-Aquest divendres el consell aprovarà l'avantprojecte de llei de mesures contra el despoblament. En les dues últimes legislatures ja s'han desplegat iniciatives, des de diverses conselleries, en aquesta matèria. Per què calia aquesta llei?
D'una banda, és important aprovar aquesta llei perquè recopila i consolida totes les iniciatives que ja s'han pres des de les diverses conselleries: la fiscalitat diferenciada, les bonificacions a través de l'Institut Valencià de Finances, les mesures arran de la Llei de serveis socials, la qual tracta de forma específica les zones vulnerables... Hi ha també l'Estratègia AVANT, més de diagnosi i d'un caire més universitari, però calia una llei que marcara uns objectius i donara estabilitat i continuïtat. L'avantprojecte de llei, que ara s'enviarà a les Corts, és sobretot un document programàtic que marca una política pública calidoscòpica que ha de romandre en el temps.
- Com s'aborda en l'avanprojecte un fenomen de tan ampli abast i que, a més, resulta multifactorial?
Hi havia una demanda de consolidar una visió territorial transversal i integral, tot tenint en compte la realitat desequilibrada del nostre territori, un desequilibri que té com a conseqüència el despoblament. No es tracta només de proveir internet o una escola. El que l'experiència demostra és que això, a soles, no és garantia d'èxit. Necessites una molta bona coordinació de les accions. Aquesta llei vol proveir un marc jurídic que aixoplugue totes les polítiques que lluiten contra el desequilibri territorial.
L'ambició no és a tenir de tot en tots els llocs, sinó a tenir uns territoris funcionals. La premissa més essencial de la llei és assumir que totes les persones han de tenir els mateixos drets de ciutadania i, per tant, un accés equivalent o assimilable o a serveis públics o d'oportunitat, independentment d'on visquen.
-En moltes ocasions les lleis que s'aproven no tenen una perspectiva territorial, sense pensar els efectes pràctics de l'aplicació en zones poc poblades. Aquesta llei supera la visió urbana amb què normalment es redacten les lleis?
Aquesta és una qüestió que ens preocupava molt. En l'elaboració de la llei hem intentat que participara la societat civil del rural. També partíem de l'Estratègia AVANT. Igualment, tenim l'experiència del diàleg amb el Fòrum de municipis d'interior de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. En aquest sentit, ens hem recolzat en el municipalisme, les associacions i l'experiència del Consell.
D'altra banda, hi ha una novetat en la llei: l'informe de perspectiva rural. Els grans plans del Consell i les futures lleis han de tindre una avaluació dels efectes que aquests plans o aquestes lleis tenen sobre els territoris amb baixa població. El que hem d'aconseguir que totes les lleis s'adapten a les realitats administratives i de gestió del territori. Totes les lleis hauran de tindre un informe de perspectiva rural. Això és el que en altres països s'anomena el rural proofing. En altres llocs, es parla de les ulleres rurals. No pots demanar la mateixa exigència administrativa per a un poble de 500 habitants que per a un de 15.000.
- És mantenen els mateixos requisits perquè un municipi siga considerat en risc de despoblament?
Efectivament, la zonificació és una manera d'enfocar cap a a la problemàtica que tenim. Ja comptaven des de 2018, amb la creació dels Fons de Cooperació, amb els criteris demogràfics de classificació dels municipis. El que passava era, però, que alguns municipis es quedaven fora d'aquesta classificació simplement perquè teníem termes municipals molt xicotets. En el Fòrum de municipis d'interior s'ha treballat per resoldre els problemes, de forma que s'han solucionat la casuística d'alguns municipis, de forma que puguen ser considerats en risc de despoblament.
- També, diu es promourà la residència del personal empleat públic en els municipis en risc de despoblament, la creació de bosses territorialitzades, o la facilitació de condicions de teletreball entre el personal públic empleat. Això com se substanciarà?
És una qüestió que es treballa des de la conselleria competent, que és la Conselleria de la Funció Pública i que cal concretar amb els sindicats. Ens estem fixant en com s'està fent en els territoris, com ara Castella-la Manxa o l'Aragó. No podem obligar ningú a viure on treballa, però és important generar certa estabilitat en les persones que treballen en educació, sanitat o serveis socials. Això s'ha de veure com es concreta. Però és una línia de treball. Almenys que a escala comarcal hi haja una facilitat de proximitat
- Pel que fa a la mobilitat, parla de la prestació de serveis de transport a demanda. El futur del rural passa pel transport a demanda, a la vista de l'escàs ús que es fa de les línies d'autobús i del fet que aquestes moltes voltes no s'adapten a les necessitats de mobilitat?
Penso que el transport a demanda és una part de la solució. Crec que tenim molta feina per fer. La mobilitat és una qüestió clau per als drets i les oportunitats de les persones. Ens cal millorar la planificació del transport col·lectiu.
-Ja que parlem de perspectiva territorial, mesures molt populars com ara reduir els preus del transport públic a les grans ciutats no té cap impacte per a la ciutadania del rural. No és això discriminatori?
Aquest és un cas on es visualitza com les polítiques dissenyades des de la ciutat no tenen en compte una certa perspectiva rural. Dona igual que estigues en una gran ciutat o en un poble. Has de ser beneficiari d'aquesta mesura o d'una mesura compensatòria.
-L'avantprojecte parla d'agricultura i de sistemes agroforestals i de la necessitat d'impulsar el pagament per serveis ambientals. La Conselleria de Mireia Mollà ja fa un temps que hi treballa. Com s'hauria d'articular això?
Aquesta és una qüestió que havíem començat a treballar a Conselleria. Clar, el primer que cal fer és quantificar, valorar i identificar qui és responsable d'aquest servei i, després, quantificar-lo. No és una tasca fàcil. Sé que Castella-la Manxa està muntant un sistema similar, encara en fase pilot. Hi treballarem perquè en el futur hi haja un sistema de pagament per serveis ambientals que beneficie els ajuntaments de pobles xicotets i la població que hi viu, però que també servisca perquè la gent que viu a la ciutat prenga consciència de la importància del manteniment d'aquests ecosistemes.
- En tot cas, fa la impressió que el text és, sobretot, una declaració de bones intencions. Es parla d' 'articular', de 'dissenyar', de 'fomentar'... No correm el risc que quede en paper mullat?
Crec que no. La llei ha estat molt treballada en cada departament. Allò que posem en la llei s'ha de desenvolupar via decret i normativa i s'ha de substanciar a través d'ajudes, subvencions o allò que corresponga.
-I com es fiscalitzarà?
En primer lloc, hi ha prevista una avaluació de les mesures que s'estan prenent, un seguiment de la Comissió Interdepartamental -que es va posar en marxa el 2018 però que va costar prou posar en marxa i que funciona molt correctament des que es va fer càrrec l'agència AVANT-. Cal incloure en els pressupostos les iniciatives contra el despoblament en la mesura del possible territorialitzat i tenir indicadors que permeten saber com i quant s'està invertint i els efectes. Aquesta és una tasca que s'ha de fer a poc a poc. Crec que això millora l'avaluació de tota l'acció del govern.
-Es fa estrany que existisca una Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica -on a més hi ha una direcció general de medi rural-, però siga de Presidència d'on surt aquesta llei. Sembla com si es desacreditara la feina que es realitza des de la Conselleria de Mireia Mollà.
Crec que l'encert és tindre una estructura amb una visió transversal i multisectorial. La visió sobre el desenvolupament rural ha canviat molt les darreres dècades i va molt més enllà de l'activitat estrictament agrícola. Això la Unió Europea ho té molt clar. Per això, des de la Generalitat s'aposta per una visió transversal, que abasta educació, sanitat, serveis socials, economia, comerç... El canvi fonamental i qualitatiu és que les polítiques de repte demogràfic ha de tenir una visió multisectorial. Tot això sense menystenir, clar, les polítiques agràries.
-Quin balanç fa de l'agència AVANT, que es va crear a principis de la legislatura però que des del febrer passat ha quedat enquadrada dins la secretaria autonòmica que vostè encapçala?
Crec que la creació de l'agència AVANT mostra la voluntat política de la Generalitat de tenir una estructura especialitzada en la matèria. Però crec que ens queda camí per fer. Sobretot cal aplicar la llei i fer un seguiment d'aquesta.
- S'ha dit que la pandèmia pot ser una oportunitat per al món rural. Què hi pensa?
Jo en soc escèptica. Hi ha hagut un cert moviment de persones, sobretot de gent que ja tenien una segona residència. Sobretot han estat persones que s'han traslladat a zones intermèdies, quasi periurbanes. Veig complicat que això signifique un punt d'inflexió, sobretot perquè són moviments que s'han produït per un factor extern.
Com diu un professor de la Universitat de Valladolid expert en demografia, allò que hem d'assumir és que la població sempre és canviant i la que tenim ara no té res a veure amb la que teníem fa 50 anys; i tampoc no té res a veure amb la que tindrem d'ací a 50 anys. Per això insistisc que hem de posar el focus en el fet que hem de garantir els drets de la ciutadania, independentment d'on visquen. I per això, ens cal introduir en els discursos, la necessitat de la solidaritat interterritorial.
-El despoblament era, fins fa poc, un tema invisible. Tanmateix, l'emergència de l'anomenada 'Espanya buida' o 'Espanya buidada' ha situat aquest tema en les agendes polítiques i mediàtiques. Això ha coincidit en el temps en l'ascens de partits d'ultradreta. Moltes voltes aquests partits s'aprofiten de descontentament rural. Li preocupa que s'erigisquen en defensors d'uns determinats valors del rural?
Em preocupa en general l'ascens de la ultradreta, com a ciutadana i persona d'esquerres. El que és cert és que la ultradreta s'està aprofitant d'un descontentament, tot apropiant-se de missatges identitaris molt immobilistes. És normal que existisca un malestar de molts ciutadans i ciutadanes residents en les àrees rurals perquè durant molt de temps se'ls han manllevat serveis públics. Durant la gestió del Partit Popular les grans inversions es van enfocar sempre a les àrees de costa i mai hi hagué un pla específic per revertir els desequilibris territorials. Les polítiques del PP van ampliar la bretxa territorial i això va fer que moltes persones que viuen al rural es sentiren desemparats.
Al final, el que fa la ultradreta és simplificar moltíssim els missatges, fins a convertir-los en un eslògan. La realitat és, però, que no tenen solucions als problemes. L'interès real de la ultradreta és perpetuar una estructura de propietat com la que tenien en el franquisme.
-En un context d'incertesa com l'actual, tem que les moltes urgències que estan sorgint (climàtica, energètica, geoestratègica) fagen perdre de vista el problema del desequilibri territorial?
No, de fet, totes aquestes urgències han de reforçar la nostra aposta per dissenyar polítiques públiques per abordar el desequilibri territorial.
-Una volta aprovat l'avantprojecte per part del Consell, anirà a les Corts. Tenint en compte els terminis parlamentaris i que l'activitat parlamentària, amb l'horitzó de les eleccions, finalitzarà a finals de març, hi haurà temps per l'aprovació definitiva?
De moment, allò important és que s'ha fet el primer pas, tot tenint en compte, a més a més, que la redacció s'ha fet en un temps rècord. Els terminis, és cert, són ajustat, però hi hem de confiar.