Aquest estiu el món de les sèries està generant més temes de conversa pel que passa darrere les càmeres (els plans de Netflix per llençar juntament amb Microsoft una versió de la plataforma amb anuncis, la fusió de Warner i Discovery Inc. que durà a la creació d'una nova plataforma que unirà els catàlegs de l'actual HBO Max i Discovery+, i segurament canvis en l'estratègia de producció d'originals) que no pas per les estrenes de noves sèries. Això no vol dir que no hi hagi sèries interessants, encara que estiguin passant desapercebudes. És el cas de Under the Banner of Heaven, una minisèrie estrenada a Disney+ i protagonitzada per Andrew Garfield, que interpreta a un detectiu que investiga un crim relacionat amb l'Església Mormona. Tenint en compte que l'actor és molt conegut, encara és més estrany el poc impacte que ha tingut una estrena més enllà dels entusiastes de les sèries criminals. La sèrie, que està basada en una novel·la de Jon Krakauer, adopta els codis del gènere negre i pot recordar a moltes ficcions similars. A un servidor li ha fet pensar en True Detective, tant pel to com pel fet que el crim serveix per indagar en la cara fosca d'una comunitat. Però amb una diferència substancial: si bé el cor de True Detective es definia per l'ateïsme del detectiu Rust Cohle, en el cas de Under the Banner of Heaven, es defineix per un detectiu que és un ferm creient de l'Església Mormona i la fe és clau en la seva visió del món.
De fet, els dos personatges funcionen gairebé com a oposats. El de True Detective ha perdut la família mentre que el de Under the Banner of Heaven el presenten sent feliç amb la seves filles i la seva dona en una imatge de postal. Un entra en l'escena del crim amb un rostre impertorbable, fruit d'haver mirat cara a cara a l'abisme moltes vegades. L'altre dubta a l'hora d'entrar a la casa on s'ha produït l'assassinat i ha de fer un esforç per mirar directament el cos de la víctima. El viatge de tots dos personatges els porta a canviar la seva visió del bé i el mal, encara que s'articulin en direccions diferents. El protagonista de Under the Banner of Heaven parteix d'una divisió clara, estricta, del que està bé i el que està malament, tal i com es manifesta en la relació amb el seu company detectiu, a qui fa notar, de forma molt educada, quan no està fent les coses com cal. En aquesta visió seva, la línia que separa bons i malvats és sòlida i ben marcada. Però no tindrà més remei que posar-la en dubte quan, investigant el crim més atroç que ha tingut mai davant, el d'una noia jove i el seu nadó de mesos, tots dos degollats, s'adonarà que les pistes apunten clarament a l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies.
La sèrie explora l'abisme que s'obre als peus d'un personatge que, per primer cop qüestionarà la congregació religiosa a la que pertany i també la fe en la que basa la seva vida. Andrew Garfield, que ja té experiència amb personatges que s'enfronten als horrors perpetrats per humans (segur que més d'un el recorda a la sèrie Red Riding), transmet molt bé el que significa pel personatge els descobriments successius que el van enfonsant cada cop més en la desesperació el duibte. La sèrie combina la seva investigació amb la història de la víctima, interpretada per Daisy Edgar-Jones (l'actriu de Normal People, aquí limitada per un personatge al que li falten dimensions), i explicada a través de flashbacks. Una estructura funcional però efectiva que propulsa una sèrie que acaba sent un retrat ferotge dels fanatismes, de qualsevol tipus.
Under the Banner of Heaven
Creador: Dustin Lance Black (basant-se en la novel·la de Jon Krakauer)
Repartiment: Andrew Garfield, Daisy Edgar-Jones, Sam Worthington.
Minisèrie: 7 episodis
Plataforma: Disney+