Balears i Canàries ha acordat impulsar un front comú a Brussel·les per ser referents europeus en la descarbonització. Així ho ha anunciat aquesta setmana el Govern illenc a través de la seva pàgina web. El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el conseller de Transició Ecològica, Lluita contra el Canvi Climàtic i Planificació Territorial del Govern de Canàries, José Antonio Valbuena, es reuniren dimarts a Brussel·les amb representants de la Representació Permanent d'Espanya a la Unió Europea (REPER) per compartir les accions dels dos arxipèlags en el marc de la transició energètica perquè la REPER les pugui prendre en consideració i defensar-les en les reunions d'energia del Consell de la Unió Europea.
Front comú. L'objectiu,segons el citat web, és «impulsar un front comú entre els dos arxipèlags per ser referents europeus en matèria de descarbonització i així li han fet arribar a Raúl Fuentes Milani, Ambaixador Representant Permanent Adjunt d'Espanya davant la Unió Europea (UE), Pilar Durán Solano, consellera d’Assumptes autonòmics i Santiago Rodríguez Urial, conseller d’Assumptes autonòmics».
El vicepresident balear i el conseller canari, acompanyats del comissionat del Govern espanyol per a l'impuls d'energia sostenible en sistemes insulars, el menorquí Marc Pons, varen reunir-se també amb Antoni Vicens, director general de Relacions Exteriors del Govern illenc i responsable de l'Oficina balear davant la UE.
Igualment, els representants dels governs balear i canari van mantenir altres contactes, coincidint amb l'European Sustainable Energy Week 2022, amb representants d'altres regions de la UE i amb representants de les diferents institucions «amb l'objectiu d'aconseguir més suport en el procés de descarbonització, i ser referents en el continent europeu».
Els dos governs illencs volen ser exemple de «sobirania i eficiència energètica». A tal efecte, Yllanes i Valbuena digueren que esperen rebre el suport de les institucions comunitàries per accelerar la transició energètica en els dos arxipèlags i, així, convertir-los «en la punta de llança de la descarbonització, objectiu emmarcat dins del programa europeu Clean Energy for EU Islands». Els dos governs pensen que, per les seves característiques, les dues agrupacions d’illes poden ser referents a l'hora d'aplicar polítiques innovadores que, després, es puguin replicar als territoris peninsulars.
Yllanes explicà que «en un moment de crisi energètica i climàtica, on molts ulls estan posats en el Mediterrani, creim que tant les Balears com Canàries podem ser un exemple. Venim a compartir la nostra experiència en el procés de descarbonització i a aconseguir que les institucions europees es fixin en les polítiques que estam desenvolupant, com l'empresa pública d'energia que tenim a les Balears. Europa ens ha triat com a projecte pilot per desenvolupar hidrogen verd, però volem ser més ambiciosos i aconseguir la descarbonització de les illes abans que la resta del continent». Per la seva banda, Valbuena indicà que «Canàries aspira a convertir-se en un territori descarbonitzat el 2040, deu anys abans que la resta del panorama nacional, i per això s'ha armat d'una Llei de canvi climàtic i transició energètica bastant ambiciosa i de diferents instruments de gestió que marcaran el camí cap a aquest horitzó temporal que ens permetria ser punta de llança mediambiental per a altres territoris similars».
Yllanes i Valbuena acordaren actuar conjuntament de cara a la propera Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2022 (COP27), que es durà a terme del 6 al 18 de novembre de 2022 en Sharm El Sheikh, Egipte. El vicepresident i el conseller abordaren també la necessitat que tenen ambdues comunitats autònomes d’implicar el sector turístic en aquests objectius, no en va és un eix vital de l'economia de les dues regions.