Al pla Amunt de Vistabella del Maestrat, ha començat aquesta setmana l'exhumació d'una fossa de la guerra civil. En concret, els treballs es desenvolupen al Mas dels Arcs i han tingut com a resultat la troballa d'un cos d'un soldat republicà. Tot plegat s'inscriu dins les XIII Jornades de Memòria Històrica que se celebren en aquest municipi a tocar de Penyagolosa i que han permès que, els darrers anys, es traga a la llum i es divulgue una realitat -la dels combatents republicans morts al front i mai recuperats per les seues famílies- que ha romàs quasi nou dècades soterrada. Amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Vistabella, el Centre d'Estudis de Penyagolosa impulsa aquesta iniciativa. Ho fa amb l'acompanyament del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHC).
Res del que ha passat aquests darrers anys a les comarques nord del País Valencià en matèria de recuperació de la memòria històrica no s'explica sense aquest col·lectiu de persones. I el mateix GRMHC no s'explica sense la figura de Joan Lluís Porcar (València, 1966), probablement la persona que més hores ha dedicat a garbellar arxius i trepitjar camins per aquestes contrades. La seua producció investigadora testimonia la seua dedicació. Seu és Un país en gris i negre. Memòria històrica i repressió franquista a Castelló i el primer Mapa de fosses de la guerra civil i el franquisme a la província de Castelló, publicat el 2018 del bracet de Miguel Mezquida. I encara caldria afegir la seua participació a les obres col·lectives de Castelló sota les bombes, La repressió franquista al País Valencià: Borriana i Manises i de Castelló republicà: arquitectura i urbanisme. La seua darrera publicació és Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria, el primer llibre que documenta el període posterior a la guerra civil en aquesta comarca de cruïlla.
A Porcar l'interès pel conflicte bèl·lic de 1936-1939 li va arribar per via paterna. Fill únic, s'embadalia amb les històries que el seu pare, carabiner de l'exèrcit republicà, li explicava. Havia combatut a Còrdova i a Terol. La família de la seua mare, en canvi, havia estat vinculada amb el bàndol franquista. En aquesta dualitat va créixer Porcar. "M'agradava tot allò relacionat amb la història: l'època medieval, l'antiga i també la història més recent. Sobre la guerra civil recordo especialment els articles i llibres de Hugh Thomas", rememora.
D'aquella afició en feu ofici. Es llicencià en història i geografia a la Universitat de València i s'especialitzà després en qüestions d'arxivística i documentació. Fou part de la primera fornada de joves que s'incorporaren a treballar a la Universitat Jaume I, quan aquesta es fundà, el 1991. En el seu cas, com a tècnic documentalista.
No fou, però, fins al tomb del segle que feu el pas cap a l'activisme. "El 2002 vaig veure a les notícies que es feien les primeres exhumacions a Castella i Lleó. Em va cridar l'atenció i em va dur a preguntar-me sobre com havia sigut la repressió a Castelló". Fou l'inici de tot plegat. De material, per començar a tirar del fil, hi havia ben poc. Però hi havia, és clar, Els afusellaments al País Valencià (1936-1956) i La repressió en la retaguardia republicana. País Valenciano, 1936-1939, de Vicent Gabarda, tots dos llibres publicats per l'Alfons el Magnànim a la dècada dels 90. Per ací començà Porcar: es va posar a revisar i contrastar la informació de Gabarda amb allò que testimoniaven els arxius. Prompte es convertí en un assidu de l'arxiu històric provincial, dels jutjats, dels llibres del cementiri...
Era una tasca ingent, minuciosa i, en algunes ocasions, entrebancada per la malfiança dels qui custodiaven els documents. "Aquella cerca em va permetre aportar noves dades i completar informació. A través de la subdelegació de defensa de Castelló vaig poder accedir als consells de guerra sumaríssims i completar informació que fins aleshores era desconeguda". Anys després, ell i Teresa Armengot, una altra de les persones més actives del GRMHC, accediren a l'arxiu de la presó i de tot l'embalum de paperassa feren un inventari que avui es pot consultar al web d'aquesta entitat memorialística. Un pas indispensable en el trencaclosques que és la reconstrucció d'uns fets succeïts fa quasi un segle.
Fou el 2003 quan, des del Casal Popular de Castelló, es decidiren a organitzar les I Jornades de Memòria Històrica de Castelló. Invitaren als historiadors Maria Folch i Ferran Archilés i hi hagué col·loquis, debats... "Va vindre molta gent. Gent jove, però també gent de 80 anys que havia viscut la repressió. Es va fer evident que era una qüestió que interessava". Fou el germen per al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica. Junt a Josep Lluís Porcar, hi havia Maribel Peris, Francesc Durà, Paco Mezquita, Teresa Armengot, Joan Miquel Palomar, Sergi Salvadors, Jordi Caballero... Sense ells, res del que avui s'ha assolit en matèria de memòria històrica no s'hauria aconseguit.
La constitució formal del GRMHC data de 2004. Fou l'any de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero, el president del govern espanyol que, tres anys després, aprovà la Llei de Memòria Històrica. Fou, gràcies a una ajuda habilitada per aquesta legislació, que el 2008 col·locaren un monòlit al llit del riu Sec de Castelló, allà on durant els anys posteriors al franquisme el règim matà centenars de presoners republicans. "L'Ajuntament, governat pel PP, estava en contra, però vam tenir l'avantatge que el llit del riu era competència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i, per tant, no era competència seua", relata Porcar. A l'acte inaugural assistiren un centenar de persones. "Vingueren familiars de víctimes, persones que ni tan sols sabien on estaven soterrats els seus familiars. I ens preguntaven com obtenir dades".
Des del mateix 2004, el GRMHC rebia peticions d'informació. "Aleshores ens venien fills o germans de persones represaliades. La gent, què havia tingut molta por durant molt de temps, va començar a parlar. L'opció de l'exhumació ni se la plantejaven; tan sols volien informació per saber on estaven els seus familiars"
Foren, per als membres del GRMHC, anys de cerca, d'escorcollar arxius, creuar dades, documentar històries familiars. L'arxiu de fonts orals de l'entitat disposa en l'actualitat de més d'un centenar de testimonis, majoritàriament recopilats per Joan Lluís Porcar i Maribel Peris. Foren, també, anys de realitzar jornades de divulgació per donar a conèixer la importància de la recuperació de la memòria històrica i la necessitat de reparació de les víctimes. Anys, en definitiva, de fer pedagogia, visibilitzar la història dels vençuts i trencar el tabú que tot ho envelava. "Algunes de les persones a qui hem entrevistat era la primera volta que narraven la seua història. Tenir el seu testimoni era urgent perquè eren i són persones molt grans", explica.
El 2018 s'iniciaren els primers treballs d'exhumació de cossos al cementiri de Sant Josep de Castelló. Des d'aleshores s'han fet cinc campanyes que han permès traure a la llum els cossos de 155 represaliats. Es tracta, majoritàriament, de veïns de municipis castellonencs que van anar a parar a la presó de Castelló i van ser morts al riu Sec per un tir de gràcia. Les tasques d'identificació estan sent dificultoses. Els cossos estan quasi sempre sencers, però el pas del temps i el fet que la terra siga argilosa han malmès els óssos. A la vista de les dificultats per obtenir les dades d'ADN, s'estan plantejant la possibilitat d'aplicar altres metodologies d'identificació. Siga com siga, les campanyes d'exhumació al cementiri de Castelló són una fita per al GRMHC.
Com també ho és l'inici dels treballs de retirada de la creu dels caiguts situada al Parc Ribalta, a la capital de la Plana. Quatre anys han calgut perquè l'Ajuntament puga iniciar una retirada que ha trobat l'oposició sistemàtica dels ultracatòlics Abogados Cristianos, a més de Vox i el Partit Popular. Ni tan sols l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica per part de la Generalitat Valenciana, el 2017, ha evitat els entrebancs judicials. "Als països d'Europa on hi ha hagut règims totalitaris, els partits de la dreta han mirat al passat amb valentia. Ací, en canvi, el franquisme sociològic continua estant molt present. Existeix el risc que, si governen els partits de la dreta, es produïsca una involució en aquesta matèria", explica Porcar, qui reclama a la Generalitat que es facilite i es coordine entre administracions autonòmiques l'accés als arxius, així com que s'accelere els processos d'identificació per ADN, que ara es retarden més de dos anys. "L'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica va ser un gran pas, com també els homenatges públics i el compromís d'acabar la legislatura havent exhumat totes les fosses registrades al País Valencià. Amb tot, encara hi ha aspectes que cal millorar", assegura Porcar.
Dimarts d'aquesta setmana va estar a Vilafranca (els Ports) presentant el seu darrer llibre. Dissabte el presentarà a Vistabella. La primera edició d' Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria, està pràcticament exhaurida. Al capdavall, les seues obres, com la de la resta de companys i companyes del GRMHC, estan contribuint a omplir un buit i a combatre la desmemòria. Una seixantena de persones en són sòcies, actualment, i més persones interessades en la història s'hi han afegit al nucli dur. El GRMHC, en aquests divuit anys, de fet, ha marcat el camí que calia seguir a l'administració en matèria de memòria històrica i reparació de les víctimes. Ha estat la societat civil mobilitzada qui ha somogut els ciments d'una societat que es sostenia sobre uns silencis eixordidors. "Cal continuar treballant -diu- per compromís històric amb el passat i responsabilitat cívica cap al present i el futur".