Quan una sèrie que ha tingut un gran èxit comença a arribar al seu final, ja se li comença a buscar una successora. Qui prendrà el relleu de Game of Thrones? No falten candidates, però el que seria més lògic seria que qui acabés coronant-se com la successora fos un derivat de la mateixa sèrie. En aquest sentit, House of the Dragon, que es va estrenar dilluns passat a HBO Max, és la successora legítima, la que surt de la ment de George R. R. Martin, la que compta amb part del talent tècnic de la sèrie original i l'única que pot tornar a oferir l'audiència a entrar en el fascinant món de Westeros i les seves lluites pel poder. Pertinentment, House of the Dragon gira, també, al voltant d'una successió i el seu conflicte també s'articula en part en la legitimitat dels possibles hereus. Però a diferència del que passava a la sèrie original, tot està centrat en una família, els Targaryen, els dels dracs: el cap de la família, el rei Viserys, no ha aconseguit tenir un fill, i això fa que tant la seva filla com el seu germà puguin ser hereus del tron. Quin dels dos designarà el rei com a hereu? El germà Daemon és una opció delicada pel seu caràcter ambiciós, però la filla, Rhaenyra, també ho és, perquè el món de Westeros no ha tingut mai una reina regent i no seria una successora ben vista per la resta de cases. "Abans cremarien el regne", diu en cert moment Viserys.
Aquesta intriga funciona perquè té al centre la lluita pel poder, que sempre ha estat al cor de Game of Thrones, i alhora un tema, l'accés de la dona a llocs de poder, que connecta amb l'audiència actual. Però al mateix temps, el fet de centrar-se en només una família fa de House of the Dragon una sèrie més simple que la seva predecessora. Per començar, perd la varietat d'escenaris. A Game of Thrones l'espectador anava d'un lloc a l'altre, recorrent paisatges nevats, desèrtics, rocosos. En canvi, gairebé tota l'acció de House of the Dragon passa a la capital. El nombre de conflictes també és més reduït, ja que tot gira al voltant d'aquesta família i cada episodi fa voltes d'una manera o una altra al tema de la successió. En contraposició, la sèrie original tenia molts més fronts oberts. A cada gran família hi havia diverses trames, més els conflictes que hi havia entre elles. L'escala, l'ambició, era molt més gran i això fa que House of the Dragon es vegi més petita i sigui més monòtona. Un efecte que no es nota al primer episodi, però sí quan va avançant i el conflicte se centra tota l'estona en la mateixa equació Viserys-Daemon-Rhaenyra (per fer aquesta crítica he pogut mirar sis episodis, a l'avançada).
El fet que estigui situada centenars d'anys abans de Game of Thrones també fa que no hi aparegui cap personatge de la sèrie original i es troba a faltar el carisma del repartiment original, sobretot dels secundaris que servien a la cort. En aquest spin-off qui posa més magnetisme és l'actor Matt Smith, que té en el caòtic i disruptiu Daemon un regal de personatge. Seves són també les millors escenes d'acció, on es nota molt la diferència de pressupost entre House of the Dragon i la Game of Thrones dels inicis (només cal comparar els torneigs respectius) i la mà del director Miguel Sapochnik. És això suficient per ser l'hereva de Game of Thrones? Sí, ho és. Amb tot, House of the Dragon aconsegueix transmetre sensacions similars als de la sèrie original, i és tot un espectacle, particularment quan apareixen els dracs, les estrelles de la funció. El seu plantejament a petita escala és limitador, sobretot perquè el material amb el qual treballa no és tan interessant, però té temps per créixer i esdevenir una sèrie més gran.
House of the Dragon
Creadors: Ryan J. Condal i George R. R. Martin
Repartiment: Milly Alcock, Matt Smith, Paddy Considine
Temporades: 1
Plataforma: HBO Max