El 31 de juliol al vespre, dues de les principals vies kosovars que travessen la frontera amb Sèrbia van quedar tallades. Els serbis que habiten a la part nord de Kosovo feien barricades amb camions plens de grava, segons explica el mitjà Balkan Insight. Protestaven perquè el govern de Pristina (Kosovo) pretenia començar a implementar “mesures de reciprocitat” davant la “repressió” —segons el primer ministre kosovar Albin Kurti— que Sèrbia fa anys que infligeix al territori.
Sèrbia no reconeix la independència que Kosovo va declarar unilateralment el 2008. I, per tant, tampoc no reconeix la sobirania de les seves institucions ni la capacitat d'emetre documents de legalitat nacional com els d'identitat o les matrícules de vehicles, recorda l'investigador de l'Instituto per gli Studi di Politica Internazionale (ISPI) Giorgio Fruscione. És per això que, fins fa poc, cada vegada que els ciutadans kosovars travessaven la frontera, havien de patir tota una sèrie de maldecaps.
"Fins ara, quan un autobús —o qualsevol vehicle— feia el trajecte de Pristina a Belgrad i arribava a la frontera, s'havia d'aturar —explica l'analista polític expert en els Balcans Alejandro Esteso—. Tot aquell passatger que tingués un document d'identitat emès per Kosovo rebia de les autoritats sèrbies una identificació alternativa temporal: un full A4 amb les seves dades escrites a mà que li permetia estar al territori durant 90 dies".
Però aquesta no era l'única prova de la gimcana. A més a més, fins l'any passat, el conductor del vehicle havia de buscar un tornavís, descargolar la matrícula kosovar i posar-ne una de sèrbia. De manera temporal, aquest últim any —declara Fruscione— es va acordar que en comptes de canviar la matrícula n'hi hauria prou amb tapar els símbols nacionals amb adhesius.
Com a resposta a tot això, Albin Kurti, el líder de Kosovo —jove, nacionalista i amb ganes de reivindicar l'autonomia, segons l'investigador principal del CIDOB Pol Bargués— va donar un cop de puny sobre la taula. Fins ara, hi havia una certa jerarquia entre Sèrbia i Kosovo; "ara, Kurti vol tractar Sèrbia de tu a tu i això suposa un canvi en la relació", relata l'investigador del CIDOB.
Kurti va anunciar que imposaria la reciprocitat: "les mesures restrictives que Sèrbia aplicava a Kosovo serien les mateixes que Kosovo aplicaria a Sèrbia", afirma el politòleg expert en els Balcans Miguel Roán. Així, ni els documents d'identitat ni les matrícules sèrbies serien benvingudes a l'estat kosovar.
"Les mesures restrictives que Sèrbia aplicava a Kosovo serien les mateixes que Kosovo aplicaria a Sèrbia"— Miguel Roán, politòleg expert en els Balcans.
Les barricades eren un signe de protesta davant d'aquesta decisió. Les d'aquest estiu, però, no van ser les úniques: els incidents en aquest punt del territori s’han donat altres vegades. Malgrat que l'enorme majoria dels kosovars són d’ètnia albanesa, al nord de l'estat, a tocar a la frontera amb Sèrbia, hi viu una majoria d’ètnia sèrbia, a qui aquesta legislació molesta especialment. Quan hi ha incidents, les barricades són tenses: "hi ha trets, policia, baralles, es crema algun cotxe...", explica Bargués. De fet, Esteso declara que els grups que formen aquestes barricades estan controlats pel govern de Belgrad.
Sigui com sigui, Kurti va decidir prorrogar l'entrada en funcionament de les normatives a canvi que es desfessin les protestes violentes. I, mentrestant, després de diversos intents animats per la Unió Europea (UE), a finals d'agost, els líders serbi i kosovar van arribar a un acord inèdit: els dos territoris es reconeixerien mútuament els documents d'identitat.
Josep Borrell i Aleksandar Vučić a Brussel·les aquest agost // EUROPA PRESS
L'acord inèdit
"Tenim un acord", va anunciar a Twitter l'alt representant d'afers exteriors de la Unió Europea, Josep Borrell. "En el marc del diàleg facilitat per la UE, Sèrbia ha acceptat suprimir els documents d'entrada i sortida per als titulars de documents d'identitat de Kosovo i Kosovo ha acceptat no introduir-los per als titulars de documents d'identitat serbis".
Segons Bargués, que s’hagi arribat al pacte és una bona notícia per la regió. "Sembla que es fan passos cap a l'estabilitat i cap a la normalització d'aquestes relacions", explica l'investigador del CIDOB. A més a més, afegeix que l'acord és especialment important, "perquè es tracta del primer entre aquests dos dirigents —Aleksandar Vučić i Albin Kurti—, dos líders molt forts". Tot i això, Bargués recorda que, de moment, l'acord és oral i no escrit i que Vučić ha recalcat que no vol dir que reconegui la sobirania de l'antiga província sèrbia.
"Sembla que es fan passos cap a l'estabilitat i cap a la normalització d'aquestes relacions"— Pol Bargués, investigador principal del CIDOB.
L'acord és rellevant per la situació al territori, però també ho és per la resta d'Europa. Sèrbia és un aliat rus. De fet —explica Fruscione—, depèn de Rússia en tres aspectes: gas, oli i l'assegurança que ni Moscou ni els seus aliats reconeixeran Kosovo. És per això que a la UE li interessava molt rebaixar la tensió: per evitar que Rússia volgués incidir en la polèmica, detalla Bargués.
Borrell informa de l'acord entre els governs de Pristina i el de Belgrad a través de Twitter.
Per què ha cedit, Serbia?
"Vučić és un líder calculador, estrateg, carismàtic, bastant adorat", diu Bargués. "No té oposició, té el govern i el país al seu costat, pot fer el que vol", afegeix. De fet, ara com ara, Vučić no és el primer ministre de Sèrbia. Ho és Anna Brnobic, la primera dona i homosexual en liderar el país. Com a mínim, sobre el paper. De facto, però, és Vučić qui controla el govern, el país i les seves relacions internacionals. "La primera ministra és una titella en l'espectacle de Vučić", diu Esteso.
Kosovo, de l'acord d'aquest estiu, n'ha sortit molt beneficiat. Per què ha cedit, però, Sèrbia? Eren massa dures les mesures de reciprocitat? A Belgrad li interessava satisfer la UE? L'investigador principal del CIDOB Pol Bargués diu que és difícil de saber, però que segur que és part d'una estratègia geopolítica. "No m'estranya gens que Vučić hagi cedit: li costa pocs vots concedir a Kosovo aquest pacte i sap que, d'aquí, en traurà alguna cosa de la UE", afegeix.
"Vučić vendre's com un actor que pot complaure tant a Moscou com a Brussel·les" — Alejandro Esteso, analista polític expert en els Balcans.
"Crec que sap jugar molt bé aquesta dualitat i vendre's com un actor que pot complaure tant a Moscou com a Brussel·les. Sèrbia té el suport de Rússia i, alhora, la Unió Europea no és tan dura com podria ser", explica Esteso. L'investigador expert en els Balcans alerta d'aquesta perillosa impunitat del líder Serbi, excusat per la UE: "Sèrbia està caient en l'autocràcia i Vučić s'està beneficiant d'aquesta situació".
Les matrícules: una finestra oberta al conflicte
De moment, el pacte implica el reconeixement dels documents d'identitat emesos pels governs de Pristina i Belgrad. Però "l'acord està inacabat", diu Esteso. El tema de les matrícules que encara queda en l'aire serà la finestra per on continuarà estenent-se el conflicte, coincideixen els experts.
Acceptar la validesa dels documents d'identitat, però no la de les matrícules, "és com deixar pujar gossos en un avió, però no les seves gàbies", diu Fruscione. Sèrbia reconeix l'autoritat de l'administració kosovar i n’admet els carnets d'identitat, però no els seus cotxes.
"D'aquí a dos mesos, l'última pròrroga de les matrícules arribarà a la seva fi i hi haurà noves tensions", pronostica Fruscione. Kosovo ha donat marge fins al 31 d'octubre per canviar les matrícules de tots els vehicles amb matrícula sèrbia que siguin en territori kosovar. "No podem descartar noves barricades, armes de foc, trets... res que no hàgim vist fins ara", afegeix Esteso.
Pau impossible, guerra improbable
Amb el rerefons del conflicte amb Ucraïna, que va escalar molt en molt poc temps, hi ha la por que el conflicte entre Sèrbia i Kosovo no sigui tan simbòlic com sembla. No obstant això, els experts coincideixen a dir que és molt improbable que esclati. Tant com que es normalitzi completament la relació i s'arribi en un context d'estabilitat completa.
"A nivell econòmic o social, a cap dels dos els interessa que es bloquegi la frontera. Sèrbia exporta molts béns a Kosovo i Kosovo rep molts béns de Sèrbia. I a nivell social, tampoc", explica Roan. A cap de les dues parts no els beneficiaria un conflicte.
Per altra banda, segons Esteso, "tots dos països es poden desenvolupar políticament, econòmicament i socialment sense un acord". Als governs no els interessa. De fet, per les elits polítiques aquestes tensions són una eina molt poderosa —coincideixen els investigadors—. Deixar obert el conflicte de Kosovo permet a Belgrad regular els pics del conflicte i perpetrar l'statu quo.
La tensió escalarà de nou ben aviat, però no culminarà en una guerra.
"Hi ha molt més interès polític en mantenir un nou conflicte possible que en iniciar-lo de debò", diu Fruscione. La tensió —coincideixen els investigadors— escalarà de nou ben aviat, però no culminarà en una guerra. "El conflicte a Kosovo —detalla l'investigador italià— és com un gràfic que tendeix a zero: s'hi acosta molt, però no el toca mai".