L’estiu de 1934, el matrimoni Jonhstone, la Nancy, escriptora, l’Archie, periodista del diari d’esquerres New Chronicle, van decidir abandonar Londres i muntar un petit hotel en un poble de la Costa Brava. Era Tossa, cèlebre en tots els cafès literaris europeus perquè s’havia convertit era una babel de les Arts. Tossa era una antiga possessió marítima del Monestir de Ripoll envoltada per la barrera natural del massís d’Ardenya que l’aïlla de l’interior. Massís que cau abruptament al mar formant penya-segats i cales i que inspirà al periodista Ferran Agulló el suggeridor nom de Costa Brava. Allí, als anys 30, s’hi van aplegar pintors, escultors, músics i homes de lletres.
Potser buscaven un paradís perdut o potser fugien del nazisme. Pels seus cafès, bars i carrers es podia veure el poeta i boxador Arthur Cravan; el pintor Oskar Zügel, les obres del qual havien estat cremades a Alemanya, considerades art degenerat; Dora Maar, companya de Picasso i autora de les fotografies del procés de creació del Gernika. També s’hi estaven, entre altres, André Masson, que havia experimentat pintar amb l’estat de consciència alterada, com el seu veí de París Joan Miró; l’escriptor George Bataille, George Karts, pintor avantguardista i un dels fundador del primer museu d’art contemporani d’Espanya, justament a Tossa.
La figura més destacada, però, d‘aquella república artística era el pintor Mark Zakharovich Shagalov, més conegut com Marc Chagall, qui va definir Tossa com el paradís blau. Allí pintà la cèlebre obra que es pot admirar al museu d’art de la població: El violinista celest, on evoca la llunyana Bielorússia.
Tossa era absolutament convenient per aquells artistes ja que és la últim indret del litoral on hi arriba l’esbufec de la tramuntana. El punt just de tramuntana, per ser tocat del bolet d’una forma ponderada.
Tossa, evidentment, té un atractiu especial. Ho prova el fet que s’hi ha desenterrat una de les vil·les romanes més notables. Una residència luxosa que contava fins i tot amb termes, i on no hi faltava l’art, representat amb els mosaics més interessants trobats a casa nostra. Una prova fefaent que els antics també sabien perfectament on anar de vacances.
La inconstància de la vida i de la vicissituds humanes, però, va fer que aquell paradís blau, oasi de les avantguardes artístiques del segle XX, malauradament, tingués les hores comptades. Quan hi va haver l’aixecament militar del 18 de juliol, l’Archie i la Nancy tenien el cartell de complet penjat a l’hotel. En un primer moment, gairebé ningú no s’alterà. Els artistes continuaren prenent l’aperitiu a la terrassa mentre contemplaven el mar, tanmateix, quan se sentiren les canonades del destructor Canarias, les divinitats que inspiren les arts s’espantaren. Les muses, filles de Zeus i Mnemosine -deessa de la memòria-, havien viscut al Parnàs. Després de la destrucció de Delfos, es repartiren pel món inspirant creadors i obres, fins que van decidir instal·lar-se en un barri bohemi de París on van influir Picasso, Dalí, Miró, com a molts d’altres. Aquell barri era Montparnasse. les muses, també van il·luminar Tossa. Ho va recollir Nacy Jonhstone en el seu llibre Un hotel a la costa.
El Museu d’Art Contemporani, per la seva banda, es troba a l’antiga casa del batlle de sac o governador de Tossa, dins de la fortificació, i va ser inaugurat l’1 de setembre de 1935. Primer museu d’art contemporani de l’Estat Espanyol que també mostra les troballes del jaciment arqueològic dels Ametllers. Els fundadors van ser intel·lectuals que sojornaven a Tossa, l’escultor Enric Casanovas, els pintors catalans Rafel Benet, Pere Créixams i Lola Bech, el txec George Kars i l’arqueòleg Albert del Castillo. El museu va néixer amb la finalitat de recollir el testimoni d’artistes d’arreu que havien fet de Tossa una població costanera que començava a ser descoberta pel turisme motiu d’inspiració de la seva obra. Pel que fa a l’art contemporani, s’hi poden admirar pintures d’autors catalans com Emili Armengol, Lola Bech, Rafael Benet, Joan Brull, Ricard Canals, Pere Créixams, Emili Grau-Sala, Jaume Mercadé, Josep Palau o Joaquim Sunyer, i estrangers com Georges André Klein, André Masson, Jean Metzinger, Olga Sacharoff, Julius W. Schülein i Oscar Zügel. I en escultura destaquen les obres d’Enric Casanovas, Manolo Hugué, Josep Clarà i Josep Maria Subirachs.
El Paradís Blau va ser un esclat d’art en un paratge encisador. Un indret suggeridor que va atreure les muses. Tanmateix, a l’edat mitjana, Tossa era una fortalesa en una costa abrupta davant un mar ple de pirates… al litoral salvatge de la Costa Brava. Com canvien les coses!