Era de les poques coses que tenia clares quan van comunicar-li que havia de substituir Mónica Oltra com a vicepresidenta del Govern valencià i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Aitana Mas, oriünda de Crevillent (Baix Vinalopó), de l’extrem sud del país, segurament era qui millor podia abanderar el discurs vertebrador de la Generalitat botànica. No sols per ser-ne originària, sinó per la seua pertinença a la coalició valencianista Compromís.
A la presa de possessió de la cartera, l’1 de juliol, ja va deixar-ho ben clar: “Vull ocupar-me també de descentralitzar aquest país, ser vicepresidenta ha de ser compatible amb el fet de ser crevillentina, d’Alacant, del sud”, va indicar. “La política va més enllà dels palaus de València i, per tant, una gran part de la meua agenda es desenvoluparà a les comarques d’Alacant”, va anunciar aquell dia, “amb una mirada i unes polítiques públiques conscients de la realitat territorial tan diversa que tenim, raó per la qual no és casual que les comarques més empobrides siguen les del sud”.
A penes quatre mesos abans, en una entrevista a EL TEMPS, el president Ximo Puig havia verbalitzat la necessitat de fomentar els lligams amb el sud. “Hi hem fet la inversió adequada o fins i tot per damunt del percentatge poblacional, però de vegades hi ha hagut una mirada massa distanciada, i això és clau. Hem de caminar cap a una bicapitalitat, Alacant ha de tenir molta més importància en la presa de decisions del conjunt del país, no sols en allò que li toca de prop.”
No era una preocupació nova. Ni de bon tros. Simbòlicament, el segon Acord del Botànic va ser rubricat al castell de Santa Bàrbara d’Alacant per petició expressa de qui en seria vicepresident segon, Rubén Martínez Dalmau, d’Unides Podem. Fou ell qui va voler batejar-lo com “el Botànic d’Alacant” i fou Puig qui va passar de les paraules als fets en radicar l'Alacant la primera Conselleria de la història autonòmica fora de València: la d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, al capdavant de la qual se situava una il·licitana independent Carolina Pascual— i que ara té com a consellera la socialista alacantina Josefina Bueno.
En realitat, aquell esquer descentralitzador era tímid. Més cosmètic que no real. Els funcionaris que en depenen continuen treballant a València, tal com ho feien abans, i no es tracta d’un departament menor, amb un pressupost reduït en comparació amb les grans carteres del Consell.
Per acabar-ho d’adobar, després de la remodelació profunda del Govern valencià, el maig d’enguany, només tres dels 12 membres del gabinet eren naturals de les comarques alacantines: la mateixa Bueno, Rafael Climent —de Muro (Comtat), i la il·licitana Mireia Mollà, tots dos de Compromís. Amb el relleu d’Oltra per Mas, ja en són quatre de 12. El 25%.
“M’agradaria que hi haguera més presència institucional a Alacant”, sentenciava Puig en la seua entrevista en aquest setmanari. I, en aquest sentit, l’entrada sobtada d’Aitana Mas està donant resposta a aquesta necessitat.
La compareixença parlamentària en què va desgranar les línies mestres que guiarien la seua gestió, la nova vicepresidenta va afanyar-se a dedicar unes “paraules especials” a “la vertebració del sud de la nostra terra”. “Per a la distància no existeixen solucions màgiques, però aquesta distància ha de ser un estímul permanent, perquè no és fruit del caprici ni de l’atzar, sinó que respon a les circumstàncies històriques que ens interpel·len a totes les persones que formen el poble valencià”, va dir, “si continuem formulant malament les qüestions, continuarem generant el malestar incòmode que ens fa pensar, equivocadament, que tota la Comunitat Valenciana està vertebrada, llevat d’unes excepcions que no requereixen especial atenció més enllà del seu ús oportunista i partidista”.
Mas va afirmar davant l’hemicicle que “el sud ha de ser protagonista dels seus desafiaments, i la Generalitat ha d’oferir-li’n els mitjans i la il·lusió”. Perquè, va afegir, “la Generalitat no té l’exclusivitat de saber què li interessa a la societat alacantina”, raó per la qual “no cal afonar-la sota el pes de promeses de difícil execució que generen esperances que, més tard, poden veure’s defraudades”.
“La societat civil alacantina ha d’activar-se per ella mateixa, fer més fluides les relacions amb la societat civil d’unes altres ciutats i comarques; Alacant s’ha de sentir copropietària, coprotagonista de l’aventura valenciana, de l’aventura comunitària”, va assenyalar la vicepresidenta. “Cal insistir en el diàleg imprescindible entre les ciutats d’Alacant i Elx, entre Torrevella i Oriola, amb les seues respectives zones d’influència, tot impulsant un reequilibri econòmic que faça possible el repartiment d’espais institucionals i de serveis. Els alacantins i les alacantines necessitem un mapa econòmic real per a un futur de riscos i d’incertesa, perquè la nostra activitat exportadora no serà igual, ni el turisme serà indefinidament igual a l’actual, ni la nostra agricultura continuarà com ara. En aquestes incerteses hem de pensar quan defensem infraestructures bàsiques o drets adquirits dels quals depèn la viabilitat econòmica, com les connexions amb l’aeroport o el transvasament [Tajo-Segura], i també quan pensem en la societat del coneixement o en la formació professional adequada a la demanda de llocs de treball o en l’articulació de nodes universitaris i d’investigació.”
Una agenda meridional
Així doncs, tot i que manté el seu despatx de vicepresidenta al palau dels Català de Valeriola, a tocar de les Corts valencianes, els primers 50 dies de Mas com a número dos del Consell s’han caracteritzat per una agenda molt focalitzada en les comarques del sud.
Precisament, la seua primera visita oficial, dilluns 4 de juliol, va ser a la seua població natal, on va reunir-se amb l’alcalde de Compromís, José Manuel Penalva, i amb la regidora de serveis socials, la socialista Montserrat Pineda. A més, va comprovar l’estat de l’edifici destinat a centre de rehabilitació i integració social per a persones amb trastorn mental greu, que va inaugurar-se poc abans de les eleccions de 2015 amb la previsió d’acollir-hi 50 residents, però que encara no ha obert les seues portes en no reunir les condicions oportunes. Mas va adquirir aquell dia el compromís d’adaptar-lo a la llei a través dels fons del Pla Convivint, un programa de quatre anys (2021-2025) destinat a infraestructures de caràcter social que s’acaba d’estrenar —amb dues actuacions dotades amb 23 milions d’euros— a la ciutat de València.
El 18 de juliol va efectuar la seua segona eixida com a vicepresidenta, en aquest cas a Elx, on va reunir-se amb l’alcalde socialista de la localitat, Carlos González Serna, i on va felicitar-se públicament per la situació de la dependència a la capital del Baix Vinalopó, que ha passat de tenir 6.000 demandants en llista d’espera a no tenir-ne cap. Després d’agrair la tasca dels funcionaris municipals, Mas va anunciar la licitació del Centre Dona 24 Hores d’Elx i del centre de dia Garrofer per a persones amb diversitat funcional, així com la posada en marxa d’un centre de dia per a persones majors i d’inserció laboral destinat a la infància, inclosos dins del pla Convivint d’infraestructures socials que, segons va dir, esdevindrà “un centre intergeneracional que situarà Elx a l’avantguarda”.
El 25 de juliol, la població que visitava era Teulada-Moraira, una de les nou colònies d’estiu per a menors inscrits en el sistema de protecció de la Generalitat Valenciana. Dels vuit campaments, dos es trobaven a les comarques d’Alacant, tres a les de València i tres més a les de Castelló.
L’endemà, 26 de juliol, l’agenda li reservava una trobada amb la Federació d’Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (FAGA-CV), la fundació Secretariat Gitano i l’entitat de promoció de la cultura gitana Arakerando a la Caixa de les Bruixes, la delegació que el Consell disposa a la ciutat d’Alacant. Durant l’encontre, la vicepresidenta va explicar que la seua Conselleria destina 9 milions d’euros als programes Kumpania, Impulsa Kumpania, —adreçat a la primera infància— i Kumpania Plus, per a acompanyar en els estudis postobligatoris, “3,7 milions d’euros dels quals es destinen a la província d’Alacant”.
L’1 d’agost, una altra visita a la Marina Alta. En aquest cas, a Gata de Gorgos, on Aitana Mas va entrevistar-se amb l’alcalde, Josep Signes, per a conèixer de primera mà el projecte de construcció d’un centre de dia i d’un centre especialitzat en l’atenció a persones majors, en què la Generalitat preveu invertir-hi 3,9 milions d’euros. A Gata, la vicepresidenta també va acostar-se al taller d’adaptació prelaboral i d’inserció social per a persones amb diversitat funcional.
I deu dies més tard, l’11 d’agost, la ciutat que rebia Mas era Dénia. La vicepresidenta s’hi reunia amb l’alcalde, el socialista Vicent Grimalt, per a abordar quatre projectes: un centre de rehabilitació i inserció social, una nova residència, un centre de dia de persones majors dependents i un centre específic per a malalts mentals que “es tracta de la primera infraestructura pública d’atenció a persones amb problemes de salut mental a la comarca de la Marina Alta”. “Estem treballant de manera estreta, coordinada i conjunta entre la Generalitat i l’Ajuntament de Dénia per a tenir aquestes infraestructures al servei de la ciutadania com més prompte millor”, afegia Mas.
La batalla d’Alacant
La profusió de visites oficials de Mas als municipis de la demarcació d’Alacant denota l’interès de fer-se més visible allà. Com a portaveu del Consell, és ella qui protagonitza les conferències de premsa de cada divendres al migdia a València; també compareix a les sessions de control als consellers de les vesprades de dimecres i a les del president, els matins de dijous, però sobretot té la voluntat de calar al sud.
La doble capitalitat administrativa queda lluny, qui sap si algun dia es materialitzarà de debò, però l’accés d’Aitana Mas ha comportat una presència molt superior del Consell a les comarques meridionals. Oltra hi anava amb una certa assiduïtat i Puig encara més, però Mas ha redoblat els esforços per fer-se present.
Convé no oblidar que la circumscripció d’Alacant és la més adversa per a l’esquerra —sobretot de la Marina Baixa cap avall—, que Compromís hi té un forat important i que el president de la Diputació actual, Carlos Mazón, serà el candidat del PP a les eleccions valencianes de 2023.
El 22 de juliol, sense anar més lluny, el mateix Mazón celebrava un acte a Benidorm acompanyat del president del partit, Alberto Núñez Feijóo, i de l’alcalde popular de la localitat, Toni Pérez. Com era de preveure, van centrar el missatge en la seua oposició a la taxa turística que promou el Botànic, una de les línies de flotació en la seua estratègia per recuperar la Generalitat.
Els partits del Botànic, però, també han passat a l’atac i ara actuen sobre el terreny que la dreta considera més propici, Alacant, conformant una mena de bicapitalitat oficiosa. •