El Govern balear volia que l’estiu de 2022 fos el de la recuperació turística i econòmica. Ho és, en efecte. I amb la recuperació ha tornat la saturació. Gent per tot, cues per accedir a certes cales, gernacions mirant la posta de sols en indrets que les xarxes posen de moda, embussos de cotxes que duren hores i de llargària quilomètrica en carreteres que porten a les platges verges on tothom -resident i turistes– vol banyar-s’hi -com és el cas d’Es Trenc, al sud de Mallorca-, el centre històric de Palma petat de famílies de guiris que deambulen fent fotos de tot i molt amb els mòbils i que, quan suen a més no poder, fan cues per intentar asseure’s a una terrassa d’un cafè on els pegaran un cop per a la butxaca -a Eivissa, fins a 9 euros per una botella d’aigua sense gas de mig litre -, desesperats visitants i residents fent cua a les parades esperant un taxi que no arriba...
Les queixes ciutadanes per la massificació —més evident que mai— han sovintejat des de la primavera passada. I s’han intensificat durant l’estiu. Així, la plataforma contra l’Ampliació de l’Aeroport de Palma va protagonitzar una concentració davant la Delegació del Govern, el 25 d’agost, per protestar davant del “col·lapse” que es derivarà del “segur rècord de turistes” que es batrà enguany. Els seus portaveus acusaren el Govern de no fer prou davant de l’executiu central perquè impedeixi a AENA ampliar de forma encoberta les instal·lacions de l’aeroport de Mallorca. Creuen que vol incrementar la seva capacitat pràctica d’acollir vols, encara que sigui sense augmentar el sòtil potencial. A parer seu el que caldria és tot el contrari: rebaixar el nombre d’operacions efectives. “El model hiperturístic actual de les Illes” posa en risc el benestar present i futur, assegura el col·lectiu: “Aquest estiu palesa els límits, els riscos i la vulnerabilitat del model econòmic” actual. El grup exigeix que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana limiti els vols de Son Sant Joan. No en el futur, no en teoria, sinó ara i a la pràctica: “Estem en una emergència climàtica de primer ordre i no podem seguir mirant cap a una altra banda, perquè (l’allau turística) ens empobreix, no ens fa més rics”, assegurà Margalida Rosselló, portaveu del GOB, la veterana entitat ecologista de les Illes que fa part de l’esmentada plataforma ciutadana, la qual tem que “enguany vinguin dos milions més de turistes que el 2019”, un any en el qual arribaren 16,5 milions i que totes les entitats ecologistes, així com d’altres ciutadanes i els partits d’esquerra —excepte el PSOE—, consideraren que era un excés, una xifra “insostenible”.
La presidenta del Govern, Francina Armengol, contestà les crítiques assegurant que “en cap cas” l’aeròdrom de Palma incrementarà “la seva capacitat operativa”, mentre que sobre la saturació turística únicament digué que “som l’única destinació turística que ha limitat les places” d’allotjament. A les Illes hi ha actualment 625.000 places —entre hoteleria i habitatges vacacionals —, segons les dades fetes públiques pel mateix Govern, les quals poden encabir xifres de turistes molt superiors als 16,5 milions de fa tres anys. Per això les entitats ecologistes el que exigeixen és el decreixement turístic. Tanmateix, el PSOE no va per feina. Per si no era prou clara la seva posició, el portaveu del partit, Alfonso Rodríguez, el 27 d’agost passat, quan els periodistes li van demanar sobre la polèmica de la saturació, es va mostrar així de contundent: “Menys turistes? No”.
El portaveu del Govern i conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, quan fou interrogat sobre la massificació, es mostrà incòmode i assegurà que el que és important és que “tenim plena ocupació” laboral. Al cap d’uns dies, el 28 d’agost, després que la polèmica sobre la massificació pugés de to —els diaris locals en van farcits cada dia— acabà per reconèixer que “el juliol i l’agost” hi ha hagut “sensació” de saturació, però, insistí, el que importa és la gran recuperació laboral. Extraoficialment, veus del PSOE menystenen la polèmica, deixant entendre que és forçada, creada per gent que no pertany “a les classes treballadores”, a les quals el que els importa de bon de veres és “tenir feina” i no la saturació turística. Ja el mes de maig un alt càrrec del Govern explicava tal consigna a aquest setmanari. I des d’aleshores no hi ha hagut cap canvi de posició del PSOE.
Diferent és el que diuen els socis de Govern. Podem es desmarca i demana límits. Molt més inquiet es mostra Més per Mallorca, que es declara com a “ecologista”, entre altres definicions. El conseller de Medi Ambient i Territori, d’aquesta formació, Miquel Mir, s’expressava així aquest agost a través de Twitter: “Les IB (per Illes Balears) hem impulsat polítiques ambientals pioneres. També territorials. Però la saturació evident d’aquest estiu ens ha de fer reflexionar i seguir treballant per la contenció i el decreixement. Això és així i cal dir-ho!”. Altres càrrecs del partit també s’han mostrat igualment preocupats, inclòs el líder de Més i batlle de Deià, Lluís Apesteguia, quan, fart d’embussos de cotxes en el seu petit poble —situat a la serra de Tramuntana— clamava per “imposar límits” a la circulació per la carretera de muntanya que passa per la localitat. “Entre les 13:30 i les 15:30, venir a Deià és un infern”, deia Apesteguia en una roda de premsa convocada el 13 d’agost per denunciar el “greu problema de massificació i saturació” que pateix la carretera MA-10 que travessa el seu municipi. El líder sobiranista mallorquí convocà els mitjans conjuntament amb l’associació conservacionista Tramuntana XXI, representada pel seu vicepresident, Joan Mayol. Tots dos van coincidir que és urgent posar límits als accessos a la serra de Tramuntana i que han de fer-ho totes les administracions implicades de manera coordinada, a les quals van demanar “valentia” per prendre les mesures necessàries. Apesteguia va recordar que “volem que es pugui fer (l’accés) amb la qualitat que s’espera d’un espai natural protegit com és la Serra i que la visita no es converteixi en una experiència nefasta”.
Tanmateix, el PSOE insisteix en la consigna abans referida. A pesar que Palma s’ha vist envaïda per allaus de turistes que d’ençà del mes d’abril saturen el centre històric cada dia des d’aproximadament les 11 del matí fins a les primeres hores de l’horabaixa, l’alcalde socialista de la capital, José Hila, tot i reconèixer que aquest estiu està essent “complicat” per mor de la massificació, destacava la setmana passada —com Negueruela— que “la part positiva” és “la plena ocupació”, i deixava entendre una certa crítica als queixosos quan deia: “Hem de prendre consciència” que “vivim del turisme”. Gairebé les mateixes paraules deia la presidenta del Consell de Menorca, la també socialista Susana Mora.
Tot indica que la polèmica sobre la saturació i la possible imposició de límits es convertirà en un eix important de la llarga precampanya electoral de 2023.