Ministeri de l'Art

L’abstracció s’expandeix a l’IVAM

L'Institut Valencià d'Art Modern inaugura demà l’exposició ‘L’eclosió de l’abstracció. Línia i color en la col·lecció de l’IVAM’, una gran mostra que recorre, a través dels fons del museu, mig segle d’un moviment que dominà l’escenari artístic després de la Segona Guerra Mundial. Obres d’Antonio Saura, James Turrell, Antoni Tàpies, Jorge Oteiza, Elizabeth Murray o Richard Serra, moltes de gran format, amb una gran superfície expositiva.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’abstracció, entesa com un moviment artístic ample, amb moltes arestes i visions, ha estat un dels principis rectors de la col·lecció de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) des de la seua creació. La qual cosa ha permès reunir un bon grapat d’obres d’indubtable interès en una gran exposició que ocupa 10.500 metres quadrats habitats durant més d'un any per algunes obres i instal·lacions de gran format, fins als dos per cinc metres. En alguns casos, gairebé inèdites. I fins i tot s’ha incorporat al catàleg alguna obra adquirida recentment, com és el cas d’una instal·lació de la desapareguda escultora valenciana Ángeles Marco.

Tot i la importància d’exposicions temàtiques precedents com «Perduts en la ciutat», també articulada a partir de la col·lecció del museu, "L’eclosió de l’abstracció" siga tal vegada la mostra més important des que es fera càrrec de la direcció José Miguel G. Cortés, l’any 2014. "Molt pocs museus poden mostrar la qualitat i la quantitat que hi ha en aquesta exposició. Es tracta del producte del treball de molts anys i de moltes persones", digué Cortés en la presentació als mitjans de comunicació aquest matí.

Relleus lluminosos d'Eusebi Sempere, del 1955.

Malgrat l’esperit col·lectiu, en l’ambient planava l'ombra -corresponentment invocada els dies precedents per alguns mitjans- de Vicent Todolí, ex-director del mateix IVAM que aquests dies ha tornat al centre de l’escenari amb l’apertura a València del centre d’art Bombas Gens, dirigit artísticament pel també ex-director de la Tate Modern de Londres. "Un museu és una cosa de moltes persones. Ha hagut sis directors i directores en l’IVAM. I abans que el museu s’inaugurara es van comprar les peces fonamentals. Dir que un museu és d’una persona, a banda de ser d’un ego desmesurat, és una gran injustícia", etzibà Cortés a preguntes dels periodistes.

L’art emocional i experiencial

Batalles dialèctiques a banda, la mostra és una expansió en tota regla per les dependències de la institució de l’art abstracte que va fer eclosió després de la Segona Guerra Mundial, la negació total de la imatge realista de què parlava Joan Fuster en El descrèdit de la realitat. Amb un subtítol, "Línia i color en la col·lecció de l’IVAM", que remet a una frase de Charles Baudelaire: "Tant la línia com el color inspiren pensaments i somnis; els plaers que deriven d’ells són de naturalesa diferent, encara que perfectament iguals i absolutament independents del tema de la pintura".

José Miguel G. Cortés i la comissaria Maria Jesús Folch, explicant el contingut de la mostra.

Un art per tant que pren la línia i el color, però també els volums, com un nou llenguatge dirigit a generar "sensacions, experiències o emocions". Una aposta pel objecte pictòric "com un organisme autònom, allunyat de tota la influència figurativa procedent de la natura, dels objectes físics i de les relacions socials que puguen pertorbar el mer plaer estètic basat en l’experiència visual", explica Cortés en un dels textos explicatius del programa de mà.

Pel que fa al contingut, l’exposició, comissariada pel mateix Cortés juntament amb Maria Jesús Folch i Josep Salvador, recorre un eix temàtic que va de la post-guerra a finals del segle XX, amb un catàleg d’artistes i obres francament important tenint en compte que parlem de fons propis. "No ens anàrem a comprar un Pollock que no podríem comprar, però sí començàrem a treballar amb artistes que ara són fonamentals", aclarí Salvador. El comissari féu referència a artistes com Antoni Tàpies o Antonio Saura que "han crescut amb nosaltres i estan en l’essència de l’IVAM".

Collage de cabells, obra d'Antoni Tàpies del 1985.

Les obres exposades de Tàpies i Saura, fet i fet, són alguns dels plats forts de la mostra, però també les instal·lacions de Richard Serra, un altre autor referencial. Així mateix, hi ha producció d’Eusebio Sempere, Jorge Oteiza, Jordi Teixidor, Tony Smith, Allan McCollum, Pierre Soulages o Henri Michaux, entre molts més autors d’una nòmina certament rellevant que inclou corrents molt diferents, com ara l’Arte Povera representat per Gilberto Zorio. També crida l’atenció una obra bastant recent d’Elizabeth Murray, Lowdown (2001), influïda pel llenguatge del còmic.

L'exposició, en tot cas, conté algunes singularitats notables, com ara mostrar La luz que se apaga (1996), una instal·lació a mode de retaule amb onze llenços de grans dimensions confeccionat amb cera d’abella i oli. Un desafiament per a la mirada que reclama deixar de banda les urgències. Aquesta obra es va poder veure en la galeria Soledad Lorenzo de Madrid el 1996 i ja no s’havia tornat a exposar. Amb tot, l’esforç organitzatiu més gran ha estat la instal·lació de James Turrell, que ha requerit tres setmanes de muntatge i que ha estat factible per la llarga durada de la mostra, catorze mesos. Porterville transporta el visitant a una càmera obscura en la qual descobrirà un fascinant joc de llums i textures que requereix una mirada pacient i còmplice. Una connexió "a un pensament sense paraules". Abstracció químicament pura.

L'eclosió de l'abstracció. Línia i color en la col·lecció de l'IVAM

Fins al 5 de setembre del 2018

Galeries 4 i 5 IVAM Centre Julio González

Comissariat: Maria Jesús Folch, José Miguel G. Cortés i Josep Salvador

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.