Els liberals també volen tenir veu en el procés

Amb el manifest 'Per una Catalunya lliure i liberal', el Col·lectiu Catalans Lliures es presenta en societat amb la voluntat d'ocupar un espai ideològic orfe en el sobiranisme.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A Europa, els liberals normalment acostumen a tenir un espai polític que els representa a les institucions. En alguns casos, com a Holanda, fins i tot governen. A Catalunya, però, se senten una mica orfes. I més encara si són independentistes. L'única plataforma que tenen, l'antiga Convergència, no acaba de ser la seva plataforma. Malgrat formar part dels liberal-demòcrates europeus, aglutina moltes més sensibilitats, i la liberal no és la majoritària. L'altra formació que se'n reivindica, Ciutadans, és unionista. Per a tractar d'omplir aquest buit ha nascut el Col·lectiu Catalans Lliures.

"Som liberals i independentistes, gent esperançada amb el procés polític que viu el nostre país, però a la vegada preocupada pel profund desconeixement que la societat catalana té dels postulats liberals", assegura el col·lectiu, que afegeix: "Per aquest motiu, ens mostrem disposats a expressar les nostres propostes de cara al futur". Aquest dimarts han presentat a l'Ateneu Barcelonès la declaració 'Per una Catalunya lliure i liberal'.

El document, que ha recollit 200 signatures, consta de deu punts. Entre els seus signants destaquen el membre de Llibergència -sector liberal de l'antiga CDC- Toni Florido, l'exvicepresident dels liberal-demòcrates europeus Marc Guerrero, l'editor Quim Torra, el filòsof Jordi Graupera i els periodistes Enric Vila i Toni Aira. No volen entregar el debat sobre el procés constituent en mans dels actuals actors polítics, que consideren que no representen les seves idees. Aquest és el seu decàleg:

Autodeterminació

El dret d'autodeterminació és liberal, defensen, "poder decidir lliurement en quina comunitat política o administració estatal participar". I, a parer seu, tot liberal hauria de defensar-lo, per una simple qüestió de principis. "Entenem que no es pot obligar als individus a encabir-se de forma perpètua i immutable dins les fronteres d'un Estat Nació forjat al segle XVIII", afirmen en el document. Aquest dret a l'autodeterminació s'ha d'exercir "a través d'un referèndum democràtic".

Una Catalunya independent

Segons el Col·lectiu Catalans Lliures, la Catalunya independent és "l'única oportunitat de superar el model d'un estat històricament autoritari i intervencionista com l'espanyol". Sostenen que el poble català està capacitat per a autogovernar-se i que el model productiu espanyol -grans empreses sorgides de monopolis públics és un llast per a l'eficiència, la productivitat i la generació de riquesa. "Pensem que la independència de Catalunya promourà que les prioritats dels ciutadans i les empreses catalanes s'alineïn de forma més eficient amb les prioritats de despesa i inversió de l'estat", asseguren.

Estat petit i obert al món

Quins models a seguir? Els Països Baixos, Dinamarca o Suïssa. Estats petits, com ho seria Catalunya. "Els nostres referents són estats petits, interdependents i oberts que assoleixen grans cotes de riquesa i benestar per als seus ciutadans", emfatitzen. A més a més, creuen que una independència catalana podria ajudar a posar fi a l'Europa dels grans estats, convertint-la en una Europa de petites entitats interdependents. Una interdependència que acabaria amb fronteres i duanes.

La renovació de les institucions

"L'evidència demostra que la clau del progrés social és el disseny d'institucions inclusives", defensen els liberals independentistes. En l'àmbit polític, aquestes institucions "la participació, la representativitat, el pluralisme i els controls sobre l'arbitrarietat dels polítics a través de pesos i contrapesos". En l'àmbit econòmic, han d'assegurar "el dret de propietat, el compliment dels contractes i la lliure competència com a fonament per garantir el creixement econòmic i la productivitat dels agents econòmics".

Estat limitat i subsidiari

El CCL fa una aposta sense manies del liberalisme econòmic. "Pensem que una societat lliure, on la iniciativa privada es pugui desenvolupar sense traves i la riquesa genera pels individus es quedi a les seves butxaques, és la millor garantia de benestar i prosperitat", argumenten. D'aquesta manera, aposten per un Estat subsidiari, que garanteixi les oportunitats als qui no les tenen, i per una fiscalitat reduïda.

Lliure competència

"Volem que Catalunya sigui lliure també dels monopolis estatals", afirmen en el seu manifest. "No volem un govern intervencionista que financi arbitràriament certs sectors privats o que rescati empreses amb fons públics". El model econòmic de l'Estat català s'ha de basar "en els sectors productius, entenent l'empresa com a l'eix central sobre el qual ha de pivotar la generació de riquesa i ocupació".

Flexibilització laboral

Tampoc volen intervencionisme estatal en el mercat laboral, ni consideren raonable la subvenció de sindicats, patronals i altres associacions laborals. "Defensem un model de mercat laboral flexible, on sigui fàcil contractar i acomiadar, i on la mobilitat sigui elevada", asseguren.

Regeneració democràtica

"No creiem en la falsa democràcia dominada per partits polítics subvencionats amb llistes tancades", critiquen els liberals independentistes. La seva referència és el model electoral anglosaxó, "basat en les llistes obertes, els mèrits dels candidats individuals i el finançament als partits sense límits però transparent". També aposten per la democràcia directa per a la resolució de conflictes, emulant el model suís.

Totes les llibertats

"El liberalisme és una cosmovisió integradora, completa i coherent", sostenen. I afegeixen "L'Estat no ha de ficar mà ni a la bragueta ni a la butxaca". La llibertat no només econòmica, sinó també sexual, religiosa, de pensament, d'expressió i d'associació. Defensen el dret a l'eutanàsia, la despenalització del consum de drogues i el dret a la propietat del propi cos. De la mateixa manera, l'educació ha de ser lliure, "on s'hi puguin encabir models com el homeschooling".

"Llibertat 360%"

I és que la llibertat, conclouen, "és la base ideològica per assolir una societat pacífica de progrés i benestar". Una llibertat que, afegeixen, va associada a responsabilitat: "Una llibertat que entenem en tant que associada a la responsabilitat i a la plena assumpció de les conseqüències dels actes individuals, lluny del model d'Estat paternalista".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.