Josep Espar i Ticó ha mort prop de fer els 95 anys. Bascut a Barcelona al 1927, es tracta d’un dels referents que van integrar el grup Crist Catalunya, impulsat pel futur president Jordi Pujol i que va protagonitzar els recordats com a Fets del Palau, quan un grup de joves amb inspiració catòlica van plantar cara els ministres de Franco en una visita que van fer a Barcelona, concretament al Palau de la Música, quan es complia el centenari del poeta Joan Maragall. Aquells joves, entre els quals hi havia Espar, van entonar El Cant de la Senyera, ideat precisament per Maragall, la interpretació del qual van prohibir les autoritats en aquell concert. Aquell càntic va desembocar amb un enfrontament físic amb la policia. Espar va poder fugir després d’enfrontar-se a un agent i es va amagar al monestir de Montserrat. Tot i que Jordi Pujol no hi era, la policia va saber que havia impulsat aquella resposta al dictador després de sotmetre a tortures molts dels presents, i Pujol va ser condemnat per rebel·lió a quatre anys de presó.
Abans, Espar, també al voltant de Pujol i d’altres protagonistes, havia participat en l’anomenat Afer Galinsoga, quan el director de La Vanguardia va dir en una missa a Barcelona que “todos los catalanes son una mierda”, queixant-se del fet que es fera la cerimònia religiosa en català. Galinsoga, natural de Cartagena, es va veure envoltat per un grup de joves que van boicotar el diari cremant-ne exemplars al carrer i trencant fins i tot l’aparador de la redacció del diari a Barcelona. Galinsoga va acabar deixant la direcció del diari.
Aquells fets unirien i identificarien Espar amb el pujolisme, per la qual cosa va ser fundador de Convergència Democràtica de Catalunya poc abans de ser gerent, també, del Congrés de Cultura Catalana. Abans havia fundat, a inicis dels seixanta, la companyia discografia Edigsa, la que va impulsar la cançó catalana de l’antifranquisme descobrint cantautors emblemàtics com Raimon o components com Els setze jutges.
L’activitat empresarial i cultural d’Espar va anar molt més enllà, atès que va participar en la creació del diari Avui, en la de la revista infantil Cavall Fort i en la distribuïdora de llibres L’Arc de Berà, que treballava arreu dels Països Catalans des d’inicis dels setanta. L’empresa va rebre la Creu de Sant Jordi el 1997, tal com Espar havia rebut també aquesta distinció el 1984. L’últim guardó amb què va ser reconegut Espar va ser el Premi Canigó, atorgat per la Universitat Catalana d’Estiu el 2020.