Més per Menorca ha tancat les candidatures locals, insular i autonòmica per a les eleccions del mes de maig de l’any que ve. L’Assemblea de la formació sobiranista menorquina ratificà tots els noms de cada llista, després que ja hagués decidit tant els caps com els principals llocs. Ara es tanca el procés i el partit ja està en mode d’activació electoral en una precampanya que serà llarga. Josep Juaneda i Josep Castells encapçalaran les candidatures al Consell i al Parlament, respectivament.
Candidatures i precampanya. Segons Més per Menorca, «les candidatures conjuguen experiència i renovació. Són conformades per persones de perfils molt diversos». El conseller i candidat a presidir el Consell de Menorca, Josep Juaneda, els definí -durant l’assemblea - com a «grans equips de gent jove i de persones amb una rellevant trajectòria en moviments socials i polítics de tota mena». Per la seva part, el diputat i candidat número u al Parlament, Josep Castells, destacà que són candidatures que «des del ferm compromís amb l'autogovern de Menorca, tenen la voluntat i capacitat de treballar pel benestar de les menorquines i els menorquins, per la defensa dels serveis públics i els drets socials, per la preservació del territori i per la nostra llengua i cultura».
La formació sobiranista menorquina expressà la «convicció que només des de posicions menorquinistes es possible aportar solucions als reptes principals que ha d'afrontar Menorca: diversificació econòmica, massificació turística, manca d'habitatge i gentrificació».
Les expectatives electorals de Més per Menorca són bones. La decisió que va prendre el 2019 de quedar fora del Govern balear -format per PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca -, donant-li suport extern, li ha funcionat prou bé. A vegades ha estat crític amb Francina Armengol, sobretot en qüestiones referides a Menorca i en especial a la capacitat de gestió del Consell de la seva illa -que el Govern, al seu entendre, no ha impulsat prou – i fins i tot ha arribat a desmarcar-se del vot general esquerrà. Una estratègia de relació amb el pacte de govern que li ha reportat èxits polítics. Això sí, també li ha generat desconfiances i crítiques -en privat- de membres del Govern, però a efectes pràctics el balanç global és molt satisfactori per als interessos dels menorquinistes. Sobretot per als seus interessos electorals.
En efecte, l’última enquesta publicada -el passat mes de març pel diari Última Hora, realitzada per l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES) – li atorgava un 20,9% de suport dels votants. La xifra relativa de vot més alta -amb diferència – que mai ha gaudit el partit, tant en la seva forma actual de Més com amb l’anterior de PSM -Partit Socialista de Menorca -. El sondatge anterior de la mateixa empresa demoscòpica, publicat en el citat diari el juny de l’any anterior, li augurava un 16,2%. A les eleccions de 2019 va obtenir un 15,4% i a les de 2015, el seu millor registre, va signar un 17,5%. A les de 2011 va ser un 9,9%. El 2007, 8,9%. El 2003, 8,1%. El 1999, 9,8%. El 1995, 11, 8%. El 1991, 1987 i 1983, en coalició amb la reta de l’esquerra de l’illa, 14%, 15% i 13,5%, respectivament.
El repàs de la història electoral és pertinent per valorar correctament el quasi 21% de suport que li atorgava la citada enquesta de fa mig any. Però encara és més rellevant el fet que, segons l’auguri demoscòpic, Més està lluitant amb el PSOE per l’hegemonia de l’esquerra. Els socialistes menorquins estaven el març en el 22,5% de suports. Una diferència mínima, com mai no havia existit, que dona als sobiranistes opcions de lluitar el 2023 per ser el partit més votat de l’esquerra menorquina.