Els crítics

Tot esperant el messies

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Pasolini va disseccionar magistralment la burgesia italiana en Teorema(1968). Derivació del film homònim, aquesta novel·la crua i poètica conté unes bones dosis de crítica política. La presència d’un hoste que sedueix tots els membres d’una família burgesa és una paràbola social amb substrat bíblic. La irrupció d’aquest jove messiànic trasbalsa la lògica del càcul i les idees equivocades en què viuen instal·lats. Amb irreverència provocativa, Pasolini envesteix contra la indolència de posseir, la moral hipòcrita, l’aplom prepotent o la convenció buida de la classe burgesa. 

Actes obscens en espai públic (maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies) de Davide Carnevali s’ha inspirat en Teorema i en la tradició messiànica testamentària, tan cara a Pasolini. Els cinc personatges de la novel·la es confonen amb algunes de les figures que, segons el mite bíblic, van tenir un paper cabdal en l’anunci i la verificació de l’arribada del Crist entre els humans. Llevat de La Serventa, que entra, precedida d’un batec d’ales, la resta de personatges assumeix diversos papers, molts dels quals d’inequívoques ressonàncies bíbliques. 

A partir d’una operació similar a la de Pasolini, Carnevali reactualitza i humanitza el mite de l’adveniment del messies amb una estètica i un llenguatge que es volen trencadors i que es complauen en la dessacralització i la ironia. Ideològicament, té molt en compte l’avís lúcid per a navegants incauts que va fer Walter Benjamin en Tesis sobre la filosofia de la història a propòsit dels perills del “progrés” i el conformisme de la socialdemocràcia, desactivador de les lluites de les classes treballadores. 

En un ample espai ple d’andròmines pròpies del consumisme adotzenat hi destaca la família pasoliniana que espera en l’abúlia més absoluta. Un àngel anunciador relata la discussió de Déu i el Dimoni sobre el caos i la desfeta que regnen al món. De les altures, una impressora gegantina, accionada per L’Àngel, imprimeix amb ironia unes instruccions —de signe religiós, filosòfic o ideològic— per reconèixer l’adveniment dels messies. De manera iconoclasta, diverses escenes revisen, tot seguit, alguns dels episodis bíblics i aporten mirades sobre l’amor, el dolor o l’art per bastir una paràbola del món contemporani.

Tot i la bona interpretació del conjunt dels actors, l’exhibició d’iconoclàstia i esnobisme, la dispersió espacial i el devessall de recursos escènics no contribueixen a crear, amb més o menys amenitat, un espai apte per al caràcter al·legòric i salmòdic de l’obra. La intenció de trencar amb les convencions teatrals duu a paradoxes tan flagrants i puerils com fer entrar els espectadors a la sala per la porta de servei del teatre més socialdemòcrata del país o regalar-los ous durs amb un ull diví pintat a la closca.

Teorema exposa els enderrocs i les buidors d’una classe privilegida, i esmicola la lògica econòmica que regeix el seu modus vivendi. Sota la seva empara i la de Benjamin, Actes obscens en espai públic planteja la hipòtesi pasoliniana de l’arribada d’un messies revolucionari, salvador d’una humanitat en ruïnes. Una retrotopia? A desgrat de la dèria transgressora, un punt desafiant, el muntatge no deixa de ser d’un esteticisme lúdic i inofensiu. A molta distància, en definitiva, de Pasolini.

Actes obscens en espai públic 
(maneres amenes d’esperar 
l’adveniment del messies)

Davide Carnevali
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita
9 de juliol
Traducció i direcció: Albert Arribas

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.