El proper setembre, quan Boris Johnson abandoni Downing Street, darrere seu deixarà una estela de terres calcinades. No parlo metafòricament, sinó literalment, i és que Gran Bretanya ha cremat. A finals de juliol, els bombers d’Anglaterra van notificar una xifra inusualment alta d’incendis derivats de la sequera i de la calor extremes.
I, tanmateix, mentre molts britànics vora la capital i a Cornualla havien d’abandonar les seves cases i a la seu governamental se celebrava una reunió d’emergència, el cap del govern estava entretingut amb altres afers. De nou, no parlo metafòricament, sinó literalment. Aquells dies, Boris Johnson va visitar la Royal Air Force perquè li demostressin les funcions d’uns avions caça Eurofighter i, segons afirmà, fins i tot el van deixar seure darrere dels comandaments. Dirigir el país com a Primer Ministre, però, ja fa temps que ha deixat de fer-ho, la qual cosa mosqueja molts britànics.
Des que va anunciar la seva dimissió, Boris Johnson pràcticament ha deixat d’exercir de cap del partit conservador i, per tant, també el càrrec de Primer Ministre, critiquen els opositors del partit laborista. I és que ha demostrat tenir més aviat poques ganes d’il·lustrar la seva dimissió forçosa com un error. O simplement de fer la seva feina els últims mesos que ostentarà el càrrec.
Així, doncs, a què es dedica Boris Johnson ara per ara? A fer vacances, diuen a Downing Sreet. Però també continua ocupant-se dels afer governamentals.
Quan Boris Johnson va anunciar que romandria Primer Ministre fins que se li trobés un substitut, el poble britànic va preguntar-se quin era el sentit de fer tant el ronso. Que potser Johnson faria maniobres estranyes per quedar-se al càrrec? Arreglar el seu llegat polític, tal vegada? O és que simplement tenia ganes de celebrar el seu casament a Chequers?
Chequers és la residència estiuenca oficial del cap del govern britànic, una construcció senyorial de maons vermells situada al comtat de Buckinghamshire. L’any passat, Johnson va contraure matrimoni per tercera vegada: ell i la seva dona, Carrie, van celebrar-ho amb una festa discreta a Downing Street. Avui, és clar, sabem que fou només una de les moltes festes que es van celebrar a la seu de l’executiu durant la pandèmia. Aquest any, però, volien organitzar la festa que no havien pogut tenir al seu moment i volien fer-ho a l’esmentada propietat.
Molts comentaristes ho trobaven inacceptable, ja que Chequers es finança a través de l’erari públic. Altres opinaven que Johnson s’ho podia ben permetre. Finalment, fa un parell de setmanes la festa es va celebrar, però no allà, sinó en una gran carpa blanca instal·lada als terrenys del multimilionari Lord Anthony Bramford, donant del partit conservador.
A diferència de les trobades il·legals que tingueren lloc a la seu oficial del Primer Ministre durant el confinament, però, se sap ben poc de la festa del matrimoni Johnson. Segons alguns mitjans de comunicació, per menjar s’oferia «BBQ streetfood»als assistents, i Boris Johnson va bromejar tot dient que la seva expulsió de Downing Street havia sigut una maniobra acordada. Entre els convidats hi havia amics i família, però també els últims paladins que li queden al partit: el ministre de Defensa, Ben Wallace; l’estrella mediàtica dels conservadors, Jacob Rees-Mogg; i la ministra de Cultura, Nadine Dorries.
Qui no hi estigué convidat és Rishi Sunak. L’antic pupil de Johnson i exsecretari del Tresor fou qui, amb la seva dimissió, va desfermar la crisi que finalment acabaria costant el càrrec a Boris Johnson. Ara, Sunak s’ha postulat per ser el seu successor, la qual cosa no li ha agradat gens.
La manca d’interès que mostra Johnson per exercir el càrrec amb dedicació és tan manifesta com els seus intents d’influir l’elecció del seu successor. Poc després d’haver anunciat la seva semidimissió, va anunciar que no donaria suport a cap candidat perquè no minvessin les opcions de cap d’ells. Tanmateix, a dia d’avui ja es pronuncia mig públicament contra Sunak. Segons una font anònima que va parlar amb el diari conservador Times: «Tot l’equip de Downing Street odia Rishi [Sunak].»
Les opcions de Sunak de dirigir el partit són més aviat baixes. Amb tot, Johnson ja s’està preocupant que la xifra dels seus propis partidaris es mantingui alta, no fos cas que Sunak sí que s’acabi convertint en Primer Ministre, malgrat els pronòstics. I Johnson ho fa mitjançant un dret dels Primers Ministres sortints: el nomenament de candidats a ocupar un seient a la Cambra dels Lords, la cambra alta de la Gran Bretanya. Els membres d’aquest estament no s’escolleixen, sinó que hi accedeixen per nomenament. La llista de Boris Johnson inclou entre 39 i 50 noms, entre els quals hi ha donants generosos del partit i la sempre fidel Nadine Dorries.
Segons es diu, els nous Lords i Ladies hauran de firmar un document on es comprometen a votar sempre a favor dels conservadors. Una petita mostra d’agraïment a canvi del títol nobiliari i dels privilegis que comporta seure a la Cambra.
El mecanisme de recompenses de Boris Johnson, de fet, ja funciona. L’any passat, Peter Cruddas, un gran donant del partit, va ser nomenat membre de la Cambra alta a petició del Primer Ministre. Des que Johnson va dimitir, Cruddas s’ha manifestat repetidament a favor del seu benefactor. Ell fou qui, els primers dies de campanya electoral, va crear una petició perquè Boris Johnson pogués presentar-se a l’elecció de president del partit. Segons afirma, la van signar més de 14.000 membres. Des de llavors, Cruddas aposta per cancel·lar l’elecció pel risc que el procés pateixi un ciberatac i deixar que Johnson continuï al càrrec.
Boris Johnson, però, sembla que ja no té cap ganes de governar; és clar que tampoc no vol marxar. I, així, els seus últims espeternecs reflecteixen el seu govern. El principal projecte polític de Boris Johnson fou sempre Boris Johnson.
Traducció de Laura Obradors