El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat arribar a "acords i enteses" amb totes les formacions que estiguin a favor del progrés social i el dret a decidir. El cap de l'executiu ha comparegut aquest dimecres al matí al ple del Parlament per explicar els canvis al Govern després que Junts decidís sortir-ne. Aragonès ha subratllat que "les majories existeixen", tant per avançar en les "transformacions" verda, feminista, social i democràtica, com també per aprovar els pressupostos del 2023. El president ha afegit que vol avançar "projecte a projecte i mesura a mesura". En aquest sentit, s'ha mostrat "convençut" que els comptes de l'any que ve s'han de poder aprovar, i ha insistit en prioritzar el país per damunt dels partits.
El cap de l'executiu ha centrat gran part de la seva compareixença en defensar que hi ha prou majories al Parlament per aprovar els projectes més importants "del país". Aragonès ha demanat als grups que se superi la "temptació de bloqueig", i que "sumin" per arribar a "acords i enteses". En concret, el president ha remarcat que vol avançar amb totes les formacions amb qui comparteix la voluntat del progrés social i el dret a decidir.
"Avui arribar a acords és la millor opció", ha subratllat Aragonès, que troba "imperatiu" que ningú "s'inhibeixi" de les "responsabilitats compartides". El cap del Govern ha repetit que no comparteix la decisió de Junts d'abandonar l'executiu de "forma precipitada" i amb les "coses a mig fer" en moments "difícils".
"Els viatges llampec de Govern a oposició per mi són difícils d'explicar i entendre, però no haurien de dificultar vies d'entesa, tot i el soroll del moment", ha afegit Aragonès, que espera que els ex socis ofereixin una "oposició constructiva". El president també ha volgut agrair, un a un, la tasca feta per tots els consellers i conselleres sortints.
Tot seguit, Aragonès ha destacat el paper que tindran els nous membres del Govern, a qui ha agraït la predisposició a entrar a l'executiu en uns "moments difícils". El president també ha aprofitat per posar en valor la importància i la "legitimitat" de totes les institucions del país: "Són un dels principals actius del nostre sistema de representació", ha asseverat.
Amb un to que buscava ser convincent, el dirigent republicà ha admès que no serà "fàcil" tirar endavant projectes com ara l'acord de claredat, ara que el Govern només té el suport de 33 diputats i diputades a l'hemicicle. Aragonès creu, però, que el camí és "transitable i possible", i que la seva "responsabilitat" és intentar-ho: "Assumeixo que quan toca obrir camí, qui va davant és qui més ha d'apartar els esbarzers i agafa més esgarrinxades".
Encara sobre els equilibris parlamentaris, el president ha preguntat -de manera retòrica- si hi ha prou majories per reforçar l'escut social, afrontar la transformació verda, per comprometre's en clau feminista i avançar cap a la igualtat de gènere, acabar amb la repressió, i per fer possible el dret a decidir en un referèndum: "Sí, la majoria existeix, i és àmplia i transversal", ha garantit.
Així mateix, Aragonès ha constatat que també hi ha majoria per aprovar els pressupostos del 2023, que creu que han de servir per "millorar la vida" de la ciutadania. En aquest àmbit, el president està "convençut" que els comptes podran tirar endavant si s'aprofita l'"oportunitat" de construir majories "a favor del que es pot construir entre tothom", i no "a favor del govern". Aragonès també ha afegit que el canvi de la marxa de Junts de l'executiu no hauria de provocar un "canvi de posició" d'aquest grup respecte el suport als comptes de l'any que ve, ha ha insistit que han de ser "de la ciutadania i el país, i no del Govern".
Finalment, Aragonès ha instat els partits que volen jugar "un paper important" en les grans decisions ha sentir-s'hi "implicats". "No es pot fer veure que el conflicte i la repressió no existeixen", ha dit en al·lusions al PSC -sense mencionar els socialistes-, a qui ha reclamat "sortir de la zona de confort": "L'immobilisme no és una opció, si volem avançar", ha conclòs Aragonès.
Illa s'ofereix per tenir pressupostos en vigor l'1 de gener i Albiach no dona per fet el seu suport
El líder del PSC, Salvador Illa, ha tornat a oferir-se per aprovar pressupostos: "Si vostè vol negociem i pot portar dimarts que ve al Govern uns pressupostos amb el suport del meu grup. Si vostè vol hi ha pressupostos en vigor l'1 de gener", ha dit dirigint-se al president de la Generalitat. Però la presidenta d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha demanat que no es doni per fet el seu suport als comptes i ha avisat que "les majories no es decreten, sinó que es negocien". Pel que fa al president de Junts al Parlament, Albert Batet, ha retret a Pere Aragonès que "hagi triat estar sol". Sense posicionar-se sobre pressupostos ha dit que seran lleials al mandat de l'1-O i a les necessitats de la ciutadania.
En el primer debat al Parlament després de la marxa de Junts del Govern, Illa ha insistit en pressionar el Govern perquè s'obri a negociar amb el PSC els pressupostos. De fet, el líder dels socialistes catalans ha recordat a Aragonès que ell va guanyar les eleccions i té més suport popular a la cambra catalana. En aquest sentit, ha demanat que s'acabin les excuses tot avisant que rebutjar el seu suport als comptes és una "temeritat". Illa ha afirmat que l'actual Govern és el "més dèbil" de la història de la democràcia i ha preguntat quina viabilitat té l'executiu en solitari d'ERC. El líder del PSC ha aprofitat la seva intervenció per demanar que s'acabin les "ingerències" als Mossos d'Esquadra.
Batet, que s'ha estrenat des del faristol de l'hemicicle representant Junts a l'oposició, coincideix amb el PSC que l'actual Govern no té la confiança del Parlament i ha demanat a Aragonès que, per responsabilitat, expliqui quins suports té. I és que, segons Batet, el president de la Generalitat "ha triat estar sol" i és el cap de l'executiu amb el suport "més insignificant". Ha responsabilitzat Aragonès "d'abandonar" l'aposta de culminar la independència i sense referir-se a la posició del seu grup respecte als pressupostos, ha garantit que Junts serà "ferm i responsable" pensant en les necessitats de la gent i sent fidels també al mandat de l'1 d'octubre. "Ja sap qui som. Si vol acords, ja sap quin és el camí que ha de rectificar", ha conclòs.
Per la seva banda, Albiach ha recordat que els 33 diputats del PSC i els 33 d'ERC sumen un total de 66. I, per tant, no tenen majoria per aprovar els pressupostos al Parlament. "No parlin en nom dels grups parlamentaris", ha afegit. I és que, segons ha avisat "les majories es negocien, no es decreten". Albiach ha afirmat que l'actual executiu és el Govern "amb minoria absoluta" que parla del 80% però que només té el suport del 21%. "Al Parlament es ve a negociar i a convèncer. No estem aquí per xecs en blanc sinó per negociar llei a llei una agenda política i social que obri un nou temps a Catalunya", ha conclòs.
Albiach ha demanat a Aragonès que no presenti els mateixos pressupostos que els de l'exconseller Giró. I ha posat sobre la taula les demandes del seu grup: impost de solidaritat als que més guanyen i un "veritable escut social" de 1.000 MEUR.
El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha donat per fet que la posició del nou Govern respecte a les seves propostes és la mateixa. I s'ha referit a l'actual executiu com el Govern "dels ex": exconvergents, exPSC i excomuns. També ha criticat que Aragonès estengui la mà "en abstracte" però que, després, no concreti. "La resta és fum i càlcul electoral, tacticisme de curta volada. Si volen fer un gir del 180 graus, aquestes són les propostes que fem", ha afegit. I, en aquesta línia, ha suggerit que es retirin les competències judicials dels Mossos en els casos dels desnonaments.
Per la seva banda, el líder de Vox a Catalunya , Ignacio Garriga, ha insistit en demanar la dimissió d'Aragonès. "Deixi d'obrir camí perquè l'únic camí que obre és a la degradació, la inseguretat i l'exclusió social; vagi-se'n i convoqui eleccions urgents", ha reclamat. El president parlamentari del grup d'extrema dreta ha assegurat que amb els nous consellers "es profunditza en les grans premisses" del Govern, que afirma que són "l'odi al diferent i la divisió". Garriga ha dit que no té "cap dubte" que l'executiu durarà fins que li "convingui" convocar nous comicis. "El destí dels catalans és en mans d'un grup de capritxosos", ha criticat.
En la mateixa línia el president parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa, ha dit a Aragonès que "si realment li importen els catalans" ha de convocar eleccions. "Ha d'assumir que no està en condicions de seguir al capdavant del Govern", ha insistit. Si no ho fa, ha avisat que Cs farà servir els seus sis diputats per "influir en les majories del Parlament". "Sis escons donen majories o les treuen; si no hi ha eleccions estarem molt atents en influir en tot el que puguem", ha advertit, en referència a una hipotètica moció de censura. Durant la seva intervenció ha criticat la destitució del comissari en cap dels Mossos Josep Maria Estela i ha dit que això "degrada i soscava el bon nom" de la policia.
El líder del PPC, Alejandro Fernández, ha denunciat el "tacticisme, infantilisme i la impostura" que assegura que està instal·lada al Govern i ha afirmat que des de l'independentisme en general i des de l'executiu en particular es digui "burdes mentides". Una d'aquestes, segons creu, és assegurar l'existència de "repressió". "Si fos cert, què hi fa assegut a la taula de diàleg amb la suposada repressió?", ha demanat, per afegir després que això demostra "la hipocresia i la impostura d'aquest concepte".
I la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha agraït el pas endavant dels nous consellers i ha celebrat que ara s'obri "una nova etapa" amb un Govern "cohesionat, endreçat i que defensa la via àmplia". La republicana ha assumit que l'executiu governarà amb minoria i ha defensat que cal "més parlar i pactar" i "més escoltar i menys monòlegs", com assegura que s'ha estat fent durant tota la legislatura.
Aragonès recorda que Sánchez va aprovar els pressupostos amb 11 partits diferents: "També s'ha de poder fer a Catalunya"
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha recordat que el cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, va aprovar els pressupostos de l'Estat amb 11 partits diferents. Durant la rèplica als grups parlamentaris després de la seva compareixença per explicar els canvis al Govern, aquest dimecres al Parlament, Aragonès ha afegit que si aquests "grans acords" es van produir a Madrid, "també ha de ser possible a Catalunya", en referència als comptes catalans del 2023. El president ha respost al cap de l'oposició i líder del PSC, Salvador Illa, que el país no es pot "endreçar" mentre hi hagi "repressió". A més, ha instat Junts a decidir si participarà "del bloqueig o de les solucions", i ha assegurat que ell vol que aposti per la segona opció.
Aragonès ratifica la "confiança" en Elena i Illa demana al president "que agafi les regnes" dels Mossos
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ratificat la seva "confiança" en Joan Ignasi Elena, després que el líder del PSC, Salvador Illa, li hagi preguntat si el conseller d'Interior li ha presentat la seva dimissió. "No ho ha fet i gaudeix de tota la meva confiança", ha assegurat Aragonès. El cap de l'oposició ha demanat al president "que agafi les regnes" dels Mossos, després del relleu a la cúpula del cos policial. D'altra banda, Aragonès ha respost a la CUP que la policia "no fa xantatge al Govern", després que el diputat Xavier Pallicer instés l'executiu a actuar davant de "qualsevol ingerència" de comandaments als Mossos en l'agenda política. Aragonès ha reiterat que nomenar comissaris sigui cap ingerència política.
Aragonès avisa a Albiach que hi ha un recorregut fet i que els pressupostos "no es tornaran a començar des de zero"
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha avisat la presidenta d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, que hi ha un recorregut fet amb els pressupostos i que "no tornaran a començar des de zero". Així ho ha dit en el marc de la sessió de control al ple del Parlament després que Albiach li hagi reclamat uns comptes per al 2023 que siguin d'esquerres i no un "refregit" dels de l'exconseller de Junts d'Economia, Jaume Giró. Per la seva banda, el president de Junts al Parlament, Albert Batet, ha centrat la seva intervenció en els comptes de l'Estat i les negociacions entre PSOE i ERC. En aquest sentit, ha demanat que defensin la "dignitat de Catalunya" i ha preguntat a Aragonès si creu que els partits independentistes li han de donar suport.
Albiach també s'ha dirigit al president de la Generalitat per demanar-li si té intenció de complir els acords amb els comuns dels pressupostos del 2022 i ha retret al president que no s'hagi produït la reunió de seguiment de l'octubre.
El president Aragonès ha mostrat la seva disponibilitat a reunir-se amb els comuns "quan disposin" i ha assegurat que els comptes actuals tenen un grau de compliment "molt elevat". Li ha replicat però que Albiach digués que congelaven la negociació i ara digui que no hi ha reunions. Una afirmació que, segons la líder dels comuns al Parlament, és barrejar diferents coses perquè una cosa és el seguiment del compliment dels pressupostos del 2022 i, una altra, negociar els de l'any que ve.
Aragonès ha tornat a expressar la seva disposició pel seguiment dels pactes i ha defensat que el seu Govern compleix als acords. "Tota la informació hi serà. Haurà de ser un acord amb diferents forces polítiques. Se'ns ha demanat que canviem els pressupostos que s'havien treballat fins ara. Hi ha un recorregut fet, no tornarem a començar des de zero", ha assegurat per després afegir que seran uns comptes ambiciosos socialment, ambientalment i per donar resposta a la crisi. L'objectiu, segons el cap de l'executiu català, és que el gener del 2023 hi hagi un pressupost "operatiu" i s'ha compromès que els grups que hi vulguin donar suport tinguin informació i resposta a les propostes.
Per la seva banda, Batet ha preguntat directament a Aragonès si creu que els partits independentistes han de facilitar l'aprovació dels pressupostos de Pedro Sánchez tot recordant la baixa execució de la inversió de l'Estat a Catalunya. "Veiem que el seu partit s'ha reunit amb el PSOE per encarrilar els pressupostos. Defensi Catalunya i la dignitat de Catalunya, els interessos del país en tots els fronts", ha afegit.
Aragonès li ha agraït el to a Batet, en la primera sessió de control des de l'oposició, i li ha replicat que "la defensa dels interessos del país es fa assumint les responsabilitats i, si és possible, arribant a acords".
El Parlament rebutja la llei del Pla estadístic amb l'abstenció de Junts i la CUP
El ple del Parlament ha rebutjat aquest dimecres el Projecte de llei del Pla estadístic amb l'abstenció de JxCat i de la CUP i els vots en contra de PSC, Vox, ECP, Cs i PPC. Els únics vots favorables a la norma han sigut els d'ERC i han sigut insuficients per a poder-la aprovar. El diputat de Junts Joan Canadell ha defensat la posició del seu grup i ha assegurat que la llei, inicialment promoguda per l'exconseller d'Economia i Hisenda Jaume Giró, "és fàcilment votable" però té una manca de "visió d'Estat". El diputat republicà Lluís Salvadó ha assegurat que la decisió dels grups respecte de la llei "frega el surrealisme". "El sentit comú no sempre és allò que motiva les nostres decisions", ha sostingut.
La setmana passada, en comissió parlamentària, Junts va votar a favor del dictamen sobre la norma. Canadell ha assegurat que el vot del seu partit no és favorable perquè el president de la Generalitat, Pere Aragonès, "ha incomplert l'acord d'investidura". "Ens ha enganyat, per tant, hem perdut la confiança en ell i aquí es veu", ha afegit.
Fa només una setmana, el propi Canadell (Junts) va aplaudir el text del pla estadístic: "Té aspectes innovadors", va dir en comissió parlamentària.
El passat mes de maig, el projecte de llei del Pla estadístic va superar el debat a la totalitat. Durant el debat parlamentari, Giró va defensar la importància de les dades estadístiques per dissenyar polítiques públiques.
La norma pretenia convertir l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) en un organisme de recerca i avaluació de polítiques públiques i potenciar el paper i la qualitat de l'estadística.
Crítiques d'ERC
En un comunicat posterior a la votació, ERC ha titllat de "tacticisme estèril" la postura l'oposició -en general-, que ha rebutjat la llei del pla estadístic: "És incomprensible la incoherència", ha apuntat el grup republicà, que ha vist com Junts forçava avui la primera derrota del nou Govern de Pere Aragonès en solitari.
La proposició de llei de JxCat per modificar la llei de l'audiovisual continua la seva tramitació parlamentària
La proposició de llei de JxCat per modificar la llei de l'audiovisual continua la seva tramitació parlamentària després que el ple hagi tombat aquest dimecres una esmena a la totalitat de Vox. El PSC, ERC, JxCat, la CUP i els Comuns han votat en contra de l'esmena. En canvi, PP i Cs s'han abstingut. En la seva intervenció, el diputat de JxCat Francesc Dalmases s'ha queixat que la llei de l'audiovisual del Govern "va tard esperant la llei espanyola" i ha recriminat les "pors" i "autocensures". La diputada d'ERC Raquel Sans ha defensat que fa més d'un any que treballen en la seva proposta, però que a l'executiu els "temps" "són diferents" i "més garantistes" perquè s'ha d'escoltar el sector i cal un informe del CAC que triga tres mesos.
"Ha de ser una llei de país", ha reivindicat la republicana, tot indicant que estan a favor de la tramitació de la proposta de JxCat al Parlament. Sans ha admès que "és poc" el que ERC va aconseguir pactar en la llei espanyola, però ha defensat que les mesures "afavoriran l'audiovisual a Catalunya". Amb tot, ERC espera que quan la llei del Govern arribi a la cambra "es pugui convergir" amb la proposta de JxCat.
La diputada dels comuns Susanna Segovia ha retret al Govern d'ERC que no hagi presentat encara una proposta de llei sobre l'audiovisual: "Anem tard". També Ciutadans creu que la llei "va tard", però la seva diputada Anna Grau ha criticat la "politització de l'audiovisual". Per a Dolors Sabater de la CUP, la proposta de JxCat "no és atrevida", però volen que tiri endavant i ha assegurat que faran "propostes" en la seva tramitació.
Al seu torn, Lorena Roldan del PP ha admès que hi ha "aspectes" de la llei que "poden compartir", però no tots.
La proposta de JxCat
La proposició té per objecte adaptar la llei de comunicació audiovisual a la nova normativa europea. Entre altres punts, el text augmenta les competències del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, incloent-hi, per exemple, regular l'ús del català com a criteri per adjudicar noves llicències, elaborar codis de conducta per als mitjans audiovisuals, vetllar perquè els continguts dels mitjans audiovisuals no incitin a la violència o impulsar l'alfabetització mediàtica en tots els nivells de l'ensenyament. A més, el text estableix que els prestadors de serveis de comunicació audiovisual amb audiència significativa a Catalunya incorporin productes en català o aranès i versions doblades o subtitulades en aquestes llengües.