Món

«Hitler era un Demòcrata»

El jugador de bàsquet professional Royce White es feu famós com a suposada veu de l’Amèrica liberal. Avui, però, es presenta a les eleccions com a extremista de dretes. Què li ha passat?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En explicar que la seva carrera política ha començat amb una senyora patacada, el jugador de bàsquet Royce White es refugia en històries conspiranoiques. Explica que, quan va presentar la seva primera candidatura a ocupar un càrrec polític, la seva adversària va rebre suport d’empresaris jueus. Va perdre contra el uniparty, el “partit unitari”, un terme  bel·licós que branda la dreta americana per insinuar que els demòcrates, els republicans moderats i els mitjans de comunicació s’han conjurat contra ells.

Royce White, de 31 anys, es va presentar a l’estat de Minnesota per al Partit Republicà amb l’objectiu d’entrar al Congrés. El seu objectiu eren les eleccions de mig mandat, les midterm, del mes de novembre, en què es votaran els membres de la Cambra de Representants i part del Senat. Tanmateix, quan se sent parlar aquest jove esportista professional, es podria arribar a pensar que el futur dels Estats Units depèn del seu esdevenir polític.

A l’agost, White va perdre unes eleccions internes per a la candidatura republicana i ara es considera víctima d’un complot. Sol·licitarà que es revisi oficialment el resultat de la votació. «La lluita continua», afirma. La seva aspiració ara ja és un càrrec «immediatament superior».

La història de l’afroamericà Royce White es podria despatxar com el relat d’un polític mig perdut, però és més que això. Just dos anys enrere, el Washington Post el va anomenar «un dels nous líders emergents» dels nous moviment per als drets civils. Semblava una estrella de l’esport com el jugador de futbol americà Colin Kaepernick o el famós jugador de bàsquet LeBron James, a qui el seu activisme ha convertit en icones de l’Amèrica liberal.

En algun punt del camí, però, White va canviar de rumb. Avui té contactes poderosos en els entorns de l’extrema dreta i el seu assessor principal és Steve Bannon, l’antic estratega en cap de Donald Trump. White considera que està en guerra amb una confabulació global formada, entre altres, per Xi Jinping, Bill Gates, «l’església LGBTQ», el Partit Demòcrata, la lliga de la NBA i «dones blanques liberals amb els cabells tenyits de lila». Encara fa pocs dies que va publicar un tuit dient que «Hitler era un Demòcrata», un «globalista», «la condició sine qua non per al Partit Demòcrata d’avui dia». White ha entrat en un món paral·lel cap al qual l’ha dut la seva feina com a jugador de bàsquet.

Tot va començar el 2012, quan va aconseguir ascendir a l’NBA, la millor lliga de bàsquet del món. Tot i així, el seu equip, els Houston Rockets, no el deixava jugar. Anteriorment, White havia interpel·lat l’NBA perquè canviés la manera com tractava els esportistes amb problemes de salut mental (és a dir, jugadors com ell mateix). Havia demanat a l’equip de Houston que li donessin permís per viatjar amb autobús als partits que jugaven fora de casa perquè patia un trastorn d’ansietat que, entre altres, li feia tenir por de volar amb avió. Les negociacions no van reeixir i White va quedar apartat a un equip de reserva. Posteriorment, relataria l’experiència en un llibre en el qual equipara les estructures de poder de l’NBA a les de la màfia.

White va tornar a fer-se famós després que un policia assassinés George Floyd a la seva ciutat natal, Minneapolis. Va organitzar manifestacions pacífiques que van reunir milers de persones. White liderava la multitud amb un vestit elegant, mocador de butxaca i un megàfon a la mà. Per a molts es va convertir en un precursor influent i moderat dels moviments d’esquerres a favor dels drets civils.

Tanmateix, era una impressió enganyosa. White tenia poc en comú amb la parròquia liberal reunida darrere de l’eslògan «Black Lives Matter». Ell ja tenia el cap en un altre lloc. White havia descobert el podcast de Steve Bannon anomenat “War Room” i s’havia capbussat del tot en relats conspiranoics sobra el coronavirus i el suposat frau electoral de les presidencials nord-americanes del 2020.

L’espurna que ho va acabar d’encendre tot fou l’organització mateixa per a la qual White treballava. El 2019 es va unir a la lliga de bàsquet Big3. Els jugadors són principalment antics membres d’equips de la NBA, però la rellevància esportiva de la competició no és especialment alta. Els creadors d’aquesta lliga són el raper Ice Cube i l’executiu de Nova York Jeff Kwatinetz, que treballa en la indústria de l’entreteniment i havia sigut el representant de grans noms com els Backstreet Boys o Leonardo DiCaprio. A més a més, també havia sigut soci comercial de Steve Bannon.

Un dia, després d’un partit, White va estar xerrant amb Kwatinetz i la conversa va anar a petar a la figura de Bannon, antic assessor en cap de la Casa Blanca i un vell amic del creador de la Big3. White explica que va quedar fascinat immediatament.

L’any passat, White va ser convidat per primer cop al podcast “War Room” i Bannon el va presentar com «un dels pensadors més originals del país». Des de llavors, White ha aparegut a les plataformes de Bannon en nombroses ocasions. «La Big3 i Bannon són el motiu pel qual he entrat en política», afirma White tot fent memòria.

Mitjan juliol en una sala polivalent situada al nord de la ciutat de Dallas. Menys de dues hores abans que Royce hagi de sortir a la pista per fer la seva feina (jugar a bàsquet), es posa a parlar dels satànics. «Són per tot arreu», explica tot mirant des d’una cadira plegable a través d’un vestidor estret i amb les parets de maons foscos; de satànics n’hi ha «al Vaticà, a la comissaria local de policia i, naturalment, al govern federal».

White fa 2,03 metres d’alçada, duu una barba espessa i el cap pelat, té les mans fortes i parla amb una veu profunda i tranquil·la, com si allò que diu fos la cosa més normal del món per explicar-li a un periodista alemany just abans d’un partit de bàsquet. I això no és tot: parla de grans corporacions que suposadament amenacen la mera existència del poble americà. I parla del la Reserva Federal, que es dedica a robar els diners dels ciutadans.

Hi ha dos nois joves filmant, treballadors de la lliga Big3. White ha demanat que fossin a l’entrevista perquè en farà servir fragments per publicar-los a les xarxes socials, on apareixerà seient amb les cames eixarrancades, vestit de negre de cap a peus, amb barret de cowboy, botes de cuir i una samarreta estampada amb la paraula “Lead”, “liderar”. «Els polítics han traït el poble», afirma, i per això vol formar part del Congrés.

Andra Gillespie és docent de ciències polítiques a la Universitat Emory de Geòrgia i es dedica a investigar la política afroamericana. «El programa electoral de White sembla fer per un autodidacta», explica; «sembla ser el cas d’una persona que ha anat a parar a pàgines web inadequades.» White «ha ben caigut dins del cau del conill», una expressió prestada del conte Alícia al país de les meravelles, on la protagonista es fica dins del cau d’un conill i apareix dins d’un món fantàstic.

Fins a quin punt la visió del món que té aquest polític autodidacta és retorçada va quedar clar al mes de juny a Texas. Abans de començar un partit de la Big3, White entrà a la pista amb una samarreta negra amb lletres blanques estampades: “Alex Jones was right” (Alex Jones tenia raó). És una referència a un populista de dretes que ha afirmat repetidament bestieses com ara que la matança de l’escola Sandy Hook, a Connecticut, el 2012, va ser una escenificació. White també duia escrit el missatge al cap amb retolador, per damunt de l’orella dreta: “Alex Jones tenia raó”. A l’altra banda de la closca, hi posava: “Llibertat per als uigurs”.

El 2021, White va començar a utilitzar el seu propi cap com a espai de propaganda per a missatges polítics. Va commemorar George Floyd, va denunciar la situació dels uigurs i va solidaritzar-se amb gent com Steve Bannon. Reclama aturar la importació de productes de la Xina, però, al mateix temps, duu sabates d’un fabricant que fa produir els material a l’Àsia oriental. Vol lluitar contra el suposat poder de les grans corporacions, però quan juga porta el logotip d’una de les empreses tecnològiques més grans del món al pit.

«Una part significativa de la societat nord-americana creu en les teories de la conspiració», adverteix la investigadora Gillespie. El 2021 es va fer una enquesta on el 16% dels estatunidencs deien estar d’acord amb una afirmació segons la qual el govern, els mitjans de comunicació i el sector de les finances del país estava controlat per pedòfils que rendien culte a Satanàs i participaven d’una xarxa mundial de tràfic d’infants. Una de les representants de Geòrgia al Senat, de fet, és seguidora de les teories de QAnon. «White no és el primer d’aquesta mena», diu Gillespie.

Royce White actua com si fos la veu de la il·lustració. Per a ell no té cap importància ser negre i presentar-se per a un partit, el Republicà, que tan sols va rebre al voltant del 10% dels vots de la població negra a les eleccions presidencials del 2020. Per a la seva tasca política, allò decisiu no és el color de la pell, sinó una altra cosa: la fe. El Partit Demòcrata «no creu en Déu», afirma White a Texas, i els Republicans «com a mínim reconeixen l’existència del Senyor».

Fos com fos, les seves idees li van servir per guanyar cap a un 37% dels vots a les eleccions primàries republicanes del districte 5 de Minnesota per al Congrés. No fou suficient per guanyar, però White no deixa que això el desanimi. Continua participant en tertúlies de dretes, fa propaganda de les seves idees i critica els col·legues. Afirma, per exemple, que altres atletes convertits en activistes —com el Kaepernick o LeBron James—, a diferència d’ell, són uns «venuts» de l’establishment, del sistema.

Si el seu home de confiança, Steve Bannon, és condemnat a pena de presó —va ser considerat culpable d’incomplir les ordres del Congrés—, White podria quedar-se més sol que un mussol. Per aquest motiu, en un partit de la Big3 va sortir a la pista amb un altre missatge escrit al crani: «Steve Bannon és innocent».
La situació, però, ara té un caire més delicat perquè la seva autoritat com a polític antisistema i de mans netes s’ha posat en dubte: una revista digital va deixar entreveure al mes d’agost que White hauria destinat diners provinents de donacions a las seva campanya a altres finalitats. Segons documents en mans de la comissió electoral dels Estats Units, White hauria fet transferències de més de 10.000 dòlars a venedors d’articles esportius. També consten 560 dòlars que es va gastar en una botiga de roba western de Texas a mitjan juliol: un dia abans que aparegués amb barret i botes de cowboy en un partit de la Big3. White, però, ha replicat que ha destinat totes les donacions a la seva campanya política.

Traducció de Laura Obradors

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.