L'HDP és un partit prokurd. És, a la vegada, l'única alternativa democràtica al govern d'Erdogan?
L'objectiu de l'HDP és una societat democràtica, ecològica i on s'alliberi la dona. Sobre aquesta base, des del 2012 treballem sense descans per continuar sent un dels actors principals en la política de Turquia.
El partit es funda sobre la història d'altres partits prokurds il·legalitzats.
Sí. L'HDP es va formar el 2012, però abans hi van haver sis altres partits denominats també com prokurds que van ser il·legalitzats. L'HDP es funda sobre la tradició d'aquests, que no reivindiquen només els drets del poble kurd sinó els drets de tots els pobles que viuen a Turquia.
A més del turc i el kurd, quins altres pobles conviuen a Turquia?
Hi ha el poble armeni, l'assiri, el circassià, els las... I hi ha diversos grups religiosos —a més de l'islam—: els cristians, els yazidites... El programa de l'HDP contempla els drets de tots els pobles i ofereix espai perquè cada un d'ells sigui representat i tingui una veu en la política. L'HDP creu que totes les persones s'han de definir per elles mateixes. L'Estat no té dret a dir "tu ets turc". Jo soc kurd, un altre és assiri, l'altre és armeni, l'altre és lazi, l'altre és circassià... Hi ha desenes de pobles diferents. I això no és una amenaça per Turquia, és una riquesa molt positiva. Si te la mires com una riquesa.
I aquí és on comença el problema?
Tot això, Turquia ho veu com una amenaça. Diu "si els kurds aconsegueixen els seus drets, vindran els armenis, els assiris, els lazis...". Que vinguin. On és el problema? Que tinguin els seus drets. Volen parlar la seva llengua, celebrar la seva cultura. Volen definir-se a ells mateixos. El centre d'un estat no té dret a denegar això, però ho fa. Des del 2015, fa una guerra sense descans contra el poble kurd i contra tot. Per això nosaltres reivindiquem una política alternativa i democràtica, que busca la llibertat.
Erdogan nega la pluralitat de Turquia?
Per poder frenar a això, Erdogan, davant la premsa, diu que a Turquia hi ha una sola nació, una sola llengua, una sola bandera, una sola religió... Però no és cert. I així, només amb paraules, no pot guanyar. Ha de fer la guerra. I la fa.
Com fa la guerra?
Fa vint-i-dos anys que Erdogan és al poder. Hi va accedir en democràcia, però ara lidera un règim autocràtic que fa la guerra contra totes les persones que no pensen com ell. Utilitza totes les eines de l'estat per fer prevaldre les seves idees. Bombardeja, ocupa, empresona, mata, asseca rius, crema boscos, talla arbres... Ho fa tot, ho legitima tot en nom de la lluita contra el terrorisme. Ara mateix hi ha 4000 membres del partit demòcrata empresonats.
Ara mateix hi ha 4000 membres del partit demòcrata empresonats.
Hi ha 4000 persones acusades de terrorisme?
El Consell d'Europa diu que a les presons de Turquia hi ha unes 30.000 persones empresonades amb càrrecs de terrorisme. Alguns milers hi són per formar part de grups islamistes i altres per ser del moviment Fethullah Gülen, que durant un temps també va treballar amb el partit AKP d'Erdogan. Però d'aquestes 30.000 persones, com a mínim la meitat són kurds. A Turquia hi ha 15.000 kurds a les presons. Són presos polítics acusats de terrorisme.
Amb què justifiquen les acusacions?
La paraula terrorisme és una paraula problemàtica. El Consell d'Europa no pot definir què és el terrorisme. No és un terme cultural, polític, legal, acadèmic...
Quin paper hi juga el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) en tot això?
Com a resultat de la política de Turquia, el PKK, el partit dels drets del Kurdistan, va començar a lluitar-hi en contra. Els anomenen terroristes, però la definició del concepte és problemàtica. Amb un concepte erroni no podem arribar a un resultat encertat.
Com els tracten, els presos?
Hi ha atacs molt durs contra els presos polítics, les condicions són pèssimes. N'hi ha que tenen més de vuitanta anys. Què farà una persona d'aquesta edat? Camina amb el seu bastó. A les presons també hi ha milers de dones, que segons Erdogan han comès un crim: liderar el seu alliberament. Criminalitza les nostres idees, però són idees tan clares, tan netes, que no les pot criminalitzar.
Qui són?
Ara mateix, per exemple, hi ha setanta-nou periodistes a les presons turques i una cinquantena són kurds. Els periodistes expliquen el que està passant i critiquen el règim d'Erdogan, per tant, són terroristes. Així de senzill. Persones que fa dos anys eren al parlament de Turquia en nom de l'HDP ara són a la presó acusats de terrorisme. Els anteriors coalcalde i la coalcaldessa de l'ajuntament d'Amed, una ciutat del Kurdistan de Turquia, que té una mida similar a Barcelona, ara són també a la presó. El coalcalde era doctor, l'HDP li va proposar de ser candidat perquè era molt estimat a la ciutat i, ara, tots dos estan empresonats. Així és com un alcalde es converteix en terrorista. Hi ha milers de casos així.
I qui gestiona els ajuntaments quan n'empresonen els alcaldes?
L'AKP —el partit d'Erdogan—. A les últimes eleccions municipals vam aconseguir 65 municipis i a tots vam desenvolupar la coalcaldia — l'HDP escull sempre dos presidents o dos alcaldes: un home i una dona—. 49 d'aquests 65 municipis ens els han intervingut: han arrancat els coalcaldes i hi han posat interventors de l'AKP. Ara ens queden sis ajuntaments petits. I els nostres polítics es poden quedar anys a la presó.
Aquestes 65 alcaldies, l'HDP les va guanyar sense aparèixer als mitjans, oi?
Hi ha una censura contra l'HDP i contra la qüestió kurda, que ni es difon ni se'n debat. El periodista turc Can Dündar, que ara viu —exiliat— a Alemanya, diu que el 95% de la premsa a Turquia és en mans d'Erdogan. Erdogan nega el problema kurd. Diu: "fins i tot, si no penseu, no existeixen els kurds". Però les persones tenim una característica inherent: pensem. Pensem que existim, que altres existeixen, que hi ha problemes i que s'ha de pensar com els podem solucionar.
Ara, l'estat està a punt d'il·legalitzar el partit. Què passarà si acaba sent així?
Hi ha 451 càrrecs electes de l'HDP que, amb la il·legalització del partit, serien inhabilitats de la política durant cinc anys. Amb quin motiu decideixes la inhabilitació d'aquests polítics? Il·legalitzar l'HDP voldria dir il·legalitzar sis milions de persones que l'han votat. Aquesta lluita de l'estat fa molt que és oberta: des del 1991 fins ara hi ha sis partits que han estat il·legalitzats. Però això, en comptes de fer empetitir les idees, les ha fet créixer.
Des del 1991 fins ara hi ha sis partits que han estat il·legalitzats. Però això, en comptes de fer empetitir les idees, les ha fet créixer.
En quin marc legal s'empara?
Ara mateix, la constitució de Turquia és de règim militar. Ens trobem cara a cara amb un estat militarista que no permet que es desenvolupi la democràcia. Però a Turquia li cal un règim democràtic on tothom pugui fer política. Si l'HDP és un partit dolent, que no ho decideixi l'Erdogan sinó els milions de persones que viuen a Turquia.
Com preveu el futur més immediat?
Som un partit basat en la igualtat, la llibertat, la democràcia, l'ecologia i l'alliberament de la dona i les nostres idees han passat a ser de la societat. Encara que ara il·legalitzin el partit, tot això continuarà. Pots inhabilitar persones o il·legalitzar partits, però no idees.
Com afecta la gestió d'Erdogan al país?
Erdogan fa la guerra, la violència és el seu mètode de funcionament durant els vint-i-dos anys que fa que és al poder. El resultat és una crisi molt profunda. La inflació, la crisi social, econòmica, política, cultural... tot això fa que la gent no pugui viure el seu dia a dia amb normalitat. I tot això està lligat amb la guerra que Turquia fa amb el poble Kurd. I, connectada amb aquesta guerra, hi ha la que fa el govern turc amb l'HDP.
Es pot fer alguna cosa per millorar la situació?
La solució és molt senzilla. Cal parlar sobre els problemes que existeixen i arribar a resultats amb els moviments, els partits i els actors kurds. Un dels més importants és Abdullah Öcalan i el PKK, de qui ell és membre fundador. Cal debatre amb aquests actors i arribar a solucions. Fa trenta-vuit anys que continua aquesta guerra. És evident que les bombes de l'estat no s'acaben, però el poble kurd tampoc abandona la seva resistència. Els problemes no se solucionen amb bombes sinó amb diàleg.
Cap a on hauria d'anar, el diàleg?
El diàleg s'hauria d'enforcar en la situació democràtica, de llibertat i de reconeixement de les persones que tens davant. Però si penses com Erdogan, que nega l'existència dels Kurds, llavors no hi ha solució possible.
El govern turc no infligeix violència només dins de les fronteres turques.
No, Erdogan aplica la política la guerra també als seus països veïns. I també amb la Unió Europea.
Amb la UE?
Potser amb la UE no fa una guerra amb bombes, però simbòlicament la fa amb els refugiats de Síria. Amenaça d'obrir la porta perquè passin els refugiats i, amb això, ha capturat la política de la UE.
Com?
Turquia està en guerra i el govern fa crims de guerra. Fa servir armes químiques contra els guerrillers del PKK. Fa servir drons per atacar a la població kurda. Els ataca a Síria, Rojava, al Kurdistan sirià, al nord d'Irak, al Kurdistan iraquià, i dins de les fronteres turques. Ha ocupat territoris de Rojava, al Kurdistan sirià. Fan crims de guerra i trepitgen els drets internacionals.
Què hi diu la UE?
Diu que Turquia té dret a fer la guerra contra el terrorisme. Això permet que Turquia legitimi aquesta guerra. Si la Unió Europea critica a Turquia per capturar membres de l'HDP, es veu una hipocresia. Per un costat, la UE reconeix la repressió que pateixen els kurds i, per l'altra, legitima el dret de Turquia d'infligir-la.
La UE creu que condemnar Turquia és perillós per la crisi dels refugiats i per la relació d'Erdogan amb Putin.
La UE no actua d'acord amb els seus principis i valors. Turquia és un espai geopolíticament estratègic, i ara aquest espai el dirigeix Erdogan. I, amb algunes coses, tanquen els ulls. Com amb l'ocupació d'Afrin i d'altres ciutats del nord de Síria. No ho dic jo que sigui una ocupació, va ser el Parlament Europeu qui ho va dir. Hi ha una resolució europea que demana a Turquia que marxi d'aquestes regions ocupades del Kurdistan sirià. Els drets internacionals es trepitgen: hi ha una ocupació i una neteja ètnica. Si diuen això, haurien d'actuar diferent de com ho fan. Diuen que està jugant un rol positiu a la situació entre Rússia i Ucraïna, però ocupa, bombardeja i empresona i sembla que no es tingui en compte aquesta realitat.
La UE no actua d'acord amb els seus principis i valors. Turquia és un espai geopolíticament estratègic, i ara aquest espai el dirigeix Erdogan. I, amb algunes coses, tanquen els ulls.
En quins casos ha passat, això?
Deixa'm que et doni un exemple d'aquesta hipocresia. Mario Draghi, el primer ministre d'Itàlia, fa més d'un any, en una roda de premsa va dir: "hem de dir a Erdogan pel seu nom, és un dictador, però pels interessos del nostre estat, hem de treballar amb ell". Draghi fa de portaveu de la UE: no poden dir "és un dictador, però tinguem relacions amb ell".
L'HDP és la tercera força política a Turquia, oi?
Sí, l'HDP és la tercera força al parlament. Més de sis milions de persones ens van votar a les eleccions.
Com són les altres dues?
Ara, a Turquia hi ha tres aliances diferents. El partit d'Erdogan, l'AKP i el partit ultranacionalista, l'MHP, actuen junts sota el nom d'Aliança Republicana. Per una altra banda, hi ha el CHP, el principal partit de l'oposició, que treballa en coalició amb cinc altres partits més petits; junts es diuen Aliança Nacional. Les dues primeres s'assemblen. Volen el poder. L'HDP creu que la qüestió no és el poder, és la democratització de Turquia. Per això lidera una coalició amb sis partits més, l'Aliança Democràtica per l'Esforç i la Llibertat.
Quina relació té l'HDP amb la resta de partits de l'oposició?
Amb l'aliança de l'AKP no hi tenim relació. Les úniques situacions en què hi tenim relació és quan ens detenen. Amb l'Aliança Nacional, amb el CHP, hi ha intents de reunions. A les eleccions municipals del 2019, per exemple, per tal que l'Aliança Republicana de l'Erdogan no guanyés, l'HDP va donar suport al CHP. Amb la nostra ajuda van aconseguir molts municipis. Aconseguir l'ajuntament d'Istanbul, pel CHP, era un somni. I gràcies al nostre suport ho van fer. Però el CHP és covard i no ho explica. Ells no en parlen de la relació amb nosaltres, més aviat el contrari: hi ha censura i falta de respecte.
L'HDP el conformen només persones d'ètnia kurda?
No. Tenim parlamentaris armenis, assiris, yazidis, alevis, sunnis, kurds, àrabs... El copresident actual de l'HDP és àrab. Dels anteriors copresidents, que ara són a la presó, ell és kurd i ella és turca. Aquesta copresidenta ha escrit un llibre de poesia des de la presó i el govern n'ha prohibit la distribució i ha ordenat destruir tots els exemplars que s'hagin editat fins al moment.
L'estat creu que el llibre és una amenaça?
Exacte, i per això s'ha de destruir. Si t'hi pares a pensar, et venen al cap els mètodes de control que feia servir el règim Nazi. Tots els règims de la història han volgut imposar les seves idees cremant llibres i assassinant persones. Nosaltres, com a HDP, agafem com a inspiració la lluita de tots els pobles que han resistit contra aquests règims al llarg de la història. Per això volem traduir aquest llibre a diverses llengües, també al català, i que sigui la humanitat la que decideixi si aquestes poesies són una amenaça.