Els crítics

Les magnífiques arnes de Pau Sif

L’autor valencià publica ‘Arnes’, el seu millor llibre  de poemes fins ara, a l’editorial “de proximitat, viral i maleïda” AdiA Edicions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El poeta Josep Palau i Fabre explicava en Quaderns de l’Alquimista que hi ha llibres d’hivern i llibres d’estiu, poetes tardorals i poetes solars. Sens dubte, Arnes és un llibre que s’ha de devorar amb la màxima solada possible, i Pau Sif (la Pobla de Farnals, 1978) és un noble representant de la poesia solar, de la qual proposa un flagell de llum que travessa el pit, i m’atreviria a dir que la millor poesia nascuda al País Valencià sorgeix d’aquest impuls no només faller però sí astral. Cal que regalime la suor a poals mentre llegim aquests poemes com cops de puny, aquestes composicions dràstiques farcides d’imatges extraordinàries en un viatge d’ultratomba que és Arnes de Pau Sif, una autèntica aventura original, radical i de clam total contra la mort.

Les místiques de les costelles

A través d’aquestes pàgines es perpetuen cossos morts que es neguen a sucumbir però també il·lusions que viuen més enllà de les existències convencionals. No és poesia zombi, és poesia de la vida més enllà. Des d’aquesta perspectiva, Arnes desmantella categories i propulsa una veu que canta l’agonia feliç del món. La veu que habita, i basteix, els poemes d’Arnes és la d’algú que regala un enorme quadre visceral.

Pau Sif és un autor que compta amb alguns guardons notables (premi Senyoriu d’Ausiàs March o el Certamen Marc Granell de la Vila d’Almussafes) i ha publicat llibres valuosos (Tríptic d’un carrer o Viatger que s’extravia) i traduccions memorables (com Les maletes de Jim Jarmusch de Petar Matovic) en una molt bona trajectòria ascendent, i Arnes és un salt cap endavant, amb una veu més sàvia i atrevida, d’una contundència gairebé física: “El buit no existeix. / La innocència. / Dic el que veig / sobre un feix de papers / o un objectiu tàctil. / Mira la ciutat. / Mai no estarà buida per dins. / Pels budells li corren arnes / intel·lectuals, cadàvers / de paper”.

Vida extrema a partir de la mort

Fins ara Sif havia tingut tendència al poema més aviat narratiu, però aquí ens trobem amb un Pau Sif molt més dens i comprimit, i resol els poemes amb perícia a partir de pocs i intensos versos que produeixen un sacseig no mancat d’espasmes lírics que s’afuen, com passa en el poema “Mordassa”, que està construït des d’una estructura circular perfecta: “Un ase mort és un home que calla, / un gos que riu amb un as amagat / que sempre es beu els culs dels gots dels altres. / Un morrió no farà callar l’home / si sap jugar, espolsar-se les mosques, / contrastar l’as del gos amb un envit, / que enterre l’or amb les despulles d’ase”.

La mort és constant en el recull, no per morbositat, sinó per furor. Encara que es parli de mort, cap d’aquests versos devastadors no es pot copsar com una claudicació, ans al contrari. Ens cal re-cor-dar el text “El mall que desrecord amb vós” de Margalida Pons, amb paraules que actuen com un dels tres pròlegs dins l’Obra poètica i altres escrits d’Andreu Vidal: “parla d’un creixement que no s’atura en la mort, sinó que travessa els territoris de la descomposició per afirmar la continuïtat infinita de l’humà”. Pau Sif parla de la destrucció no per rendir-se sinó per defensar la vida a partir de la certesa de la mort, o sigui, Arnes ens convida a insistir, plens de vida, contra la mort. Sempre contra la mort per defensar la ultrança de la vida.

Un poeta imprescindible del panorama actual 

Quan començava a ser conegut com un dels joves renovadors del panorama de la poesia en català al País Valencià, a través de publicacions i de participacions en recitals en solitari o amb el grup Oh, Foll Amor!, Pau Sif va anar a viure a l’estranger un bon grapat d’anys, i va treballar com a lector de català a la Universitat de Zadar, Croàcia. Des d’aquesta tasca plena d’entusiasme va aconseguir que estudiants croats aprenguessin la nostra llengua amb una fluïdesa impressionant. Des de la seva posició en l’àmbit acadèmic va tenir la sensibilitat, i la intel·ligència, de poder convidar poetes en llengua catalana en aquell altre món, i va codirigir seminaris de traducció. En el fons, i cal que es reivindiqui, Pau Sif va fer una feinada que precisament va aconseguir acostar la poesia a nous públics i a nous àmbits del món. Tot un triomf.

Arnes
Pau Sif
AdiA Edicions
Calonge, 2017
60 pàgines

Un cop tornat i amb tot aquest bagatge a l’esquena, Sif va inaugurar, amb Paco Bononad, Rubén Luzón i Josep Martínez, un projecte molt personal com és l’editorial Edicions del Buc, una d’aquestes iniciatives suïcides que defensen la bona poesia. L’equip de bucaners darrerament ha gaudit d’uns quants èxits merescuts, com la publicació d’una antologia singular, 123 de Màrius Sampere, o el recentíssim Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians lliurat a Serena barca de Maria Josep Escrivà, un dels títols destacats de la col·lecció, al costat de València Nord de Teresa Pascual, Parlen els ulls de Begonya Mezquita, Si són flors de Miquel Bezares o Els temps interromputs de Ramon Ramon, entre d’altres.

En el fons, Arnes és un llibre important perquè, a més del que ja s’ha dit, ens referma en el que alguns sabíem, i insistirem fins que ja sigui vox populi: que Pau Sif és un els poetes imprescindibles del panorama actual de la poesia catalana. I això és així no perquè hagi ajudat a construir ponts i possibilitats, que també, sinó perquè ha anat publicant una meravellosa obra pròpia, amb sentit, amb responsabilitat, amb criteri, amb bons resultats i amb qualitat. I l’aventura continua.

Un catàleg amb identitat pròpia

Les Arnes de Pau Sif entren a la casa AdiA Edicions. No és gens estrany, ans al contrari: és clar que aquest havia de ser el destí natural. Per què? Doncs perquè, per tot el que s’ha anat explicant fins ara, encaixa perfectament en el catàleg que l’editor responsable vol erigir, un seguit de llibres connectats entre ells a través de la carn, de la sang, de les vísceres, dels budells, dels intestins… I de la màxima qualitat poètica. Perquè AdiA vol ser una editorial de proximitat, viral i maleïda. I, a més a més, transdisciplinària: és des d’aquest vessant que ha aparegut el catàleg d’artista AGROPOWER del pintor Albert Pinya, un projecte que combina amor a la terra, poesia, filosofia, pintura, performance, viatge i la cuina tradicional.

En un dels molts recitals que s’organitzen als Països Catalans, Pau Vadell va escoltar un seguit de poemes que Pau Sif va compartir. Després d’aquella revelació, l’editor mallorquí va comentar al poeta valencià que, si continuava escrivint en aquella mateixa línia, li publicaria el llibre que en resultés. Exactament és el mateix procés que va tenir lloc amb Esteve Plantada i el que acabaria essent Fosca límit, elegit el millor poemari de l’any segons el portal virtual “Llegir en cas d’incendi”. En certa manera, Vadell va fer encàrrecs perquè vol potenciar aquesta tendència mòrbida dins d’una literatura catalana a vegades massa polvoritzada per la correcció política.

Com veieu, la companyia d’Arnes de Pau Sif és immillorable, i és el que hauria de possibilitar tot catàleg amb sentit propi, aconseguir que les obres que aglutina puguin dialogar amb una mateixa energia de fons, i així aconseguir un catàleg que en el fons es pot interpretar com una obra d’art en ella mateixa. Per una banda, AdiA té molt present la tradició, però no la tradició canònica; es tracta de formar un cànon personal d’alta exigència amb noms que fins ara s’havien negligit: així han aparegut Demà no és mai de Francesc Garriga, Antologia d’emergència de Ventura Ametller o La carn i el goig, un dels primers reculls, que encara eren introbables perquè se’n desconeixia l’existència, de Miquel Bauçà. Per l’altra, AdiA defensa grans referents indiscutibles (Eduard Sanahuja, Hilari de Cara, Carles M. Sanuy, Jordi Valls…) i també nous noms valuosos i més que confirmats (Lucia Pietrelli, Ramon Mas, Anna Gual, Maria Antònia Massanet, Misael Alerm, Glòria Julià, Alexandre Planas, Pere Perelló i Nomdedéu, Maria Sevilla…). Dintre d’aquest ventall de bellíssimes possibilitats trobem unes Arnes de Pau Sif que es retroalimenten de tota aquesta carnal orgia compartida.

I perquè cap llibre no està en el fons tot sol, perquè cada llibre és un subcòs d’un gran cos múltiple, amb una columna espinal anomenada passió, Arnes de Pau Sif és també un tribut als mestres, tant clàssics i desapareguts com encara vius i presents, per això a través de les seves pàgines hi ha converses vives amb Ausiàs March, Juan Gelman, Blai Bonet, Jaume Pérez Montaner, Marc Granell, Antoni Ferrer, Joan Navarro o Salvador Jàfer, sí, carn fresca de bona poesia, com les Arnes de Pau Sif.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.