Ministeri d'Afers Exteriors

Hi podria tornar a haver una frontera ‘dura’ a Irlanda, cortesia del ‘Brexit’

Ningú no vol una frontera ‘dura’, que podria comportar controls de passaports i de duana, però no hi ha cap indici que s’arribi a un acord per evitar-ho.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La principal característica de la frontera entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord és la seva absència. Si anem amb cotxe de sud a nord, l’únic canvi perceptible quan entrem al Regne Unit és que els senyals de trànsit canvien de color i que als fanals hi onegen banderes britàniques. Irònicament, la prova més clara que som en un país diferent són uns cartells cridaners que diuen a plena veu: “No a una frontera amb la UE a Irlanda”.

Durant el conflicte d’Irlanda del Nord, entre els anys seixanta i noranta, la frontera estava plena de punts de control i torres de vigilància militars, i també (fins al 1993) de controls de duana. La desaparició de la frontera militaritzada, fins a ser una mera línia sobre el mapa, potser va ser l’èxit més visible dels Acords de Divendres Sant –el 1998–, que en gran mesura van suposar el final de tres dècades de violència.

Tanmateix, hi ha un risc greu que pugui tornar a haver-hi una frontera dura. Després del Brexit, aquesta serà l’única frontera terrestre entre el Regne Unit i la Unió Europea. El Govern de Theresa May insisteix que el Regne Unit ha de sortir del mercat únic i de la unió duanera de la UE i vol imposar restriccions a la immigració procedent de la UE. A primera vista, tot això sembla que comportarà la necessitat tant de controls de frontera com de duana al límit amb Irlanda. Michel Barnier, negociador pel Brexit de la Comissió Europea, va declarar no fa gaire a Brussel·les que el comerç post-Brexit no pot ser “sense friccions”.

Hi hauria d’haver una resposta efectiva a aquesta predicció tan pessimista. Ningú, ni a Dublín, ni a Belfast ni a Londres ni a Brussel·les, no vol una frontera dura. És més: les directrius del Consell Europeu per a les negociacions del Brexit reclamen que s’eviti una frontera dura amb “solucions flexibles i imaginatives”. Avui la qüestió és a primera plana perquè, gràcies a l’hàbil diplomàcia irlandesa, és un dels tres primers punts de l’ordre del dia; ha estat elevat fins i tot al nivell diplomàtic més alt en les negociacions.

Irlanda està molt preocupada per les perspectives del Brexit. Si bé el seu comerç s’ha diversificat al llarg de les últimes quatre dècades, el Regne Unit és el seu segon soci comercial amb més volum. El Regne Unit exporta més a Irlanda que al Brasil, l’Índia, el Japó i Sud-àfrica conjuntament. Un nou informe del senat irlandès suggereix que el Brexit podria reduir el PIB irlandès un 3,5%, aproximadament el mateix que hi perdria el PIB britànic. L’economia irlandesa ja està patint una davallada postreferèndum de la lliura esterlina, cosa que ha afectat amb força el sector agroalimentari irlandès. Alguns agricultors de bolets han hagut de tancar el negoci. Les grans empreses poden fer front a les despeses extres, i Irlanda podria guanyar inversions després del Brexit, sobretot en els serveis financers, quan les empreses marxin de Londres per establir-se a Dublín. Però les petites empreses amb marges baixos temen que el retorn d’una frontera els suposarà més costos.

Si els ànims a la República d’Irlanda són pessimistes, encara ho són més a Irlanda del Nord, que va votar quedar-se a la UE per un 56% davant un 44%. La perspectiva del Brexit ja ha desviat algunes inversions cap al sud. Almac, una empresa farmacèutica de Craigavon, ha obert unes noves instal·lacions a Dundalk específicament per mantenir la seva posició en el mercat únic. I encara pitjor és l’horitzó de les empreses que han bastit cadenes de subministrament entre banda i banda de la frontera.

El risc d’una frontera dura és una preocupació no tan sols per a agricultors, comerciants i migrants. També podria afectar el procés de pau d’Irlanda del Nord. Jonathan Powell, que va estar implicat directament en la negociació dels Acords de Divendres Sant quan era cap del gabinet de Tony Blair, diu que l’èxit de l’acord depenia d’explotar la pertinença de tots dos països a la UE per aparcar la qüestió de la identitat irlandesa o britànica. Cathy Gormley-Heenan, de la Universitat de l’Ulster, fa referència a això mateix: “La UE va treure la frontera de la política irlandesa, però el referèndum del Brexit la hi ha tornat a col·locar”.

La incertesa per la frontera arriba en un moment polític especialment delicat a l’Ulster. L’executiu amb poders repartits d’Irlanda del Nord no ha estat operatiu des del gener, ja que el Partit Unionista Democràtic (DUP, en les sigles angleses) i el nacionalista Sinn Féin no s’han posat d’acord en els termes de la represa de l’acció governamental. El DUP també està donant suport formalment al Govern de May a Westminster, cosa que fa que els nacionalistes sospitin doblement de Londres. Ningú preveu que torni la violència a Irlanda del Nord, però el retorn d’una frontera dura desestabilitzaria encara més una situació política que ja és fràgil. Un veterà amant de la pau diu en broma que es carregaria personalment qualsevol instal·lació que s’erigís a la frontera.

Els favorables al Brexit tendeixen a minimitzar tot això qualificant-ho de política de la por. Assenyalen que la Zona Comuna de Viatge entre el Regne Unit i Irlanda es remunta al 1922, molt abans que existís la UE. Els Acords de Divendres Sant van ser essencialment bilaterals. Pel que fa als controls de duana, amb una combinació de tecnologia intel·ligent, permisos previs, electrònica i punts de control una mica apartats de la frontera, molt probablement es podrien gestionar sense la necessitat d’intervenció física a la mateixa frontera. Noruega i Suècia aconsegueixen evitar les llargues cues, igual que Suïssa i Alemanya. Lee Reynolds, membre del DUP que va liderar la campanya pel sí al Brexit l’any passat, proposa el que ell anomena una “frontera electrònica o e-border”.

Els papers, sisplau

Tanmateix, això és massa optimista. Sens dubte, la majoria de gent continuarà desplaçant-se lliurement entre tots dos costats de la frontera, però la Zona Comuna de Viatge s’aplica només a ciutadans britànics i irlandesos. Es calcula que hi ha uns 30.000 ciutadans de la UE al nord i uns 200.000 al sud. Molts travessen la frontera en tots dos sentits cada dia. Si el Regne Unit imposés controls ferris als migrants provinents de la UE, algunes d’aquestes persones hi quedarien atrapades.

La duana és una qüestió encara més espinosa. Jerome Mullen, un empresari veterà de Newry, recorda amargament els temps en què feien parar els seus camions i eren inspeccionats per agents de duana tant al nord com al sud, fet que generava costosos retards. Des que la frontera va desaparèixer, als noranta, hi ha hagut moltes més anades i vingudes. Una frontera de 500 quilòmetres amb uns 300 passos fronterers (molts més que a Noruega o Suïssa) i encara més camins oficiosos és pràcticament impossible de controlar. Algunes granges s’estenen a banda i banda de la frontera. I la zona té una llarga tradició de contraban que es manté vigent, ara sobretot de dièsel.

És possible trobar-hi una solució? El Centre d’Estudis Transfronterers d’Armagh se suma a molta altra gent en la proposta d’un estatus especial per a Irlanda del Nord que, de fet, la mantingués en la unió duanera i potser en el mercat únic encara que la resta del Regne Unit en quedés fora. Però el Parlament Europeu ho ha rebutjat i no té el suport de gaire gent a Irlanda, perquè implicaria una frontera al Mar d’Irlanda, cosa que afectaria el comerç amb l’illa de la Gran Bretanya, molt més abundant que el comerç amb Irlanda del Nord. Una altra idea és donar a les empreses que fan negocis transfronterers l’estatus d’“operadors econòmics autoritzats”, una manera de permetre que els impostos de duana es recaptessin regularment sense una inspecció física. Però qualsevol sistema d’aquestes característiques donaria peu a males pràctiques.

Els nacionalistes suggereixen que la resposta és una Irlanda unida, una possibilitat a què ha fet referència explícitament el Consell Europeu. Però per ara l’opinió majoritària al nord hi està en contra. Una idea molt més imaginativa apareguda en un article recent de Ray Basset, ex-diplomàtic irlandès, per al laboratori d’idees londinenc Policy Exchange, és l’Irexit: que Irlanda surti de la UE com el Regne Unit. Vulguin el que vulguin els favorables al Brexit, això no té cap possibilitat de ser adoptat a Dublín.

Jonathan Powell creu que l’única manera d’evitar la reintroducció d’una frontera dura és que el Regne Unit es mantingui tant dins del mercat comú com de la unió duanera. Però el Govern de May ho continua descartant. Això no deixa lloc a solucions fàcils al problema de la frontera. Com conclou Angela McGowan, de la Confederació de la Indústria Britànica a Irlanda del Nord, de moment només hi ha hagut preguntes i cap resposta.

Traducció: Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.