Hi ha moments de la vida que semblen intranscendents, però que, en canvi, acaben decidint-ho tot. Quan Jean Paul Gaultier tenia tretze anys va veure a la televisió la pel·lícula Falbalas, de Jacques Becker, una història d’amor impossible entre una jove acabada d’arribar a París i un dissenyador de moda. El film acabava amb una desfilada real de moda que va impressionar al jove Gaultier. “Vull ser com ell”, va pensar el nen referint-se al personatge del modista. I així va començar una història d’amor apassionada entre Gaultier, el cinema i la moda. Una història que l’icònic dissenyador francès explica a l’exposició que es pot veure a CaixaForum Barcelona.
Malgrat que pugui molestar als més puristes, la moda sempre ha mirat l’art i l’art ha mirat la moda. I en aquesta història de vasos comunicants, el cinema com a setè art i la moda han anat sempre plegats en un anar i venir d’influències mútues i retroalimentació contínua. El dissenyador de moda Jean Paul Gaultier, que es considera un cinèfil empedreït, viu aquest transvasament com un fenomen natural. Després que veure la pel·lícula Falbalas quan era petit, el que li va inocular el seu amor per l’ofici de la moda, Gaultier, durant la seva llarga trajectòria com a modista, des dels temps en què gairebé sent un adolescent va entrar a treballar amb Pierre Cardin, s’ha deixat influenciar pel cinema i ell també ha participat d’aquest mitjà. Gaultier és un dels exponents del moment en què les desfilades de moda, com aquella que li va impressionar quan era petit a la televisió, van esdevenir més que una presentació d’un mostrari de vestits per convertir-se en un espectacle visual i sonor més pròxim al cinema, a un musical o al teatre.
Des de la serenitat dels seus setanta anys, Jean Paul Gaultier ha construït l’exposició Cinema i moda, coorganitzada entre la Fundació ”la Caixa” i la Cinémathèque Française, com un exercici memorialístic. La mostra és, doncs, un compendi, de vegades bigarrat i caòtic, però sens dubte fascinant, de l’educació sentimental i visual de Gaultier a través del cinema i com tot aquest munt d’imatges van acabar regurgitant en el seu treball com dissenyador de moda. I com el cinema té la immensa virtut de provocar fantasies, encara que siguin secretes i transgressores, Gaultier ha transportat tot aquest univers més brillant i lliure que el món real a les seves creacions.
L’exposició arrenca des del record infantil del visionament de la pel·lícula Falbalas, un moment que Gaultier reviu com si fos un somni, raó per la qual aquest àmbit preliminar està revestit per un tul blanc, que sembla separar la realitat de la fantasia. És aquí on es pot contemplar un dels dissenys emblemàtics de Gaultier: la cotilla amb els pits cònics, una curiosa moda dels anys 40 i 50, però transformada pel dissenyador francès com a peça exterior popularitzada per Madonna a la gira Blond Ambition Tour del 1990. La giragonsa de Gaultier i també de la cantant nord-americana va ser convertir una peça de vestuari destinada a estrènyer el cos femení en un símbol de la dona forta i empoderada.
A partir d’aquest preludi, la mostra reuneix, a més de dibuixos i material fílmic, un centenar de peces d’indumentària: unes d’altres dissenyadors i pertanyents a pel·lícules que han inspirat Gaultier, i altres del mateix modista, tant de les seves col·leccions habituals i altres encarregades per al vestuari de pel·lícules com El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante, de Peter Greenaway, o l’excel·lent treball per al film de ciència-ficció El cinquè element, de Luc Besson. Un altre cas és el vestuari per a tres pel·lícules de Pedro Almodóvar – Kika, La mala educación i La piel que habito-, una col·laboració gens estranya perquè el director manxec com el dissenyador comparteixen una obsessió semblant per la transgressió. Almodóvar afirma en el catàleg de l’exposició que tant les seves pel·lícules com els dissenys de Gaultier van abraçar i fer visible la transsexualitat i la fluïdesa de gèneres molt abans que esdevingués una qüestió de correcció política. El vestit que porta Victoria Abril interpretant la periodista agressiva de Kika, amb els pits de plàstic sortint del vestit negre ensangonat, és paradigmàtic en aquest sentit i remet a films mítics i de culte com el musical de Jim Sharman The Rocky Horror Picture Show (1975), films que van néixer en un context underground però que el temps els ha situat a un nivell més popular.
Perquè aquesta és una exposició que també parla de com el que està situat en un moment en els marges arriba al mainstream. L’obra de Gaultier exemplifica aquest fenomen. A partir d’una pel·lícula com Querelle (1982), de Rainer Werner Fassbinder, icona del cinema gai, el dissenyador va crear un univers visual, sobretot a partir de l’eròtica figura del protagonista que interpreta Brad Davies, el mariner assassí amb la samarreta a ratlles que tots desitgen. Juntament amb la cotilla de Madonna —que, per cert, també apareix en el videoclip dirigit per David Fincher de Vogue, inspirat en les danses sorgides a les discoteques gais de Nova York—, els escenaris amb mariners amb samarretes de ratlles formen part de la imatgeria de l’univers Gaultier, que ha arribat fins als repetitius anuncis nadalencs dels perfums de la seva marca.
Gaultier és un mitòman i com a tal també s’inspira en el cinema de Hollywood, tant en els clàssics com en el cinema més actual. D’aquí que a l’exposició es pugui veure un vestit portat per Marilyn Monroe a Tot sobre Eva, el conjunt blanc de Sharon Stone a l’escena de la comissaria a Instint Bàsic, el pesat vestit que va portar Greta Garbo a La reina Cristina de Suècia, un vestit de Superman portat per Christopher Reeve o els pantalons de boxejador de Rocky. Però també estan presents a la mostra dissenys d’alta costura de Coco Chanel, Pierre Cardin —el primer mentor de Gaultier—, Balenciaga o Hubert de Givenchy.
L’exposició és, doncs, un camí transversal entre cinema, moda, música i fotografia, un conjunt d’afinitats i referents que no fan distinció entre el cinema de Hollywood i el cinema d’autor ni entre la cultura de masses ni l’alta cultura. James Bond i Pasolini estan al mateix nivell en l’Olimp de Gaultier, un espai androgin i sensual en què coexisteixen molts tipus de bellesa.
Cinema i moda. Per Jean Paul Gaultier
Comissariat: Jean Paul Gaultier, Florence Tissot i Matthieu Orléan
CaixaForum Barcelona
Barcelona
Fins al 23 d’octubre de 2022