L’anunci de la immobiliària Jackson Stops, que ha tret a la venda l’immoble amb un preu d’eixida de 15 milions de lliures esterlines, diu literalment així: «Una gran mansió victoriana sobre més d’onze hectàrees amb múltiples dependències, totes les quals sumen més de 20.000 peus quadrats, amb marge per restaurar-la i personalitzar-la. La propietat es troba en uns terrenys aïllats, amb una entrada tancada i un camí ampli fins a la casa principal. Es tracta d’un edifici catalogat localment pel seu mèrit arquitectònic, amb una façana d’estuc rentat de finals del 1800 i estil italianitzant, un frontó d’estil clàssic recolzat per pilastres planes i cordons de pedra sota el qual hi ha el porxo d’entrada amb columnes de granit. A l’interior, la casa té unes proporcions majestuoses i un passadís d’entrada impressionant, grans sales de recepció amb panells i sostres alts. La gran escala de roure polit amb pesants balustres tornejats condueix a un replà amb galeria i sostre de triple alçada amb volta de canó. La casa té una història important des de la Segona Guerra Mundial, perquè Rudolf Hess hi va residir de 1941 a 1942. Recentment ha estat emprada com a local comercial, tot i que ara ofereix l’oportunitat de desenvolupar-la i convertir-la, novament, en una mansió privilegiada».
Sí, la casa on la mà dreta de Hitler va estar aïllat 13 mesos de la seua vida està a la venda i la immobiliària que en tramita la transacció fa menció explícita de l’atractiu històric. I és que ben poques persones poden presumir de viure en una mansió que un capitost nazi va habitar en el passat.
En efecte, en aquesta casa enorme —consta de 12 habitacions— del comtat d'Hampshire, prop de la vila d’Aldershot, va quedar reclòs Hess a causa del seu viatge secret a Escòcia, on tenia la missió de reunir-se amb el duc de Hamilton per explorar una eixida dialogada a la Segona Guerra Mundial. Hess pretenia comprovar si el duc, tal com es comentava, era contrari al confrontament bèl·lic i a la posició que hi mantenia el premier, Winston Churchill. No obstant això, només aterrar-hi, fou detingut per les autoritats britàniques.
La mansió va fer llavors la funció de presó, amb ell com a únic ocupant. A l’escala interior, un dels seus elements més valuosos, el jerarca nazi va provar de suïcidar-se en llançar-se al buit, però l’intent fou en va. Només va aconseguir trencar-se el fèmur.
Es calcula que uns 150 soldats van custodiar la mansió i els seus voltants en aquells 13 mesos. Completament incomunicat, tres oficials d’intel·ligència de l’MI6 van desplaçar-s’hi per interrogar Hess, qui també va rebre l’atenció mèdica de dos prestigiosos psiquiatres. Churchill havia ordenat que el tractaren amb respecte però que no tinguera accés a cap informació de l’exterior. Ni al més mínim full de diari.
Després de prop de cinc mesos de repòs recuperant-se de la seua caiguda voluntària, Hess fou enviat al Maindiff Court Hospital, on es va estar tres anys més. Com ja havia insistit a la mansió, referia problemes de memòria creixents i va intentar suïcidar-se de nou, en aquest cas durant un àpat, amb l’ajuda d’un ganivet. Hess no va abandonar el recinte hospitalari fins a l’octubre de 1945, quan fou transportat als judicis de Nuremberg.
El psiquiatre nord-americà Douglas Kelley va assegurar que Hess patia una personalitat paranoide i esquizoide, però va deixar clar que, en bona part, l’amnèsia que al·legava era fingida. Malgrat que fou declarat culpable de crims contra la pau i de conspiració amb els dirigents alemanys, van exculpar-lo de crims de guerra i de crims contra la humanitat, cosa que li va permetre esquivar una condemna a mort que els soviètics, tanmateix, consideraven absolutament justificada.
La pena imposada va consistir en una cadena perpètua a la presó alemanya de Spandau, que tan sols va abandonar esporàdicament amb motiu dels ingressos hospitalaris. L’any 1977 protagonitzaria un altre intent de suïcidi, però Hess, un dels pares de l’horror nazi que va sembrar tanta mort, no va perdre la vida fins al 1987 i per causes naturals, quan ja tenia 93 anys.
Camp Z, el nom en clau amb què la mansió de Mytchett Place fou rebatejada durant l’estada de Hess, es convertiria posteriorment en la seu de Frazer-Nash Research, una empresa automobilística especialitzada en vehicles esportius. Avui està a l’abast de qui estiga disposat a invertir-hi 17,8 milions d’euros. •