Debat de política general

Francina Armengol anuncia 200 milions per ajudes socials

El debat de política general en el Parlament balear, quan falten només set mesos de les eleccions, començà aquest dimarts -acabarà el dijous - amb el discurs de la presidenta del Govern, Francina Armengol, la qual anuncià un important pla d'ajudes socials per valor d'uns 200 milions d'euros, i, a més, el dia anterior Pedro Sánchez anuncià a Palma que es posarè en valor en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2023 la part fiscal del Règim Especial de Balears, cosa que segons Armengol suposarà millorar la competitivitat de l'economica illenca. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Francina Armengol preparà el debat de la millor manera possible. El dia anterior, dilluns, Pedro Sánchez, de visita a Palma, anunciava que el Govern central posaria enmarxa la part fiscal del Règim Especial de Balears. S’inclourà en els pressuposts generals de l’Estat de l’any que ve tot un conjunt de bonificacions fiscals, entre d’altres mesures, que suposaran, al parer de la presidenta baleàrica  un impacte anual en l’economia illenca «de 349,1 milions d’euros i permetrà la creació de 2.391 llocs de treball a temps complet, l’equivalent a l’1% del PIB balear de l’any 2019».

El debat. L’endemà, dimarts, s’iniciava amb el discurs d'Armengol el debat de política general. En la seva intervenció Francina Armengol anuncià un pla «per fer front durant els propers mesos a l’alça de preus per la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna, dotat amb 200 milions d’euros i que beneficiarà prop d’un milió de ciutadans i ciutadanes» de l’arxipèlag. Els «propers mesos» són, bàsicament, els set que falten per a les eleccions.

«Hem sortit de la pandèmia salvant més vides que ningú i recuperant l’activitat i l’economia amb més rapidesa i vigor que cap altra comunitat», asseverà la presidenta respecte de l’actual context de recuperació econòmica. «Malgrat tot», afegí, «tornam a tenir davant un horitzó que ens desafia i que ens torna a exigir el màxim». Al respecte assegurà que el Govern posa en marxa «l’estratègia per armar-nos» amb el que, en el llenguatge oficial, es diu un «escut social». Que consistirà en portar a terme «accions centrades totes en la classe mitjana i treballadora». L’objectiu és que els ciutadans puguin fer front millor a les conseqüències derivades del creixement dels preus que es pateix d’ençà fa un any, tot i que la presidenta balear, igual que ho fa Pedro Sánchez, situa la guerra d’Ucraïna com el detonant de l’actual fase inflacionista.

La presidenta explicà que el Govern crearà un complement econòmic de 600 euros per a les persones desocupades en els mesos d’hivern, que arribarà a 140.000 ciutadans, entre els quals hi ha els fixos discontinus, i al qual el Govern destinarà 54 milions d’euros. Per un altre costat, s’ampliarà a tot el primer trimestre de 2023 la pujada del 15 % en la renda social. Així mateix, es crearà un ajut de 200 € per alumne per afrontar les despeses lligades a l’ensenyament: «una acció que mobilitzarà 5 milions d’euros i arribarà a 25.000 famílies de rendes mitjanes, que rebran els recursos en el primer trimestre de 2023», segons Armengol. També s’ampliaran les beques de menjador i s’incrementaran els ajusts als estudiants.

En la mateixa línia, la presidenta balear va explicar que el seu Govern posarà en marxa «una bateria de mesures per facilitar l’accés al transport públic». I per arrodonir el que definí com a «escut social», s’ajudarà a unes 17.000 persones perquè «ningú no es quedi sense calefacció, gas, aigua calenta o cuina durant l’hivern». A més, també es preveuen ajudes diferents en relació a l’adquisició de l’habitatge de residència habitual. Tampoc els vells queden fora del famós «escut», atès que es canalitzarà cap a ells noves ajudes. El pla d'ajusts generalitzats es complementarà amb la congelació de totes les taxes, excepte la del joc.

Armengol resumí ideològicament la seva intervenció assegurant que «per això serveixen els imposts que paguen els ciutadans i també els que aporten les fortunes de més de 700.000 euros, que poden estar segurs que continuaran pagant l’impost de patrimoni. El que no farem és anteposar els beneficis de l’1 % a les vides del 99 %», en referència clara al PP.

Per una altra banda, la líder socialista illenca va reivindicar la seva gestió a partir de l’èxit econòmic: «les dades del segon trimestre mostren un creixement del 18 % interanual, el triple que el conjunt d’Espanya i vint vegades més que la mitjana europea. Aquesta pujada els anuncii que continuarà l’any vinent amb una previsió del 3,8 % del PIB».

Com és habitual, defensà el seu particular concepte de «turisme i sostenibilitat», això sí «sense afectar l’ocupació» laboral ni la «cohesió social»: per assolir l'objectiu  el Govern destinarà 10 milions d’euros a comprar «establiments turístics de baixa categoria i locals de turisme d’excessos, eliminant les seves places i la seva oferta, i afavorint la regeneració d’espais».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.