Europol desconeixia que el programari d'espionatge Pegasus s'estava fent servir a la Unió Europea (UE) i ho va saber gràcies a les revelacions de CitizenLab. Això és el que ha assegurat el subdirector executiu d'Europol, Jean-Philippe Lecouffe, en la seva intervenció en el comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús de Pegasus a la UE. Lecouffe ha confirmat que per ara no han demanat a cap país que investigui l'espionatge amb el programari desenvolupat per NSO, malgrat que el nou reglament dona a l'agència la iniciativa per demanar investigacions als estats, que després són els que han de decidir si les fan o no. Segons el director executiu d'Europol, encara estan "avaluant" si demanar investigacions als estats on s'ha espiat amb Pegasus.
Davant les crítiques dels eurodiputats, que han acusat Europol d'inacció davant l'espionatge amb Pegasus, Lecouffe ha remarcat que no descarten demanar investigacions als estats i que encara ho estan "avaluant". "Quant de temps esperarem? No ho sé, hem d'avaluar la situació i veure què fem", ha afegit.
En cas que siguin els estats els que reclamin ajuda a Europol en una investigació, el seu director executiu ha dit que l'oferiran. Ara bé, ha apuntat que ara per ara cap estat els ho ha demanat.
En l'audiència al comitè de l'Eurocambra, l'expert en seguretat d'Amnistia Internacional Claudio Guarnieri ha demanat als estats transparència. "No es pot dir que no pot haver transparència per qüestions de seguretat nacional", ha afirmat Guarnieri, que ha reclamat més informació sobre a qui van a parar els sistemes d'espionatge i amb quin ús.
Segons Guarnieri, es tracta d'una indústria "fora de control". "Cal frenar una indústria que s'ha tornat boja", ha assenyalat tot remarcant que també cal abordar les reparacions a les víctimes. "Hi ha molts riscos per als drets humans", ha afegit.
Finalment, la directora jurídica del Centre Europeu pels Drets Constitucionals i Humans, Miriam Saage-Maaß, ha demanat una moratòria a la venda i exportació de programaris com Pegasus fins que es crei un "règim robust de drets humans" per a la importació d'aquests sistemes. Segons Saage-Maaß, cal fer una avaluació de risc per als drets humans abans d'autoritzar la compra de programaris com Pegasus.
Crítiques a la inactivitat de la UE
La sessió d'aquest dimarts del comitè que investiga l'ús de Pegasus també ha comptat amb el testimoni de Carine Kanimba, filla de l'activista ruandès Paul Rusesabagina i una de les víctimes de l'espionatge de Pegasus. Durant la seva intervenció, Kanimba ha denunciat que la seva vida "ha canviat per complet" des que va saber que havia estat espiada i ha assegurat que ja no es pot sentir segura. Alhora, ha apuntat que el 70% de la despesa de Rwanda –país que l'ha estat espiant- prové d'ajudes estrangeres, subratllant així que la Unió Europea és responsable indirecta de l'ús cada vegada més estès de Pegasus.
En aquest sentit, la jurista i investigadora de la Universitat d'Amberes, Catherine Van de Heyning, ha lamentat la inactivitat per part dels diferents estats membres. "Des de la UE defensem l'estat de dret i els drets humans, però després no podem fer res contra l'ús d'aquests programes que ataquen ciutadans i periodistes europeus", ha remarcat.
De fet, Van de Heyning ha defensat que calen debats en l'àmbit nacional i comunitari per posar fi al problema i ha recordat que la UE, de la mateixa manera que pot regular les exportacions, també pot regular l'ús de 'softwares' d'espionatge. "Pegasus és una arma", ha subratllat.