Un dels elements icònics i turístics de la capital del Gironès, la trobem ubicada en un racó de la plaça de Sant Feliu tocant amb el carrer de Calderers, als peus de l’escala de la basílica de Sant Feliu -on hi ha Sant Narcís-, un dels punts estratègics i d’entrada al Barri Vell de Girona.
Els orígens de la lleona
Els seus orígens, els de la Lleona la vinculen a algun element arquitectònic més gran o conjunt -un fet que tampoc cal que repassem-, però ha estat la “veu popular” que ha atribuït el fet retornador a la ciutat al cul de la Lleona. Una llegenda que s’ha de trobar en algunes dites com: “no pot ser veí de Girona qui no faci un petó al cul de la lleona”, o bé: “Només podràs tornar a Girona si has fet un petó al cul de la lleona”. La fal·lera lleonera ha arribat a cobrar-se les seves víctimes, el novembre de 2015 un turista francès de setanta-cinc anys va morir arran de les greus ferides que es va fer quan va caure mentre intentava complir la tradició de fer un petó al cul de la lleona esculpida.
Deixant avall la basílica i avançant pel carrer Calders, el caminant haurà d’anar trampejant els vehicles de repartiment -de paquets i de productes de restauració- especialment en el torn de matí, per un carrer de llambordes, façanes altes i portes amb llindes de pedra o fusta. Un carrer que fa aiguabarreig amb la pujada de Sant Feliu, que retorna a la basílica gironina que havíem deixat enrere.
Fundació Rafael Masó
Ja al carrer de les Ballesteries, les passes sobre les llambordes de la via condueixen cap al davant de la Fundació Rafael Masó -la casa pairal de la família. Un espai que presenta l’obra de l’arquitecte, la història de la seva família però també l’evolució de la ciutat de Girona des del segle XIX i fins a les primeres dècades del segle XX. A més de l’obra familiar, el centre també acull una bona mostra de pintura i escultura catalans dels segles XIX i XX amb presència de creadors com Laureà Barrau, Iu Pascual, Modest Urgell, Gili i Roig, Joan Brull, o d’escultors com Fidel Aguilar o Enric Casanovas, entre d’altres.
El final de Ballesteries el trobem a l’encreuament de quatre cantons. Un punt que ens permet anar cap al riu, i veure les façanes de la banda fluvial del carrer que acabem de deixar a la nostra esquerra, seguir pel carrer de la Cort Reial o pujar i continuar penetrant encara més pel Barri Vell de la ciutat. Aquesta última serà la nostra opció, començant així l’inici de l’escalada que ens conduirà cap a la Lleona original.
El call Gironí
Així seguim, pujant a poc a poc, creuant cap al carrer de la Força. Una traça urbana que continua amb els terrats de llamborda i les façanes de pedra. En una d’elles, un dels espais més destacats del patrimoni gironí: el Museu d’Història dels Jueus de Girona. Un espai integrat dins del call gironí i que ens permet conèixer el llegat hebreu de la comunitat que habitava aquesta zona.
Malgrat la dificultat de preservació d’objectes de la comunitat jueva, per culpa de qüestions culturals, polítiques, econòmiques o religioses, el museu compta amb un fons força ric sobre la cultura hebrea. A la primera planta s’hi explica la cultura jueva, la seva quotidianitat, religió, litúrgia i celebracions, i hi podem trobar alguns vestigis arquitectònics i arqueològics, com són les làpides funeràries amb inscripcions hebrees procedents del cementiri jueu de Montjuïc o el micvé, bany ritual jueu. A la segona planta apareixen d’aspectes culturals, econòmics, intel·lectuals i científics de les diferents comunitats jueves a Catalunya.
Seguint per la Força, amunt, un altre museu; el Museu d’Història de Girona. Una institució que permet traçar un trajecte des de la Girona més antiga i mítica a la ciutat moderna del segle XXI. Òbviament, amb la seva corresponent còpia de la Lleona de Girona!
La Catedral, figurant de Joc de trons
Sense donar-nos compte, amb poc esforç arribem als peus de l’escalinata de la catedral de Girona. La plaça de la Catedral esdevé dels escenaris urbans més destacats de la Catalunya Vella. A banda i banda, elements patrimonials de qualitat: la casa pastors, la pia almoina, les escales, la façana barroca de la catedral… Un espai que va arribar a milions de pantalles de tot el món a través de Joc de Trons.
Esglaó a esglaó, pujant les escales de la catedral, el visitant i l’autòcton pot observar el canvi de visió del seu entorn, que no canvia. Des de baix a la plaça a la part més alta, Girona evoluciona. Al cap d’amunt, una mola de pedra tallada frena l’abans del caminant. La façana barroca de la catedral de Girona s’eleva per sobre del perfil urbà de la ciutat. Resulta palmari deixar clar que la catedral, i el seu conjunt, necessiten un article a banda. Una aproximació la trobaran en un article que ja vam dedicar al projecte de Girona Episcopal.
Des de dalt les escales, mirant a la catedral, un gir a la dreta, per sota del campanar de la catedral, ens portarà cap a la plaça dels apòstols. Una de les façanes de la plaça, sorprèn per la seva estètica castral i àulica al mateix temps.
Una col·lecció excepcional
Dins, del Palau Episcopal, hi resideix el Museu d’Art de Girona. Una de les millors col·leccions d’art de la Catalunya Vella, amb un model de gestió molt interessant i que podria servir d’exemple a altres poblacions i capitals de la Catalunya Nova. Un espai, on tot i ser agost, disposem d’alguns espais amb bona climatització, espais per aprofitar com a refugis culturals i climàtics.
El museu, que acull col·leccions des del romànic a la producció contemporània del segle XX, presenta una important col·lecció d’art medieval, entre altres procedents dels grans centres religiosos del bisbat i demarcació. A la part final del primer àmbit, dedicat al romànic, però a tocar de les grans sales de gòtic, trobarem l’original de la Lleona.
Amb aquest recorregut per Girona, amb entrada a alguns dels seus museus i espais patrimonials més destacats, acabem aquestes quatre passejades per les capitals de demarcació del país. Uns trajectes que animem al fet que realitzin, en qualsevol estació de l’any, que les repeteixin i, sobretot, gaudeixin del patrimoni al carrer de les nostres viles, pobles i ciutats de Catalunya.