El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va presentar el dilluns 10 d’octubre la renúncia formal als seus càrrecs després dels reiterats intents fallits per part del govern espanyol i l'oposició d’arribar a un acord per renovar la cúpula judicial. Lesmes, que portava des del 2018 reclamant una solució al bloqueig, ha enunciat en un comunicat per vídeo que es veu forçat a dimitir “per no ser còmplice d’una situació que avorreixo i és inacceptable”, ja que aquesta “compromet el prestigi i funcionament del total de la justícia”.
La falta d’entesa entre el partit de govern i el principal partit de l'oposició des del desembre del 2018, en dos mesos farà quatre anys, ha evitat la renovació de la cúpula del poder judicial i aquesta es troba en funcions, situació que limita molt les seves capacitats, entre elles la de nomenar a nous càrrecs. El 4 de juliol d’aquest any eren 64 les places buides a conseqüència del bloqueig, ja que no es podien substituir els lletrats jubilats. És tan crítica la situació, que el govern espanyol va rebre la visita urgent del comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, per intentar desbloquejar-la, i posteriorment per abordar canvis en l’elecció dels vocals per complir amb la norma europea, sense un resultat positiu.
Lesmes és un dels grans artífexs de la judicialització del conflicte independentista català amb l’estat espanyol. És precisament el Tribunal Suprem el que va sentenciar penes de presó de 9 a 13 anys als principals líders independentistes jutjats ara fa tres anys, en un judici on, en paraules del mateix Lesmes, “tot i poder estar en desacord amb la sentència, ningú pot dubtar que es va celebrar amb totals garanties”.
El president del suprem anunciava el setembre del 2015 que la Justícia estava preparada per actuar en cas que hi hagi actes que vulnerin el dret constitucional, referint-se a una possible declaració d’independència, i així va fer-ho.
En declaracions el 2020, Lesmes fugia de la responsabilitat de judicialització del procés català on defensava que “la funció dels jutges no és resoldre problemes polítics, sinó assegurar l’estat de dret”. El magistrat assegurava que “és una fal·làcia contraposar llei i democràcia, ja que la democràcia exigeix respecte a la llei”. En els moments més crítics del procés català, el màxim dirigent judicial de l’Estat, només per sota el Rei, sempre ha actuat rígid en defensa de la unitat espanyola. El 27 d’octubre de 2017, dia en què va ser aprovada en seu parlamentària la declaració unilateral d’independència de Catalunya, Lesmes va enviar una carta als jutges que exerceixen a Catalunya recordant que correspon al Poder Judicial “una part molt important en la tasca de preservar l’ordre constitucional”, davant del que va considerar per part dels polítics independentistes, un “intent de subvertir l’ordre constitucional en el qual es basa la nostra convivència democràtica”.
Després de la sentència als polítics catalans, el seu principal mal de cap han estat les extradicions dels polítics exiliats com el president Puigdemont, i el xoc amb els sistemes penals d’altres països europeus, que les han refusat diverses vegades al no recollir el delicte de sedició en el seu codi penal de la mateixa manera que es recull en l’espanyol, entre altres raons. Davant les constants acusacions per part dels independentistes catalans de ser un tribunal “franquista” i “antidemocràtic”, com també de declaracions de rellevants polítics espanyols com el cas de, en aquell moment, el vicepresident Pablo Iglesias, que titllava al poder judicial d’”estar al servei dels polítics i poderosos”, Lesmes ha assegurat sempre la “independència” dels jutges i el seu estricte compliment de l’ordre constitucional.
Carlos Lermes creu que la desjudicialització de situacions com el conflicte català poden portar a determinats grups poderosos a actuar per sobre la legalitat, i a deixar el dret com “una simple retòrica oportunista”.