-Ha pogut veure la sèrie?
-Dos capítols.
-Els dos capítols que van estrenar el 30 de juliol al’Atlàntida Mallorca Film Fest?
-Sí.
-Què li ha semblat?
-Un no sap mai quin serà el resultat final perquè això ho treballen, primer, unes quantes persones i després, quan ja s'han fet seu el text -com ha de ser-, ho han de dur a la pantalla. Però, a banda d'aquesta incertesa, la veritat és que he vist que de moment va tot molt bé. La gent ha fet la seva feina; hi havia una bona direcció, una bona feina de producció, un càsting important...
-IB3, TVC i Àpunt han transformat una novel·la seva en sèrie. És conscient que és un cas únic? Com ho va aconseguir?
-Jo vaig parlar amb la Paula Serra, la productora, que em va preguntar què em semblava a mi fer una sèrie a partir de la novel·la. Evidentment no li podia dir que no i vaig acceptar, però sí que li vaig expressar el meu interès perquè ho fessin entre les tres televisions. La Paula s'hi va llançar de seguida a la idea, va començar a fer gestions i l'Andreu Manresa [director general d'IB3] se'n va encarregar dels tractes amb les altres televisions. I va ser molt fàcil. Crec que, de vegades, no es fa perquè no s'hi pensa. No són coses de l'altre món, es poden fer i s'haurien de fer més.
-Ha participat en el guió?
-No, no.
-Ni li han consultat res?
-Al principi em van passar un parell de guions però jo, des del començament, vaig dir que no m'hi volia ficar. Em van mostrar dos capítols. Vaig donar la meva opinió, però en línies molt generals. I després ells han fet els canvis que els han semblat: alguns personatges s'han convertit en un de sol, per exemple.
-Veig que hi havia dues noies dels països de l'est, una russa i una moldava, que s'han fusionat en una sola?
-Exacte.
-Li ho demanava perquè vostè té molta experiència en fer guions.
-Sí, jo, en aquest món hi vaig treballar uns anys, tant a Televisió Espanyola com a TV3 i a Ràdio Nacional, però em vaig retirar de tot això. I ja sé que les coses s’han de fer així. Se'ls ha de donar confiança, als guionistes.
-Una de les virtuts de la seua novel·la és que els personatges no són arquetips. Va treballar vostè unes personalitats que van més enllà del polític corrupte, el periodista astut i l’amant dependent del protagonista. La sèrie ho respecta?
-No he vist prou per saber-ho, però he vist que el director, a pesar dels canvis que s'han fet, mai ha perdut de vista la novel·la. I ha intentat conservar-ne la poesia, que de vegades és difícil de traslladar a l'audiovisual. En Juan Marsé s'emprenyava molt quan feien una pel·lícula d'una novel·la seva perquè és difícil conservar aquesta poesia.
-Què li va fer escriure Sicília sense morts?
-Hi havia una societat totalment perplexa perquè s'havia arribat a un punt que la corrupció començava a aparèixer pertot. I vaig voler fer una novel·la històrica del present.
-Res de concret?
-Un dia estava sopant amb uns amics al port de Sòller i va passar en Miquel Serra, el director de l'Última Hora i ens va dir: «Avui han vingut a vendre'm una història sobre la corrupció molt estranya. Han començat dient que tenen unes gravacions de tal polític (no diré qui) dient això i allò...».
-Com a la novel·la?
-Sí... En Miquel ens explicava com va reaccionar ell i què li va dir al "venedor": «Jo, si no sé més coses, no puc comprar-li res». «És que no pot saber res més -li va dir l'altre- però en aquestes gravacions sentirà aquells dos que conversen sobre tal tema». Després de dir-li que allò no li ho podrien pagar mai, en Miquel el va voler burxar més: «Si tu em deixes escoltar què diuen, jo et puc fer una oferta». I llavors l'altre li va respondre: «No, és que encara no estan fetes, les gravacions». Vaig pensar que això era extremadament poètic: Un personatge que es passeja per Mallorca venent testimonis d'una corrupció brutal però sense que s'hagin materialitzat encara aquests testimonis! I vaig pensar: ara és el moment d'escriure la novel·la. Això em va donar l'empenta.
-Volia fer una cosa semblant a L.A. Confidential de James Ellroy? Palma Confidencial?
-No... Quan li vaig enviar el llibre l'editora, ella em va dir que estava molt bé per tal i per qual i perquè «és el tipus de novel·la negra que vull llegir». I jo: «Com, novel·la negra?». Jo no era gens conscient d'haver escrit una novel·la negra. No em semblava una novel·la de gènere. Per contra, la següent novel·la meva, La vida dels cossos, publicada per Proa, sí que l'havia planificat com una novel·la tranquil·la al començament però amb un final de novel·la negra pura. Però Sicília sense morts, no... Fins i tot el cas de corrupció que coneixem des del començament és un deute de 200.000 euros, que tampoc no és tant comparat amb la realitat.
-No és típica novel·la negra. Els cànons de novel·la de detectius hagueren començat per investigar sobre les coses que, a Sicília sense morts passen al final de la novel·la i anar resolent incògnites enrere. Vostè fa una novel·la lineal més centrada en la història del polític i del columnista, sense un misteri inicial.
-Exacte. Però bé, m'ho vaig passar bé escrivint-la.
-Hi ha els casos de corrupció de fons però la novel·la va més enllà, amb les interaccions personals que retrata entre polítics, empresaris, periodistes i els seus familiars.
-Jo crec que sí, fins i tot s’hi barreja el món de l'art, el retrat de les diferents classes socials, tots els problemes de la vida presents a l'illa...
-Molts dels personatges tèrbols de la novel·la han passat abans per la corrupció valenciana.
-Sí, hi ha una certa inspiració valenciana, també. Per cert, que a la sèrie hi apareix un actor valencià, Álvaro Báguena, que ens ha deixat a tots bocabadats.
-També hi ha una denúncia de la pressió dels empresaris alemanys del turisme sobre el president autonòmic. Això passava?
-I tant, que passava. Sempre. Jo crec que, en aquest moment, tenim el millor govern de l'autonomia que hem tingut mai i hi ha coses que no passen. Crec que està més controlat.
-A la novel·la denunciava una imparable degradació del periodisme. Les coses han canviat?
-No, no, no. En una novel·la que estic escrivint ara retrato una situació encara més degradada.
-L'última novel·la de Melcior Comes, Tots els mecanismes, també és una denúncia de la corrupció.
-Precisament, vam coincidir en una llibreria d'aquí i el Melcior deia que aquestes novel·les «conten el mateix, conten la mateixa illa però amb diferents estils». Jo no ho havia pensat però la mena de corrupció que s'hi dona a una novel·la també s'hi dona a l'altra. Jo crec que són novel·les que s'assemblen.
-Quan podrem veure la sèrie?
-A la tardor. Immediatament després a TV3 i a Àpunt després, no sé quan exactament.