Dir que les formes d'oci del jovent han canviat radicalment d'ençà de l'aparició dels telèfons mòbils no és descobrir res nou. Les seues vides i les seues relacions socials transiten majoritàriament a través de les xarxes i són mitjançades pels dispositius mòbils. Segons una investigació recent del Centre Reina Sofia sobre adolescència i joventut, els joves consumeixen quasi set hores d'oci digital cada dia. Tiktoker, youtuber, podcaster... són mots que tenen absolutament normalitzats. De fet, un de cada set asseguraven, en l'enquesta esmentada, que es plantejaven seriosament la possibilitat de dedicar-se professionalment a la creació de continguts per a les xarxes. Es tracta d'un univers que va construint-se i on el jovent es sent com peix en l'aigua.
El repte per a una llengua minoritzada com el català, en aquest àmbit, és majúscul. El perill de perdre presència en favor del castellà i de l'anglès hi és. Amb tot, però, existeix una comunitat catalanoparlant de creadors digitals potent. Per fer-la visible i per continuar teixint llaços, el govern de les Illes Balears, la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya promouen per al pròxim dissabte 15 d'octubre una trobada de creadors digitals a Palma en la qual participaran joves procedents de les Illes, el País Valencià i Catalunya. La trobada duu per nom LaTroca. No és un nom en absolut casual: una troca és, al capdavall, un conjunt de fils que, convenientment units, fan més fort i consistent el conjunt. I és amb aquest esperit que sorgeix aquesta iniciativa, la qual s'emmarca en la Declaració de Palma, per la qual els governs de tots tres territoris es comprometien a col·laborar en aspectes culturals i lingüístic d'interès mutu.
La iniciativa "sorgeix arran d’observar que apareixen iniciatives diverses de joves creadors digitals en català i que cal incentivar aquesta creació i propiciar la trobada i el coneixement entre ells -segons explica Beatriu Defior, directora general de política lingüística del govern de les Illes Balears-. En aquest cas, els governs hem de tenir un paper facilitador de les iniciatives proposades des de la societat"
«Tenim l'obligació de bastir ponts per promoure la llengua que compartim. Per al futur de la llengua és essencial que els i les joves la utilitzen amb normalitat allà on es relacionen, que són les xarxes socials», rebla Rubén Trenzano, director de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana.
La jornada de LaTroca s'organitza al voltant de cinc taules rodones. La primera estarà centrada en el fenomen TikTok i hi participaran el mallorquí Antoni Guiscafré, la catalana Berta Aroca i el valencià Fran Tudela (més conegut com a Cabra Fotuda). La següent taula consistirà en una taula de jugadors de videojovs i en la participaran la valenciana Susa Pérez, (simmer_valenciana), el català Norman López (LopezNorman44) i el català Jaume Plomer (ElodinSinContexto). L'emergent fenomen dels podcasts s'analitzarà a través de les experiències de Carmen Alonso, membre del trio valencià que fa possible Deparkineo, la catalana Ofèlia Carbonell (Gent de merda) i els mallorquins Júlia Mérida (Pati de butaques i Sala 3) i Març Llinàs (Mòbil, cartera, claus), qui en el seu podcast ha explicat la seua transició de gènere. En la quarta taula rodona, sobre la comunitat de joves creadors en català participarà la valenciana Marta Meneu, el català Pol Gise i la mallorquina Inés Mateu, impulsora del podcast Polo de llet.
A la vesprada s'enregistrarà en directe el podcast Tabac i sobrasada i hi ha programat un concert del grup Rap Rural.
"Els influenciadors digitals tenen una gran audiència i impacte i és bo que siguin, també, referents lingüístics", indica Francesc Xavier Vila, secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, qui posa l'èmfasi en l'oportunitat que per a tots tres territoris té una trobada d'aquestes característiques. "És una qüestió d’economia d’escala: no és el mateix un mercat de 7,5 milions de ciutadans que un que en té gairebé 13, 10 dels quals són parlants de català. Qualsevol estratègia en un camp tan competitiu ha d’intentar oferir un mercat ben gran", assegura. "Els consums culturals han canviat molt, i cal assegurar que hi ha oferta de tot en català -afegeix Beatriu Defior-. La trobada servirà perquè es coneguin i per enfortir els lligams entre gent d’arreu dels Països Catalans".
Cinc anys de la Declaració de Palma
La Declaració de Palma és un acord signat el 2017 pel qual els governs de les Illes, Catalunya i el País Valencià es comprometien a treballar conjuntament en defensa de la llengua i la cultura comuna. En la Declaració es reconeixia «la necessitat de consolidar un mercat en l'àmbit dels tres territoris per garantir la viabilitat dels projectes dels creadors i les indústries culturals balears, catalanes i valencianes». El text esmentava, així mateix, la creació d'un mercat interior per generar circuits d'arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisual i cultura popular i tradicional.