L’economia balear va com un coet. El turisme és el combustible que fa funcionar la producció illenca i enguany ho fa d'una manera extraordinària. Durant la pandèmia es va palesar el perill que comporta el gairebé monocultiu turístic. Una caiguda d'aquesta activitat es trasllada ràpidament en el mateix sentit al PIB. El 2020, el descens de la producció de riquesa va ser del 27%, la pitjor dada dels Països Catalans i de tot l’Estat. Un quasi monocultiu que, per cert, s’ha increment dos punts -directes – del 39% al 41% -indirectament supera el 80% - en els últims vuit anys, a pesar del discurs oficial del Govern d'esquerres que assegura que lluita per la diversificació econòmica. Però no tot ha de ser dolent. L’altíssima dependència del turisme també té una part positiva. Que quan l’any es bo, l’ocupació laboral es dispara a l’alça. Que és justament el que està passant enguany.
Registres insòlits. Segons les dades oficials fetes públiques pel conseller de Turisme i Treball, Iago Negueruela, les Balears acumulen onze mesos en xifres històriques d’afiliació, amb 651.408 persones afiliades. Quelcom que no s’havia vist mai fins ara. Es tracta del fruit laboral del fet que l’economia balear creixerà un 11,1% en aquest 2022, en relació a l’any passat. I l’any que ve un 3,9% respecte a enguany.
Dit amb altre paraules: el turisme fa que l’economia illenca vagi com un coet, disparada a l’alça i creixent en nivells molt alts. Hi ha prou incertesa per l’any que ve degut a la guerra d’Ucraïna i les seves conseqüències en el mercat energètic i en general en els preus. Però fins a finals d’enguany està assegurat un creixement espectacular. L'afiliació del mes de setembre ha registrat un màxim històric en aquest mes, amb 591.408 persones donades d'alta en la Seguretat Social, i acumula ja onze mesos consecutius de registres històrics en afiliació interanual. D’aquesta manera, «les Illes continuen liderant la creació d’ocupació a Espanya en termes interanuals», valorà Negueruela.
Segons explicà el conseller, «el creixement i la millora del mercat laboral no sols és quantitativa sinó també qualitativa. La contractació indefinida torna a ser un element important i continua mantenint-se un percentatge de nous contractes indefinits en valors elevats, consolidant així el canvi d'escenari en el mercat de treball balear.»
Segons les dades de temporalitat del mes d’agost, que són les darreres disponibles, aquesta taxa balear ja s’homologa a la mitjana europea, amb un 11,7% mentre que al conjunt de l’Estat és de gairebé el doble (20,3%). El mateix passa amb la taxa de parcialitat, que a Balears va ser el mes d’agost del 11,6%, mentre que en el total estatal era del 20,6%.
En lògic paral.lelisme, la màxima ocupació laboral fa descendir l’atur a nivells molt baixos. En el mes de setembre es van registrar 36.854 persones desocupades, la xifra més baixa en els últims 15 anys per a aquest període, i que suposa una caiguda del 25,2% respecte a fa un any. És el descens més acusat en tot el territori de l’Estat. La taxa d’atur registre un nivell de tècnica plena ocupació, situant-se en el 5,8%, front al 12,7% de mitjana estatal.
D’altra banda, el conseller també informà sobre les dades de conjuntura econòmica relatives al segon trimestre de 2022. En aquest període, el PIB balear va créixer un 18,4% interanual, continuant amb un ritme de creixement tres vegades superior al de l’economia espanyola (6,3%) i que quadruplica al de la UE (4,2%). D’aquesta manera, en el conjunt de 2022 les Illes presentaran un creixement de l’11,1%, molt superior a les previsions per a l’Estat (4%). Així mateix, la previsió de creixement per a 2023 pràcticament duplica la que s’espera per a Espanya: un 3,9% a les Balears pel 2,1% a l’Estat.