La Documenta no és una mostra d’art internacional qualsevol, sinó una de les més reconegudes. De fet, la ciutat seu, Kassel, situada a l’estat federat alemany de Hesse, només n’organitza una cada cinc anys. Però poques vegades, certament, se n’ha parlat tant com enguany.
Des que va inaugurar-se l’edició en curs, el 18 de juny, la polèmica ha anat en augment. Un mes després d’aquella data, qui n’era la directora general, Sabine Schormann, va dimitir el càrrec per l’exhibició d’un mural enorme que el comitè supervisor de la fira va considerar “clarament antisemita”. La ministra de Cultura del Govern federal en representació dels Verds, Claudia Roth, també va deixar-ho clar: “És iconografia antisemita”.
Segons ella, “aquesta imatge, que ara està sent qüestionada, projecta un imaginari clarament antisemita”. En aquest sentit, “la protecció contra l’antisemitisme, la protecció contra el racisme i qualsevol forma de misantropia són els fonaments de la nostra convivència... És tot just ací on la llibertat artística troba el seu límit”.
Malgrat que dies abans, en una entrevista al setmanari Der Spiegel, la mateixa Roth havia assegurat que durant el seu mandat mai no aixecaria ni abaixaria el dit polze, fent veure que no pensava oficiar com a “policia cultural”, no va poder mantenir-se immòbil davant aquest afer.
Els comissaris de la Documenta 15 —el col·lectiu indonesi de nou membres Ruangrupa, que curiosament no havia assistit a cap de les edicions anteriors— no ha esquivat la seua responsabilitat i ha acabat admetent l’errada. Una assumpció de culpes potser sincera, però que sobta si tenim en compte la procedència dels autors de l’obra que es troba en el germen de la polèmica: People’s justice, del col·lectiu indonesi Taring Padi, que també ha demanat disculpes.
El mural, creat en 2001, pretenia ser una crítica a la dictadura del general Suharto, però entre la gent que hi apareix representada, s’hi pot veure un soldat amb cara de porc que llueix un mocador amb l’estrella de David, així com un casc amb la inscripció “Mossad”. En una altra caricatura, s’hi distingeix un jueu amb un cigar i les inicials “SS” al seu barret.
Els integrants de Taring Padi desconeixien —o això diuen— el caràcter antisemita del mural en qüestió. “A penes sabíem que era l’antisemitisme, només havíem après alguna cosa sobre l’Holocaust i el règim nazi al col·legi, però no de l’antisemitisme en si”.
“Aquestes imatges, tal com ara entenem perfectament, connecten de ple amb l’episodi més horrible de la història alemanya, en què els jueus van ser atacats i assassinats en una escalada sense precedents”, n’han manifestat els comissaris de la Documenta. “Això significa un xoc per a tota Alemanya, i en especial per a la comunitat jueva de Kassel, als quals considerem els nostres aliats i que encara viuen sota el trauma del passat i la presència continuada de discriminació, prejudicis i marginació.”
En primera instància, el mural gegant va ser cobert amb una lona, i més tard va ser retirat per complet.
Pluja sobre mullat
No obstant això, a molts no els ha sorprès gens tot aquest enrenou. Al gener, sis mesos abans de la inauguració de la mostra, un grup anomenat Alliance Against Anti-Semitism Kassel va advertir de la presència d’“activistes antiisraelians” a la Documenta 15. El festival va tractar d’apaivagar els ànims mitjançant l’organització de tres col·loquis sobre “el paper de l’art i la llibertat artística davant l’augment de l’antisemitisme, el racisme i la islamofòbia”.
Dues de les sessions van centrar-se en l’antisemitisme i n’hi va prendre part, entre més gent, el president del Consell Central de Jueus d’Alemanya, Josef Schuster. Però la tercera sessió, que girava al voltant del “racisme antimusulmà i antipalestí”, va entendre’s com a obertament antisemita, motiu que va precipitar la cancel·lació de l’esdeveniment.
Meron Mendel, màxim responsable del Centre Educatiu Ana Frank de Frankfurt des de l’any 2010, ha tractat de rebaixar la tensió. A parer seu, la polèmica ha afectat de ple una fira de reputació universal, que a l’edició en curs acull més de 1.500 artistes, raó per la qual s’ha afanyat a afirmar que “la Documenta no és antisemita”. Una observació que òbviament comparteix Alexander Farenholtz, el director interí que ha rellevat Schormann al capdavant del certamen.
En una entrevista al mitjà Hessenschau, Farenholtz demana pietat envers el col·lectiu Ruangrupa, cosa que li ha valgut les crítiques dels qui consideren que ha passat un fet molt greu. “Mai he dit què és antisemitisme i què no ho és, no em sent legitimat per fer-ho”, ha dit, “no em correspon jutjar-ho, estem parlant de documents històrics i no soc qui ha de dictaminar quines obres poden exposar-se i quines no”. Aquesta ambigüitat ha comportat que també li reclamen la dimissió.
“No, no pense dimitir”, assegurava ell en l’entrevista. Davant la cascada d’acusacions, que han menat a qualificar l’edició número 15 com “la Documenta de la vergonya”, Mendel ho ha circumscrit a un “debat polític” en què no hi han de prendre part els rectors de la mostra. Fet i fet, l’FDP, els liberals que cogovernen Alemanya amb els socialdemòcrates de l’SDP i els Verds, han reclamat la suspensió immediata de la fira.
Més imatges
I és que el problema no ha fet sinó engrandir-se. En un dels documents presents a la mostra hi apareixen uns soldats israelians com si foren robots programats per matar. A les il·lustracions torna a veure’s l’estrella de David tatuada als seus cascs, mentre amenacen un grup de xiquets palestins. En un altre dibuix, una dona està agenollada davant un soldat amb el nas ganxut en una escena que representa una violació.
Aquest follet, obra de l’artista sirià Burhan Karkoutly i que tracta la lluita de les dones algerianes al llarg de la història, va publicar-se en aquell país l’any 1988. N’hi ha que també n’han sol·licitat la retirada, un desig que van poder veure complert a curt termini. Tanmateix, una setmana després, tot aquest material tornava a estar a disposició del públic. La direcció de la Documenta no va considerar-les antisemites.
“Tot i que hi ha una referència evident al conflicte israelià-palestí, no hi ha cap representació dels jueus com a tal”, assenyalen els responsables de la fira, “l’estrella de David és un símbol jueu, però representa l’exèrcit israelià com a part de la bandera nacional d’Israel”.
La negativa a retirar el llibret ha enfurismat el comissari del Govern federal en qüestions d’antisemitisme. Felix Klein va declarar al diari Bild que eren unes “imatges d’odi” i que el seu manteniment a la Documenta palesava que “els seus responsables no han extret les conclusions oportunes de l’escàndol anterior”.
Al Jüdische Algemeine tampoc no entenen que el fulletó continue exposat, atès que “es presenta la terra de Palestina d’una manera que nega la legitimitat de l’estat d’Israel, a més d’incloure fragments literals de Ghassan Kanafani”, un escriptor que va exercir com a portaveu del grup terrorista Front Popular per a l’Alliberament de Palestina. No debades, Kanafani va morir en un assalt al Líban, l’any 1972.
Quan encara no havia escampat la boira del mural gegant, la revelació d’aquest contingut ha trasbalsat de nou la Documenta 15. L’edició més polèmica de totes, i amb diferència.