Colòmbia té nou president. I resulta una excepció, perquè és el primer d’esquerres que tindrà un país en què la dreta i l’extrema dreta sempre han comptat amb un poder continuat i ininterromput. No és, però, l’únic fet excepcional de la política en aquest país. Perquè la presa de possessió de Gustavo Petro va deixar una imatge per a la història.
L’espasa de Simón Bolívar, l’heroi de la independència de diversos països llatinoamericans a inicis del segle XIX –països que es van alliberar del colonialisme espanyol– va ser passejada amb honors durant la presa de possessió del nou president. El capítol hauria passat més o menys desapercebut si no fora perquè el rei d’Espanya, Felip VI, va decidir no alçar-se en aquell moment en què el protocol li ho exigia. De fet, va ser l’únic convidat que va romandre assegut.
L’episodi ha sigut comentat arreu de l’Estat espanyol i ha despertat diverses crítiques. Les més serioses són les que vinculen Felip VI amb la nostàlgia colonial. Però, i a Colòmbia?
El cert és que aquesta anècdota significativa no ha sigut la més comentada dels rotatius del país, però sí que ha tingut cert ressò. Sobretot, els mitjans han destacat les diferències entre Petro i el seu predecessor al càrrec, Iván Duque, en la posada en escena de la seua presa de possessió. Especialment destacat és el desacord de Duque davant l’exposició de l’esmentada espasa, segons comenta el rotatiu El Nuevo Día.
Pel seu compte, Vanguardia compara el gest del rei espanyol amb el fet que el president argentí, Alberto Fernández, es va quedar adormit durant la presa de possessió. “També va cridar l’atenció que el rei d’Espanya Felip VI no s’alçara, com sí que van fer els altres convidats, quan van mostrar l’espasa del llibertador Simón Bolívar. De fons s’escoltaven crits dels seguidors del Gover, que repetien coordinadament: ‘Alerta, alerta, alerta que camina la espada de Bolívar por América Latina”.
El rotatiu The Archipiélago Press, sense citar l’anècdota protagonitzada pel rei espanyol, argumenta que l’espasa de Bolívar és “una relíquia social relacionada amb el seu valor històric i cultural, tant de la seua representació com a símbol d’independència i de lluita anticolonial, com del robatori de l’espasa per part de l’M-19 el 1974”. I és que aquesta espasa va ser furtada en el seu dia per l’anomenat Movimiento 19 de Abril, grup guerriller sorgit del frau electoral a Colòmbia. Un moviment amb el qual Petro es va identificar.
Precisament, aquest fet històric protagonitzat per l’M-19 va servir com a excusa per criticar l’exposició de l’espasa, que alguns van utilitzar per a recordar les morts provocades per aquell moviment. El diari Semana s’expressa en aquests termes, donant veu a les manifestacions que va fer l’exambaixador colombià a Washington, Pancho Santos.
El diari Pulzo, pel seu compte, no s’estranya de la reacció del rei espanyol: “la seua actitud va acabar sent la que molts esperaven i es va convertir en altra de les anècdotes que va deixar la presa de possessió”.
Alhora, el diari El Confidencial aprofita l’anècdota per rescatar un article del 14 de juliol en què comparaven Petro amb l’exvicepresident espanyol Pablo Iglesias, amb qui establien una comparativa explicant que “Iglesias va caure per fer exactament tot el contrari del que va dir que faria quan arribara al poder. No només ell, també la immensa majoria de les persones del seu entorn i partit. Persones d’escassa o nul·la experiència professional a les quals els va vindre gran el càrrec. Suposadament van arribar per a millorar la democràcia espanyola i només van millorar les seues butxaques. La corrupció política continua igual i el malbaratament de recursos públics es va multiplicar”.
I és que en un país en què la dreta ha mantingut el poder de manera continuada, els mitjans de comunicació amb aquesta ideologia continuen predominant. Almenys, així es percep si s’observen les reaccions davant els fets protagonitzats pel rei espanyol i si s’analitzen les simpaties o antipaties que desperta el nou president colombià.