Aquesta setmana direm adéu oficialment a l'estiu més calorós des que existeixen registres. Que ha fet més calor que mai és una percepció col·lectiva. Les nits xafogosos, la impossibilitat de sortir de casa entre les 11 i les 19 hores, els carrers que cremen... La sensació d'angoixa tèrmica ha estat generalitzada. No ha estat, però, únicament una impressió. Els registres de l'AEMET (Agència Espanyola de Meteorologia) certifiquen la intensitat d'un estiu inusualment calorós o, almenys, el més calorós d'ençà que es fa la mesura, això és, des de 1961. En la part alta del termòmetre es registraren xifres rècord, però és que, a més a més, les temperatures mínimes (que solen produir-se a la nit) van marcar xifres històriques. Així, de mitjana el termòmetre es va situar en els 25,9 graus, quan la mitjana històrica ha estat de 24,1. El 13 d'agost, a Alacant ciutat arribaren als 29 graus, per 28,4 a Castelló i 27,5 a València. Les nits tropicals han esdevingut, de fet, com més va, més comuns: aquest estiu, durant 31 nits van fer més de 24 graus a les àrees litorals. A Formentera, el segon cap de setmana d'agost es registraren 44,5 graus de temperatura. A Catalunya, l'Observatori de l'Ebre, va registrar una temperatura mitjana de 28,2 graus i l'Observatori Fabra, al Barcelonès, 26,2. En definitiva: ha fet una calor que bada les pedres.
I no només a terra. Els episodis de calor extrema s'han reproduït mar endins. L'organisme Port de l'Estat va fer públiques ahir les temperatures registrades al sistema de boies. Es tracta, com terra endins, de xifres rècord. Les boies situades enfront de la costa de València, Tarragona i Dragonera (a més de les de Ceuta, Cabo de Gata, Cabo de Palos) van registrar xifres mai vistes d'ençà que es va posar en marxa aquest sistema de vigilància. La boia de Dragonera (un illot a la part occidental de Mallorca), operativa des de l'estiu de 2009, ha fet miques el rècord que tenia des de 2018, quan va certificar 31,27 graus. Ho ha fet, a més, en dues ocasions. La primera, en plena onada de calor, l'11 d'agost, a les 15 hores, quan va aplegar als 31,34 graus. La segona, a finals d'estiu, concretament el 24 d'agost, quan el termòmetre es va situar en els 31,36 graus.
També l'11 d'agost la boia que hi ha situada enfront de València va registrar xifres rècord: 29,94 graus. L'anterior xifra màxima havia sigut l'agost de 2015. Aleshores es registraren 28,65 graus. Aquell mateix dia i a aquella mateixa hora Tarragona, que mesura des de 2004, registrà 29,77 graus. L'anterior màxima era de 2018. 29,56 graus marcà aleshores la boia.
Aquests registres certifiquen el procés d'escalfament global al mediterrani, de què les veus expertes fa temps que alerten. Així, els registres oceanogràfics i meteorològics fets in situ, units a les observacions més recents per satèl·lit evidencien un escalfament global estimat d'entre 0,6 i 1 grau de temperatura al llarg de les darreres tres dècades. Totes les anàlisis fetes fins ara, a més, indiquen que l'increment de la temperatura de l'aigua del mediterrani s'està produint amb més rapidesa que a la resta de mars i oceans. Es tracta, de fet, d'una zona que les veus expertes cataloguen com d' "escalfament ràpid", què, a més, s'intensifica en els mesos d'estiu. "Si l'escalfament del mar en els darrers 35 anys s'estima aproximadament en un grau, el ben cert és que aquest increment s'ha produït fonamentalment en els mesos de juny i juliol, quan la temperatura ha augmentat quasi dos graus", explicava María José López García, qui és catedràtica de Geografia Física de la Universitat de Valenciana, en un article publicat recentment a la revista Mètode.
Les conseqüències més immediates ja han començat a notar-se. Al Delta de l'Ebre, els musclaires han notat ja la disminució de la producció. Segons denunciaven a finals d'agost, s'havien llançat a perdre 150.000 quilos de musclos, a més d'un milió de cries que estaven enllestits per la pròxima campanya. També a les confraries de pescadors estan preocupats per aquest tema: un increment de les temperatures significa modificar l'hàbitat de les espècies que, o bé poden optar per viure en capes més profundes de la mediterrània o bé per desplaçar-se cap a altres punts. O també, per què no, facilitar l'entrada d'espècies invasores.
A tot això caldria sumar, a més, els efectes sobre el turisme, doncs una mar més calenta, és, també, una mar menys agradable per als visitants. La presència i proliferació de meduses pot esdevenir un problema gens negligible. "El model de sol i platja no pot continuar en una mediterrània que bull", alerta l'ambientòleg Andreu Escrivà.
L'autor d'Encara no és tard recorda que un mar calent és, també, una font d'"inestabilitat" perquè incrementa el risc de patir episodis de pluges torrencials, especialment a la tardor. "Un mar mediterrani càlid és un mar molt inestable i, per tant, potencialment creador de núvols convectius i, en conseqüència, generador de processos d'inestabilitat, pluges intenses i torrencials com ja s'està veient des de Catalunya fins a Andalusia, amb episodis de 100 litres en una hora", adverteix Jorge Olcina, que és director del Laboratori de Climatologia de la Universitat d'Alacant. Es tracta, a més de pluges que, per la seua intensitat, generen greus danys en el territori en termes materials i humans, com ja es va veure en la DANA del Baix Segura de 2019 o en les torrenteres de finals d'agost de 2021. "Hem de prestar atenció al que passa al mediterrani -avisa Andreu Escrivà- perquè som un país estret i costaner que massa voltes viu d'esquena al mar".