El carrer d’Astúries, que connecta la parada de metro de Fontana amb la plaça del Diamant, fa de porta d’entrada del barri de Gràcia de Barcelona a desenes de transeünts a cada moment. Alguns busquen un racó a la cafeteria de la cantonada, altres trien préssecs madurs a les parades de fruita i altres el travessen en bicicleta, fent equilibris per no trepitjar els talons als vianants. En Marc el passeja tranquil, carregant a l’espatlla un instrument enfundat. No treballa. No és que estigui de vacances ni jubilat ni tampoc està de baixa sinó que viu sense treballar, com a mínim, en el sentit tradicional de la paraula.
L’home es dirigeix al seu estudi de música, probablement per endinsar-se en algun projecte artístic que el té entusiasmat. “Jo vull viure com en Marc”, diu en David Casassas. “Jo vull poder ser aquí, en una terrassa del barri un dimarts al matí, parlant de coses interessants”, afegeix. En Marc ho pot fer perquè segurament compta amb un parell de propietats que lloga i que, tot amb tot, li generen una bona mensualitat. La immensa majoria, però, no tenim la mateixa sort. Però podríem tenir-la.
Hi ha propostes com la renda bàsica: una assignació monetària incondicional que dotaria totes les persones d’independència socioeconòmica i de poder de negociació. Les dotaria de “llibertat incondicional”. Com a mínim, així és com es titula el llibre que el professor de teoria social i política a la Universitat de Barcelona David Casassas dedica al subsidi universal: Llibertat incondicional: La renda bàsica en la revolució democràtica (Tigre de paper, 2022).
— Quin és el vincle entre l’accés incondicional als recursos i la llibertat?
— Si gaudeixes d’un accés incondicional als recursos tens poder de negociació: capacitat d’oposar-te a formes de treball o de vida que et semblen lesives per a la teva dignitat i la teva llibertat. Però no per llençar-te al sofà i no fer res i morir de tedi, sinó per aixecar projectes que avui en dia voldríem aixecar, però que no tenim ni el temps ni els recursos ni l’energia ni el desvergonyiment per fer-ho. La renda bàsica no serveix per deixar d’actuar o treballar, sinó que és una palanca d’activació de moltes formes de treball remunerat i no remunerat.
— Perdríem la por.
— Exacte. Les vides no poden estar en venda ni dependre d’atzars socials. Quan tens l’existència garantida, la cultura de la por desapareix: pots aixecar el cap de terra i escollir viure amb desig, pensar una vida que t’ompli, dibuixar una cultura pròpia i tenir temps i recursos per dedicar a projectes col·lectius.
Existència garantida incondicionalment.
Els ajuts que hi ha actualment, com la renda garantida de ciutadania a Catalunya, la renda valenciana d’inclusió al País Valencià o l’ingrés mínim vital a l’Estat espanyol són, totes, assignacions condicionades: has de patir una situació de vulnerabilitat per tal que te les concedeixin. “Jo prefereixo un món amb subsidis condicionats que un món sense cap tipus de subsidi —diu Casassas—, però aquests subsidis entren en acció quan ja has naufragat. Obliguen al naufragi per llençar-te un salvavides.”
En canvi, la renda bàsica (RB) o qualsevol política incondicional —sanitat, educació, habitatge...—, et pertoca amb independència de les circumstàncies que acompanyen la teva vida. “D’aquesta manera, és preventiva: entra en acció abans que hi hagi el problema i et dota de poder de negociació per evitar que hi hagi el naufragi”, explica el professor de teoria social i política.
— Com et dota la RB de poder de negociació?
— La perspectiva republicana històrica de què parteix la proposta és la idea per la qual tu no pots ser lliure si depens materialment dels altres. La dependència et minoritza, ja sigui en termes de classe, de gènere, d’ètnia... Si pots gaudir incondicionalment de recursos de moltes menes, pots aguantar la mirada a les persones amb qui interactues sense abaixar el cap. Recursos incondicionals, monetaris, però també en espècies, han d’ajudar a obrir aquests camins a formes de socialització més dignes i més lliures.
— Per tant, la RB que proposa no seria només monetària sinó que també tindria forma d’altres serveis socials?
— Hi ha alguns neoliberals que han proposat aplicar una RB substitutòria i carregar-nos prèviament tots els altres serveis socials de l’estat del benestar. Això ens portaria a una distopia que jo combatria amb totes les forces. Crec que amb la RB hem de trobar formes de contradir la dinàmica desposseïdora del capitalisme. Això ens hauria de portar a construir paquets incondicionals de recursos en què hi hagi ingressos, però també sanitat, educació, habitatge, transport, energia, cures...
Mercats amb poder de negociació
Casassas accepta que aquests paquets de mesures incondicionals podrien inspirar-se en allò que en termes clàssics s’anomenava la propietat col·lectiva dels mitjans de producció. “D’alguna manera, seria interpretar aquesta idea i aplicar-la en un món divers i modern en què poden cabre moltes coses”. El professor explica que, si s’apliquessin, hi continuaria havent espai per a mercats i per a empreses, fins i tot per a empreses privades.
“Es podrien muntar empreses tradicionals on hi hagués major poder de negociació, les cooperatives podrien existir de manera menys heroica i més practicable, es podrien crear xarxes de col·laboració diverses...”, diu l’autor de Llibertat incondicional. Això sí, tothom tindria els recursos que els garantissin autèntiques posicions d’invulnerabilitat, tothom tindria eines per viure en aquests entorns amb autonomia. “Comencem reapropiant-nos dels recursos per poder reapropiar-nos de les nostres vides”, reclama l’autor.
Les pors: migració massiva, deslocalització, inflació
Els contraris a la mesura de la RB solen argumentar que l’aplicació d’una mesura així de llaminera generaria una migració massiva cap al territori. A més, diuen que la producció es deslocalitzaria i que la inflació creixeria fins a anul·lar el valor del subsidi universal.
— En un món global és possible aplicar la RB en un territori aïllat sense generar una onada d’immigració?
— Crec que hem d’assumir un resultat fonamental de la sociologia de les migracions, que és que la gent no migra perquè hi hagi polítiques interessants en altres bandes. Si fos així estaríem tots vivint a Suècia. No hi ha efecte crida. El que hi ha és un efecte expulsió. Tu te’n vas del teu país quan ja no hi pots estar. Tu deixaries al teu país perquè a 8.000 km estan pagant 900 euros al mes? No hi ha migració a la carta.
Davant de les crítiques generals a la proposta, Casassas respon preguntant-se si hem d’evitar qualsevol mena de política que millori les condicions de vida de la gent perquè hi hagi una amenaça de deslocalització o d’efecte crida. Si volem blindar-nos de les deslocalitzacions dels grans productors o de l’allau migratòria, que no existeix, desmuntem tota l’estructura de l’estat del benestar —diu irònicament. L’autor creu que hem de sortir d’aquest xantatge i intentar construir societats lliures i incondicionals arreu del planeta.
— Implementar la RB generaria inflació?
— És molt important entendre que la RB va lligada al sistema impositiu. Per tant, tothom rep el mateix, però n’hi ha que paguen molt més del que reben per poder finançar la RB. En termes nets, amb la RB no hi ha un increment de la massa monetària. El que hi ha és un procés de redistribució de la renda de qui més té a la resta de la població, inclosos ells mateixos. La RB no genera més diners del no-res, sinó que retribueix el que ja existeix a través d’una reforma impositiva. Caldria veure quines figures impositives s’haurien de modificar: IRPF, impost sobre el patrimoni, successions, nous impostos, taxa Google...
És per això que els experts coincideixen que no s’hauria de generar una pressió inflacionària. “Podria haver-hi inflació si la gent es posa a consumir productes que abans no consumia de manera massiva”, diu Casassas. Però aquí, en un país amb mercats amb molts productors, la pressió de demanda queda distribuïda entre molts productes. I si es percebés un augment de la demanda sobre un bé determinat, sobretot si és un bé de primera necessitat com l’habitatge, es podria posar un topall que en regulés els preus.
El Pla pilot per implementar la renda bàsica universal
—Quins són els passos que s’haurien de seguir per implementar la mesura?
— Els passos polítics tenen a veure amb un procés de presa de consciència i amb una mobilització social que s’estan donant des del 15M —les protestes del 2011 que reclamaven millores en el sistema democràtic espanyol— fins avui. El debat de la renda bàsica ha sortit de l’àmbit acadèmic i ara és al carrer, a programes electorals, a les institucions...
De fet, la Generalitat ha creat l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal per analitzar la viabilitat del subsidi a tot Catalunya. En el projecte, que ara mateix està en fase de disseny, hi participaran unes 5.000 persones de diverses localitats aleatòries i tindrà una durada de tres anys —dos en actiu i un per avaluar-ne l’impacte.
“Rebran el subsidi 2.500 persones representatives de l’estructura sociodemogràfica de Catalunya i dos municipis d’unes 1.250 persones cadascun”, explica Casassas —que està vinculat al comitè científic que acompanya el projecte. Així es podrà observar l’efecte aïllat de la mesura, però també la comunitària: “Veurem què fa la Laura i què fa el David, però també què fan els veïns del barri, si sorgeixen projectes compartits, si es creen cooperatives, què passa en termes d’activació de vida econòmica i social...”.
— I tècnicament, com s’aplicaria?
— Tècnicament, és molt senzill: cal que guanyi un govern i que incorpori la mesura. Hi ha qui diu que, simplement, caldria incorporar-la de cop i hi ha qui pensa que caldria anar relaxant les condicionalitats dels subsidis condicionats fins que fos gradual.
— Vostè què en pensa?
— Per mi, el debat és estèril. Cal primer que hi hagi un suport social ampli que faci que siguin de sentit comú coses que abans no ho eren. Com va ser de sentit comú que tothom podia votar, fins i tot les dones; com va ser de sentit comú que els autobusos havien d’arribar, també, als barris més pobres; com va ser de sentit comú que calia una sanitat pública i universal... Potser algun dia serà de sentit comú que les existències han d’estar garantides i que tothom té dret a no començar de zero.
— Per tant, creu que una implementació real de la RB al territori podria arribar a ser possible en un futur pròxim?
— Els que portem una vintena d’anys treballant amb la RB hem vist un canvi radical. Hi ha hagut onades de mobilització, els sindicats en debaten, la CUP ha incorporat la mesura al seu programa, Esquerra i sectors dels Comuns també s’hi mostren favorables... El debat, aquí, a Espanya i al món, ha anat creixent. Amb cautela diré que em sembla que és raonable que tot això agafi volada i més vivint en un context de crisi climàtica que ens obligarà a canviar de formes de vida i de treball ben aviat.