Les Nacions Unides van instaurar el 2011 el 30 d’agost com el Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades, avinentesa que el Govern balear aprofita per retre homenatge als desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme. Enguany, a l’acte celebrat al Consolat de Mar, seu de la presidència de l’Executiu, hi participarenla presidenta Francina Armengol, i, entre d'altres, el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes.
Homenatge. La presidenta expressà que aquest «és un acte de justícia per honorar les víctimes i les seves famílies, però també un acte d’agraïment a totes les persones i entitats que fan possible que les Balears avancin amb veritat, justícia i reparació (...) S’ha de dir alt i clar. No varen desaparèixer, els varen segrestar, empresonar, torturar i assassinar. En molts casos, no els donaren ni una sepultura digna». Com en d'altres ocasions, asseverà que «ni oblidam ni aturarem de cercar (...) Es tracta de defensar la democràcia, els drets humans i la llibertat, es tracta d’honorar les víctimes i les famílies, es tracta de seguir fent millor la nostra societat».
D’altra banda, el vicepresident Yllanes manifestà que «les desaparicions forçades són una de les pitjors violacions dels drets humans. A l’Estat espanyol i a les Illes, lamentablement, ho sabem bé. La dictadura franquista va fer desaparèixer de manera sistemàtica milers d’homes i dones com a mètode de repressió, no només amb els desapareguts, sinó també amb els seus familiars, per crear un règim de terror. Prova d’això és que som dels països del món amb una major quantitat de persones que varen sofrir desaparicions forçoses durant la Guerra Civil i la dictadura militar».
En motiu del dia dels desapareguts el Govern va publicar deu noves cartes adreçades a víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, escrites pels seus familiars, amics i per persones interessades en la recuperació de la seva memòria. Per tercer any consecutiu el lloc web dedicat a la memòria democràtica del Govern publica aquests tipus d'escrits, que rep de familiars i persones pròximes als desapareguts. És un homenatge a les víctimes, però també el record del que va significar per a cadascú la seva pèrdua i del seu esforç per recuperar-ne les restes i per mantenir-ne viva la memòria. «Una institució ha d’estar pròxima a la gent i facilitar mecanismes perquè la ciutadania se senti escoltada. A més, moltes famílies, després d'haver viscut en silenci durant dècades, tenen la necessitat de trencar aquest silenci, visibilitzar la seva història, reivindicar el seu familiar o explicar el periple que va patir la seva família. El fet que sigui una institució la que dona veu als ciutadans, quan va ser també una institució la que els la va negar, és a més molt reparador», va dir Yllanes.
En aquesta ocasió, els escrits van anar adreçats a Jaume Serra Cardell, Joan Gelabert Vallori, Joan Mercant Rebassa, Joan Monserrat Parets, Josep Marí Cardona, Manuel Gelabert Verdera, Miquel Pascual Quetgles, Sebastià Amengual Mir, Sebastián Vicens Palmer i Guillem Pasqual Llodrà.
Aquesta iniciativa es batejà amb el nom de Memorial de la Paraula i té per objectiu fer d'altaveu per a tota la ciutadania i trencar el silenci que durant tants anys va imposar la dictadura. En l'actualitat el lloc web alberga un total de 57 cartes, que es poden consultar. Per tal d'enriquir el fons, la pàgina web de memòria democràtica ha creat un formularia disposició de totes les persones que tenguin una història per contar sobre les víctimes silenciades de la Guerra Civil i el franquisme.