana.
Des d’El Temps, hem pogut parlar amb Juan Arza, secretari d’acció institucional del partit, qui ha defensat que per ells “és cabdal implementar les promeses electorals en política real”, i que treballaran “per treure a la ciutadania de la desconfiança i la ràbia cap a la política, fruit de l’incompliment constant de promeses”.
El partit es va fundar originàriament sota el nom de Barcelona pel Canvi, amb la figura protagonista de l’exprimer ministre de França, Manuel Valls. Va presentar-se per primer cop a les eleccions de Barcelona de 2019 en coalició amb Ciutadans, i van obtenir sis regidors, dels quals els tres de BCN pel Canvi, van decidir votar a favor de la investidura d’Ada Colau perquè aquesta no depengués dels vots d’ERC. Això va suposar la ruptura de la coalició, i, en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, molts dels seus líders, inclosa la número u, Eva Parera, van anar a parar a les llistes del PP com a independents.
Justament, segons Arza, és aquest esperit fundador municipalista el que Valents pretén portar per bandera, amb unes “propostes municipals molt treballades i detallades per cada municipi”, les quals contraposa amb el paper de Ciutadans en l’àmbit municipal, a qui “mai va interessar i el tenien molt descuidat”, ja que “feien política de grans titulars i de màrqueting a gran escala”.
Les propostes del partit, explicades a la seva web valents.cat, no difereixen massa del discurs habitual de l’espectre de centredreta constitucionalista català, tot i que Arza consideri que el que els diferencia és que “Valents sí que les aplicarà un cop pugui”. Es dóna una gran importància la lluita contra la delinqüència, centrant-se sobretot en el problema de seguretat que, segons ells, té la ciutat de Barcelona. En el mateix àmbit, es presenta una dura línia contra l’okupació d’habitatges, i contra les “màfies” que se'n beneficien. Sobre la immigració, el partit assegura que treballarà “perquè es compleixin les lleis sobre immigració, afavorint la integració de la immigració legal”, i defensen “expulsar immigrants il·legals amb delictes”.
Són partidaris del xoc directe amb l’independentisme, a qui acusen d’haver-se saltat les lleis i la Constitució i “d’intentar trencar Espanya”, com també els acusen de dividir Catalunya i de governar només per una part de la societat catalana. Arza comenta que la proposta de Valents per solucionar la crisi política catalana és “tornar a fer política de sentit comú enfocada als problemes dels ciutadans”, i “no fer política de fantasia i entelèquies”, en un territori “on sembla que els problemes reals dels catalans són poca cosa pels polítics”. Amb relació a un possible referèndum pactat amb l’Estat, el secretari d’acció assegura que aquest “seria una font de molts més problemes que trencaria la societat i l’obligaria a triar entre blanc o negre, vida o mort”.
L’espai electoral que intentaran ocupar és molt clar. Tot i donar suport a Ciutadans a la resta de l’Estat espanyol, el partit creu que el salt a la política estatal del partit taronja ha dinamitat qualsevol possible opció de governar a Catalunya, fins al punt que els últims sondejos alerten de la seva desaparició del Parlament, recordant que la victòria de Ciutadans a les eleccions de 2017 no es va aprofitar en cap moment. En relació amb el PP, tot i tenir molts dels seus exmembres a les files, creuen que el fet de ser un partit franquícia fa que les seves decisions sempre hagin de passar per una executiva superior a Madrid, “cosa que fa més complicat i farragós el procés de presa de decisions”, i que les lluites internes del partit han castigat molt al seu líder català, Alejandro Fernández.
Parera no ha tancat mai les portes a pactar amb VOX, a qui consideren un partit constitucionalista com ells, i a qui, fins i tot, han invitat a formar part de la seva candidatura en una llista única per les eleccions municipals, tot i no compartir algunes de les polítiques del partit ultra com la d’eliminar les autonomies. Arza comenta que el seu objectiu és “ser coneguts, ja que la gent que ens coneix està amb nosaltres”, i que el seu blanc electoral és “l’electorat que ha quedat orfe després de la desfeta de Ciutadans, i que s’han vist obligats a votar a Illa, el PP o Vox amb el nas tapat”. Arza assegura que aquest públic “està desitjant tenir una opció a qui votar amb orgull”.
Eva Parera té la seva primera prova de foc com a líder del partit en les pròximes eleccions municipals que es celebraran el maig del 2023. Valents es presentarà, de moment, com a partit únic sense cap coalició. En una entrevista a El Independiente, Parera assegura que creuen que “les cases es construeixen des dels fonaments, i que aquests fonaments són els municipis”, on també assegura que el seu principal objectiu en aquestes eleccions és “entrar en el màxim d’ajuntaments possibles, i ser determinants en les quatre capitals de província”.
Arza no descarta futurs acords amb partits independentistes a ajuntaments, a qui “no tenim cap odi”, i on “els ciutadans no entendrien que dos partits no es posessin d’acord per arreglar un carrer o millorar la seva vida per un tema ideològic”.
En l’últim sondeig electoral de la web especialitzada en sondejos electomania.com, el resultat d’aquest atorgava a Valents un total de cinc escons al Parlament, entrant així a la cambra com a grup propi, on Ciutadans no tindria cap mena de representació, mentre que el principal exponent de l’espanyolisme seria l’extrema dreta de VOX amb 12 escons, seguit del PP amb 8.
Actualment, Valents ja compta amb presència a ajuntaments fora de Barcelona, com és el cas del de Sitges, després que els tres regidors que formaven el grup municipal de Ciutadans es passessin a principis d’anys al nou partit. A la província de Tarragona, tot el grup de Centrats per Tarragona ha passat a formar part de Valents, enduent-se amb ells un total de quatre regidors repartits en tres ajuntaments; dos a La Pobla de Montornès, un a Roquetes i un a Tarragona capital.