«No m’he acomiadat, l’any que ve faig comptes de tornar», va dir a principis del mes d’agost Francina Armengol a la sortida de la tradicional audiència anual amb el rei espanyol. Ho deia somrient, però no era broma. L’ànim del PSOE ha canviat des de l’any passat, quan, amb la caiguda del PIB per la pandèmia, era gairebé quimèric pensar a mantenir el poder: «Cap govern se’n surt de quelcom així», deia un alt càrrec socialista del Consell de Mallorca a aquest setmanari el mes de febrer de 2021. Durant aquest 2022, les coses han anat canviant. L’optimisme ha crescut. Hi ha ombres, però es confia a repetir mandat.
El mateix moderat optimisme asseguren tenir a Més per Mallorca i Unides Podem, les altres dues formacions del Govern, així com a Més per Menorca, que dona suport extern a l’executiu, i a Gent per Formentera. Tots els portaveus esquerrans asseveren en públic que estan en disposició «d’assolir el tercer mandat consecutiu» del Govern i dels consells de Mallorca i Menorca —el d'Eivissa és del PP— , així com de l’Ajuntament de Palma. En privat, tanmateix, n’hi ha que expressen dubtes davant l’empenta que demostra la dreta. No creuen que la feina que fa la líder conservadora illenca, Marga Prohens, suposi un risc per als interessos progressistes, però temen una allau de vot en clau espanyola a favor del PP. Sobretot a Palma, no debades consideren la capital com el seu taló d’Aquil·les. Oficialment, no es diu ni una paraula al respecte. Tanmateix, la preocupació va per dins. Val a dir que ja el mes de novembre passat, fa quasi un any, un dels càrrecs de confiança més acostats a la presidenta Armengol ja avaluava, en conversa amb aquest setmanari, que «el principal risc que tendrem serà Palma, però confiam a poder rectificar la situació». No ha passat així sinó que ha empitjorat encara més. L’última enquesta, el març, donava per fet que la suma de PP i Vox tindria una àmplia majoria absoluta. Des de l’aleshores, les coses s’han ennegrit encara més per a l’esquerra, fins al punt que la premsa local ha arribat a publicar que en el PSOE hi ha dirigents que estarien disposats a canviar el cap de llista previst a l’Ajuntament, l’actual batlle, José Hila, i posar algú altre en el seu lloc, a fi de buscar un revulsiu. Seria una operació tan arriscada, quan falta tan poc temps per a les urnes, que no pareix possible. No obstant, la insistència a fer córrer aquesta idea dona fe de la preocupació que existeix.
El temor esquerrà és que Palma pugui arrossegar el vot a favor de la dreta al Consell mallorquí i al Parlament per Mallorca, cosa que, atesa l’estabilitat prevista a Eivissa —on gairebé segur que repetirà victòria el PP— i a Menorca —on ho farà l’esquerra— , podria implicar la pèrdua del govern. Però tot això són suposicions que no es basen en enquestes recents. A reserva de futurs sondatges, la demoscòpia coneguda és la que ha publicat periòdicament el diari Última Hora des de 2021 fins a l’última entrega, la de març. Una seqüència que no augura la victòria inexorable de la dreta, ni tampoc de l’esquerra. Dibuixa una tendència cap a la consolidació de la inexistència de majoria absoluta.
Cal recordar que l’esquerra —PSIB/PSOE, Unides Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera— té majoria absoluta des de 2015, aleshores amb 34 escons —sobre els 59 que formen el Parlament— i ara —des de 2019— amb 32. Tenint en compte que en les dues ocasions el PP estava enfonsat i que, en aquests moments, per contra, els conservadors tiren per amunt en intenció de vot a tot l'Estat, no és difícil imaginar que les forces progressistes illenques perdin la majoria absoluta —30 escons—, però això no voldria dir que per força governés la dreta. Perquè tampoc pareix altament probable que aquest bloc —PP més Vox— aconsegueixi sumar prou diputats per assegurar-se entre tots dos el Govern. Aleshores? Doncs llavors tot dependria del que passi en l’àmbit regionalista, és a dir el PI o qualsevol altre projecte que existeixi en el seu lloc.
Sense majoria absoluta. Durant la primavera passada, amb l'anomenat «efecte Feijóo» enlairant les opcions del PP, pareixia possible que PP-Vox sumessin a les Illes prou escons per arribar als 30. Així pensava aleshores Gonzalo Adán, director de l'Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES), l’institut demoscòpic que fa les enquestes d’intenció de vot per al diari Última Hora —i també director de Sociomètrica, l’empresa que fa els sondejos d’àmbit estatal que publica el diari digital elespanol.com—: «Veig probable que sumin» els dos partits per governar, deia llavors a aquest setmanari.
Transcorreguts sis mesos, però, les coses han canviat lleugerament. Ara, l’expert és de l’opinió que la progressió de la dreta no assegura que tingui la majoria absoluta. Vol que quedi clar que la situació podria tornar a canviar i que, per tant, tot s’ha de prendre amb pinces. «Però és vera que en aquests moments no veig molt probable que hi hagi majoria absoluta de cap bloc, ni el de dreta ni el d’esquerra».
Pensa que «es manté l’escenari» que reflectia l’última enquesta que va fer la seva empresa, el mes de març, en el sentit que els dos blocs ideològics continuen, en aquest final d’estiu, «equilibrats». I, en conseqüència, «veig bastant probable que sigui l’espai regionalista el que ho decideixi tot». Aquesta és, a parer seu, la gran diferència amb el País Valencià: «Entre Balears i València hi ha moltes semblances en el comportament electoral, però el fet diferencial balear és l’espai regionalista, que pot ser fonamental» per al 2023 a les Illes. Ara bé, adverteix que «el problema d’aquest espai és que no es pot donar per fet que continuï només ocupat pel PI», com passa ara. És a dir, podria ser que aquest partit tingués competència, que es presentés almenys una altra candidatura, la qual cosa «obriria la porta» al fet que cap de les dues aconseguís superar el tall del 5% —per a cada illa— i, per tant, ambdues es quedessin fora del Parlament. Aquest escenari afavoriria clarament les opcions de PP i Vox d’arribar a la majoria absoluta. Però també, assegura Adán, «podria ser que la distribució del vot acabés permetent que les dues opcions regionalistes tinguessin representació». Seria escassa, un diputat o dos, segurament no més de tres entre totes dues, però suficient per poder inclinar la balança de la majoria parlamentària «cap a la dreta o l’esquerra».
Un escenari que, al seu entendre, «seria molt complicat de gestionar» i, si arriba aquest cas, per calibrar qui tindria més opcions de governar caldria saber quin dels dos blocs sumaria més escons. Això a hores d’ara no es pot aventurar, assegura. I no en parlem ja d’un panorama en què els dos blocs empatessin a escons, a 28 o 29. Qualsevol pacte seria molt complicat de fer. Tanmateix, això són «elucubracions», diu l’expert, que «a hores d’ara no tenen importància perquè el que és rellevant és la manca de majoria absoluta», que, repeteix, «en aquests precisos moments jo veig com allò més probable».
L’espai regionalista. Si, com ara pensa Adán que podria passar, finalment és l’espai regionalista el que té la clau del futur Govern balear, caldrà veure, abans de tot, quantes candidatures s’hauran presentat en aquest àmbit i si alguna obté representació. Perquè ni això està clar.
El PI-Proposta per les Illes és el partit que ocupa ara en exclusiva l’espai i compta amb tres diputats, assolits el 2019 i, també, el 2015. Però, com és prou conegut, aquesta formació entrà en una profunda crisi a principis de 2020. Des d’aleshores ha tingut dos presidents —i altres tantes direccions—, ha hagut de convocar dos congressos extraordinaris, ha patit una escissió i, per si li faltava quelcom, s’està forjant un tercer partit regionalista que vol ser directament competidor seu en el mateix espai.
L’actual direcció del PI té clar allò que el diputat Josep Melià —un dels fundadors— ha confessat en diverses ocasions a aquest setmanari: «Hem de presentar una sola candidatura perquè, si no, no assolirem cap representació». Segons aquest representant —considerat el líder de fet del partit—, el PI vol negociar una única llista electoral amb el futur partit que s’està impulsant. La nova formació és coneguda provisionalment amb el nom de Coalició per Mallorca, una convergència d’una quinzena de candidatures locals de dreta independent. Una idea que inicialment era liderada per Joan Monjo, batlle de Santa Margalida. Però, en els últims mesos, ha crescut força el paper del líder de l’operació a la capital, Marc González, que està fent quallar el que es dirà Coalició per Palma. Tant un polític com l’altre feren part en el seu dia d’Unió Mallorquina, però no han volgut entrar en el PI.
A hores d’ara, és una incògnita quan i com quallarà aquesta Coalició i qui la dirigirà. El novembre de 2020, els seus promotors l’anunciaren assegurant que seria una realitat «pròximament», però han passat dos anys i encara no s’ha concretat. Tot i això, els darrers missatges que han llançat és que aviat hi haurà novetats.
Una vegada que ja existeixi, caldrà veure si s’entén amb el PI o no. En cas afirmatiu, la part de la Coalició ajudaria a consolidar la representació que va obtenir el PI el 2019, cosa que per si sol pareix lògic pensar que no té assegurada a causa de la profunda crisi que ha patit. Si no hi ha acord, aleshores s’enfrontarien per la mateixa bossa de sufragis —«són uns trenta mil vots», diu Adán—, i el risc que cap dels dos obtingués diputats —el 2019, el tall del 5% va estar en uns 17.500 vots— seria prou alt. No obstant, l’expert consultat pensa que podria ser que totes dues candidatures tinguessin, pels pèls, representació.
Per si no era ja prou complicat el panorama regionalista amb dues possibles candidatures, podrien ser-ne fins i tot tres. En efecte, els escindits del PI presentaren el mes de maig passat el seu nou projecte, amb el nom de Per Balears, amb la voluntat de «ser presents a les quatre illes». Caldrà esperar per veure si presenten candidatura autonòmica a totes les illes o només a Eivissa, on semblen tenir més força que a les altres. Si es limiten a la Pitiüsa major no afectarà el PI i l’altra possible candidatura regionalista, perquè aquestes dues només tindran opcions de representació per Mallorca. Ara, si competís també a l’illa més gran, les possibilitats que qualcuna de les formacions regionalistes tingués un escó disminuirien quasi a zero, cosa que afavoriria prou els interessos de PP-Vox.
A efectes de com s’inicia la recta final cap a les urnes de 2023 l’únic que sembla clar és que la probabilitat més alta és que, si el regionalisme obté diputats, serà molt difícil que hi hagi majoria absoluta i, si no n’hi ha, serà el citat espai el que decidirà si el Govern serà de dreta o d’esquerra.