El president de Rússia té una nova paraula preferida. Vladímir Putin l’ha extreta del cofre de la memòria col·lectiva russa de la Segona Guerra Mundial. Parla de les sancions imposades per Occident anomenant-les «guerra llampec econòmica».
D’aquesta manera, el que també fa és gestionar les expectatives: si els ciutadans del país creuen que el Kremlin repel·leix els intents d’un extermini econòmic, remugaran menys per la caiguda real —que no total— de l’economia russa. Encara que sigui notòria. Segons el Kremlin, ara per ara només en el sector de la indústria ja hi ha 230.000 llocs de treball en joc. Els ingressos fiscals han caigut en picat: l’ufanós superàvit pressupostari amb què comptava Rússia a principis d’any ha quedat pràcticament a zero un cop passat l’estiu.
I, tanmateix, les sancions faran posar de genolls els governants de Moscou, malgrat els guanys ingents obtinguts de la venda de gas i de petroli? Els càlculs publicats sobre l’economia del país difereixen molt els uns dels altres. El govern de Rússia calcula que el percentatge negatiu esperat per aquest any només serà del 4,2%, mentre que a principis d’any comptava amb un 7,8% negatiu. El Fons Monetari International (FMI) ha corregit els seus pronòstics de creixement negatiu del 8% al 6%. Les dades macroeconòmiques de l’Escola Superior d’Economia de Moscou indiquen que l’economia russa s’ha estabilitzat des de principis d’any.
El govern alemany, en canvi, a mitjan agost va afirmar de nou que preveu una caiguda dràstica: el PIB de Rússia retrocedirà entre un 6 i un 15%. Per fer-nos-en una idea, l’economia russa no va caure un 15% anual ni tan sols a principis dels anys noranta, quan es visqué el col·lapse de l’economia planificada soviètica. Així, doncs, quins són els pronòstics més probables?
El retorn al passat
Una cosa és segura: les sancions imposades per Occident a principis d’any han tingut un efecte doble. D’una banda, n’han tingut un de directe, i és que certs béns ja no es poden comercialitzar i no es pot fer negocis amb certs bancs, certes empreses o persones. Paral·lelament, han tingut un efecte psicològic, ja que les sancions van generar pànic i caos a Rússia i als seus socis comercials perquè ningú no era capaç de preveure’n les conseqüències. Segons dades de la Unió Europea, cap a un 28% de les exportacions d’Europa cap a Rússia estan directament subjectes a sancions i les importacions de Rússia provinents de la UE s’han reduït més del doble.
Amb el temps, però, aquest efecte dominó ha perdut força. Ara, moltes empreses ja tenen clar què poden fer i què no. La indignació moral que es visqué a Occident en un primer moment envers les empreses que feien negocis a Rússia s’ha dissipat. El pànic de fa mig any s’ha convertit en una nova rutina i les exportacions alemanyes cap a Rússia fins i tot han tornat a augmentar lleugerament els últims temps.
Part de les represàlies occidentals tenen per objectiu apartar Rússia del sector tecnològic a llarg termini. Qui ho ha patit dràsticament ha sigut la indústria automobilística russa. Moltes fàbriques occidentals han aturat la producció, i fins i tot les línies de producció del fabricant de cotxes Lada van restar immòbils durant moltes setmanes.
Actualment, Lada ha reprès la producció, però això no significa que les sancions no tinguessin cap efecte: els compradors han d’acontentar-se amb adquirir un vehicle que tindrà unes prestacions tècniques clarament inferiors. Ara per ara, els cotxes s’estan fabricant sense sistema ABS. L’empresa no ha trobat proveïdors alternatius per a 1500 dels 4500 components del producte. Al mateix temps, el preu d’un cotxe nou ha augmentat: a principis d’any, un Lada Vesta costava un milió de rubles, mentre que avui se’n paguen fins a tres milions (uns 50.000 euros). «Rússia cada cop és més pobra i està més endarrerida», afirma Janis Kluge, economista expert en Rússia de la Fundació Economia i Política de Berlín (en alemany, SWP).
En conjunt, segons càlculs del banc central de Finlàndia, les importacions del sector tecnològic han retrocedit considerablement. En la construcció de maquinària, han baixat en un 41%, les de productes electrònics, en un 61%, d’equipament òptic i mèdic, en un 30%. Els productors russos no han sigut capaços de reomplir els buits. Una anàlisi del ministeri d’Economia de Moscou xifra el retrocés del país en el sector de la microelectrònica en 10 o 15 anys. A més, ampliar la producció local és difícil degut als elevats costos i «a la greu falta de professionals qualificats».
En general, però, la situació sembla menys dramàtica del que era d’esperar. Alguns experts com ara l’economista moscovita Nikolai Kulbaka o el professor d’Economia Andrei Iakovlev (que ara se n’ha anat a Harvard) comptaven que les sancions tindrien repercussions serioses a partir de la tardor, quan les reserves de components crítics s’anessin esgotant. Actualment, però, Kulbaka admet que probablement «estigués en certa manera equivocat» i que havia menystingut «el caràcter mercantil» de l’economia russa, la seva versatilitat. Certament, moltes cadenes de subministrament han quedat truncades, però els directius russos han pogut trobar substituts al mercat mundial. «Hi ha una munió de persones intel·ligents que treballen per estabilitzar la situació i encara no podem dir fins a quin punt se’n sortiran», explica Janis Kluge, de la fundació SWP.
Un exèrcit de cartó pedra
En qualsevol cas, l’objectiu real de les sancions no era enfonsar l’economia russa o impulsar un canvi de règim, explica James O’Brien, coordinador de les sancions del Departament d’Estat dels Estats Units. «Volem limitar els recursos de què se serveix Rússia per mantenir guerres imperials.» I cada cop se’n surten millor.
Els russos «estan fent la guerra com si fossin els anys setanta», continua O’Brien. «No tenen superioritat aèria, ni tampoc recursos efectius en drons, ni intel·ligència artificial, ni equipament d’identificació d’objectius de qualitat militar.» En comptes d’això, les tropes de Putin compten amb «una gran quantitat de projectils arrossinats».
La qual cosa també està vinculada a les sancions. «Per a Rússia cada cop ha sigut més difícil obtenir alta tecnologia a un preu raonable i de fonts fiables», afirma O’Brien. Finalment, Moscou s’ha vist obligat a substituir equipament militar per components de pitjor qualitat obtinguts al mercat de l’electrònica. «Segur que són nyaps molt ben aconseguits», els critica el diplomàtic. «Però d’aquesta manera no es pot mantenir un conflicte armat avui dia.»
Tant l’OTAN com el govern britànic informen que Rússia cada cop opta més per importar drons de combat de l’Iran. «És pràcticament segur que Rússia cada cop compra més armes a altres estats sotmesos a sancions perquè s’està quedant sense recursos», va piular el ministeri de Defensa del Regne Unit. Anteriorment, Moscou havia procurat grans quantitats de munició per a artilleria de Corea del Nord, però això tampoc no són armes de precisió.
L’economia russa tenia l’esperança de poder recórrer a proveïdors alternatius de l’Àsia per al sector civil, però no ha sigut així. A diferència d’altres ocasions, Taiwan, el Japó i Corea del Sud s’han sumat a les sancions contra Rússia. Fins i tot la Xina hi exporta menys productes que abans de la guerra, tal com fan l’Índia, el Brasil i el Vietnam. Això és el que s’extreu de les dades del banc central de Finlàndia.
Ara per ara, Moscou manté les dades oficials sobre el comerç del país en secret.
En canvi, el Kremlin aposta per importacions paral·leles; és a dir, per importar béns a través de tercers estats sense el permís del venedor original. Aquest tipus d’importacions del mercat gris «en general no valen per a grans produccions en sèrie», segons l’economista Kulbaka. Al cap i a la fi, els proveïdors sempre corren el risc de patir «sancions secundàries» d’Occident i no tenen cap mena d’interès a fer grans entregues i a firmar contractes a llarg termini. Per aquest motiu, el proveïdor de targetes de crèdit xinès UnionPay es pot dir que pràcticament ha pausat del tot el servei que oferia a Rússia.
El ruble com a arma
A finals de febrer, la moneda russa va perdre valor dràsticament. Després de les intervencions del banc central va estabilitzar-se i fins i tot va arribar a ser més forta que abans de l’esclat de la crisi.
El curs del ruble és un factor tranquil·litzant per a la població local, que des de les turbulències de la dècada de 1990 està acostumada a comprovar regularment els cartells omnipresents de les oficines de canvi i dels bancs. Per a molts russos, un ruble fort indica —sense raó— que les sancions no tenen cap afecte per al país.
Sigui com sigui, «suavitza l’efecte de les sancions», explica l’economista Janis Kluge. Un ruble fort «abarateix unes importacions que per a moltes empreses són difícils d’aconseguir». En altre paraules: si les empreses russes haguessin de pagar 120 rubles per un dòlar, tal com passava al mes de març, en comptes dels 60 que val actualment, encara tindrien més problemes per trobar proveïdors a l’Àsia.
Si el ruble no fos tan fort, la inflació a Rússia hauria augmentat més, però al juliol ja havia disminuït fins al 15%.
Ara sembla que entre Rússia i Occident s’està desenvolupant una dura guerra de desgast. L’objectiu d’impedir les importacions tecnològiques de Moscou s’ha aconseguit en gran mesura. D’altra banda, els ingressos de l’estat rus continuen creixent a bon ritme gràcies a l’augment dels preus de l’energia. Per frenar-ho, els països del G7 han acordat limitar el preu del petroli. Si aconsegueixen reduir el preu del barril de petroli provinent de Rússia conegut com Urals a 60 dòlars, els ingressos fiscals del país disminuiran en un 33%, segons càlculs de l’empresa d’anàlisis Capital Economics; una situació que podria ampliar el dèficit estatal al 2% del PIB.
Tot plegat no necessàriament durà a un crash econòmic. Com més pressió es faci contra el Kremlin, més probable és arribar a un escenari en el qual Putin ja no sigui capaç de compensar ni de controlar la situació. Fins ara el govern rus ha aconseguit estabilitzar bona part de l’economia amb diners estatals, explica Kluge. Per a empreses com Lada, per exemple, això ha significat que es garantissin els llocs de treball i els salaris. L’efecte que ha tingut en l’economia, però, és difícil de valorar. Tampoc no es pot descartar que l’economia russa torni a créixer el 2023. Podria «sortir molt diferent del que ens pensem».
A l’OTAN l’esperança és que, com a mínim, la capacitat combativa de Rússia es vegi minvada a llarg termini. Les sancions ja han demostrat tenir un efecte considerable, segons afirma un alt funcionari de l’organització; en la seva opinió «tindran un efecte bola de neu en la capacitat de Rússia de refer les seves forces armades després de la guerra».
Traducció de Laura Obradors