Segona Guerra Mundial, Londres. L’aviació nazi bombardeja i provoca estralls en una població que necessita alguna cosa a què poder-se aferrar. En aquest context de fum, runes, explosions i pols, un equip cinematogràfic rep l’encàrrec de fer una pel·lícula amb ínfules d’exaltació patriòtica. L’objectiu: aixecar la moral de les tropes angleses, i també dotar d’autoestima i d’optimisme una població atemorida, amb una ferida que supura i que té un futur d’abast incert. En el punt de mira, a més, una dona que lluita per ser ella mateixa, per viure i per deslligar-se del jou del temps que li ha tocat viure.
Un doble batec que dibuixa el punt de partida de 'La seva millor història' (Their finest) i que ens parla d’una resolució tan perillosa com incerta. Tant com ho és el maniqueisme al qual ens han acostumat bona part de les comèdies romàntiques amb marc històric i possibilitat lacrimògena amb sobreexposició d’edulcorants diversos. Però també és ben cert que aquest trencadís emocional pot portar a camins des d’on poder observar el paisatge humà que ens fa concebre —i escriure— les pròpies ficcions, al mateix temps que anem construint, també, les nostres vides. Això és, sense cap mena de dubte, el més meravellós del nou film de Lone Scherfig: que en la recreació hi trobem la vida, mentre els fets se succeeixen i tot avança, sense possibilitat de marxa enrere, lluny de la inòpia del tradicional happy ending que vol fugir de la víscera que deixa la realitat.
Gemma Arterton és qui assumeix el paper de qui lluita contra els elements i les convencions d’un món on les dones eren relegades a un segon pla, sovint domèstic. És l’encarregada d’escriure històries que agradin a les dones, d’ordir trames que les atrapin, mentre agafa les regnes d’una doble funció: escriure i fer línies de diàleg, i viure la lluita de qui vol ser lliure, però sense perdre el lloc que li pertoca en un món on mai no ha tingut cabuda. Com a contrapunt de manual de comèdia romàntica a l’ús, Sam Claflin, el coguionista impertèrrit que l’empeny a sentir, mentre Bill Nighy regala una actuació brillant, sensible i irònica. Són les entranyes del cinema, al capdavall, amb els papers que tothom juga a l’auca. Actors principals d’una elegant tragicomèdia que necessita un final que sigui feliç, sabedora que cap final —ni cap alliberament— pot ser prou dòcil per viure’l sense pèrdua.
És així com, de la mateixa manera que el productor demana optimisme mentre tot és sostingudament trist, el film mostra un viatge molt interessant de la subtilesa al xoc, de l’amargor més dura a la fascinació per la meravella de descobrir-se a un mateix, del somieig a la realitat. Per sort, coneixedora dels múltiples referents, La seva millor història fa servir el llenguatge metacinematogràfic per explicar les coses que ens afecten a l’hora d’entendre una conjuntura social, sobretot pel que fa a tantes dones valentes que van decidir que escriurien el seu propi guió. Llàstima que el film acabi sent tan conscient de quin terreny no vol trepitjar i d’on vol arribar, perquè això fa que l’exercici acabi sent sofisticat, però potser massa amablement indolor.
Their finest
Director: Lone Scherfig
Títol original: Their finest
Any: 2016
Durada: 117 minuts
Regne Unit
Guió: Gaby Chiappe, adaptant la novel·la de Lissa Evans
Repartiment: Gemma Arterton, Sam Claflin,
Jack Huston, Bill Nighy
Gènere: Comèdia romàntica, drama,
Segona Guerra Mundial