Segurament no hi ha cap altre país on el metavers tingui tant d'èxit com aquí. La dissenyadora Kim Ji-yoon, per exemple, hi crea moda per als avatars. Dins de l'espai virtual, les seves clientes s'hi prenen llibertats que no tenen en altres àmbits d'una societat conservadora.
Katharina Graça Peters
Una dona jove contempla la ciutat de Seoul des d'un terrat al centre de la ciutat. Les façanes birbillegen en tons daurats. El brunzit dels cotxes només hi arriba atenuat, fins allà dalt. Kim Ji-yoon té 26 anys, més de mig milió de seguidors i més ingressos que la majoria de les seves amistats. Parpelleja tot mirant el sol com es pon i sembla ser una dona gairebé impertorbable, ni tan sols per l'èxit. "Em sembla", diu Kim, "que estic vivint el meu somni".
Kim Ji-yoon, que fa 1,80 m d'alçada, és extraordinàriament alta per ser sud-coreana. Havia estat alumna d'una escola de models, actualment dirigeix la seva pròpia empresa i s'ha convertit en tot un ídol per a moltes dones joves de Corea del Sud. La majoria de les seves fans no la coneixen com a Kim, sinó pel pseudònim de "Lenge". Aquest és l'alter ego digital en què es transforma quan engega l'ordenador a la seva oficina, situada dues plantes més avall.
Lenge és bufona, habitualment alegre i molt popular. I proporciona uns bons ingressos a la seva propietària. Hi ha 594 mil comptes que la segueixen des de la plataforma sud-coreana Zepeto, un món virtual de carrers, cases, restaurants i discoteques. El lema de Zepeto és: "un altre jo en un altre univers". Kim Ji-yoon, alias Lenge, s'hi mou com el peix a l'aigua. En aquest món digital llueix unes galtes rosades, uns ulls sobredimensionats que brillen i un cabell ros gairebé blanc, sempre pentinat a la perfecció.
Zepeto va veure's llançat al mercat l'any 2019 com a joc en línia i s'ha enlairat fins arribar a ser la plataforma d'un dels metaversos més importants d'Àsia. Hi ha 300 milions d'usuaris que es troben en festes virtuals, van a botigues de moda i concerts o queden per fer una barbacoa. Lenge té tanta fama dins d'aquest món que els altres avatars s'hi acosten per parlar-hi. "Em puc fer una selfie amb tu?", pregunten i fan postura per capturar la imatge de pantalla.
Al principi, Lenge feia quedades en una espècie de jardí japonès per jugar a fet i amagar sota els cirerers en flor. Es posava d'acord amb altres: vestim-nos amb la mateixa roba. Kim va copsar com d'important és l'aspecte, també en la realitat virtual. "Quan quedes amb la teva gent en la vida real, tampoc no portes sempre la mateixa roba ni vas pel carrer amb pijama", diu ella.
Fa dos anys va començar a dissenyar roba, pentinats i complements. Mirava vídeos de tutorials sobre disseny 3D i venia les seves creacions al mercat de Zepeto. Al principi guanyava més o menys l'equivalent de 50 euros al dia. "La gent paga diners per això?", li va preguntar sa mare amb sorpresa. Ara Kim guanya més de 11.000 euros al mes.
Dins la realitat virtual de Zepeto, els avatars es mouen com a la vida real, xategen, se'n van de compres, comparteixen fotos i històries. Si vas a una festa, pots entrar al jardí de la casa i comprar un skateboard, demanar a un llama que predigui el futur o fer-te selfies. La plataforma és una barreja estrident i multicolor entre videojoc, casa de moda i festival per a menors de 30 anys. Cada avatar es vesteix i s'inventa a si mateix com més li plau; un joc esplendorós d'identitats i disfresses i una competició, també per veure qui rep més atenció.
A Corea del Sud aquest món paral·lel funciona especialment bé perquè la societat real encara està marcada per un entramat de regles i normes rígides. A això cal sumar que la digitalització s'escola en tots els àmbits de la vida. Al metro, els passatgers miren sèries al mòbil o a la tauleta i estan immersos en videojocs, també perquè l'internet és més ràpid que a molts altres països. Gairebé set mil milions d'euros són els que inverteix el govern actual en la transformació digital del país. Una part va a parar al foment del metavers, que aquí no es objecte de debat i controvèrsia, sinó que es considera camp experimental.
Els universos virtuals no són res estrany a Corea del Sud, sinó que son llocs on la gent jove explora llibertats que no té fora d'allà, al món basat en carboni. Zepeto és una oportunitat i alhora una possibilitat per evadir-se. Potser aquest és el motiu pel qual l'empresària Kim Ji-yoon té tant d'èxit amb el seu personatge Lenge; perquè sap calar el món interior de les seves clientes millor que la resta.
El 70 per cent de les persones que utilitzen Zepeto són dones, majoritàriament menors de 21 anys. Kim dissenya tops o vestits vaporosos per a l'estiu; ara mateix van molt buscades les peces de tirants molt fins, que a la Corea del Sud real no estan ben vistes. Al carrer es porta faldilla curta; per contra un escot generós, no. "Però aquí t'ho pots permetre", diu Kim. "No és important qui ets sinó qui vols ser."
Qui camina per Zepeto, es troba amb personatges de pell clara i cames extraordinàriament llargues, amb uns cabells tan rossos que una coreana només podria arribar a tenyir-se amb penes i treballs. Substitueixen els uniformes escolars per variants de color rosa o groc dissenyades per Lenge, i es transformen en princeses i estrelles de pop. O experimenten amb avatars masculins.
Lenge, la noieta de Zepeto, gairebé no té res en comú amb l'empresària Kim. "Lenge és oberta, jo soc més aviat reservada." A vegades, diu Kim, coincideix en la vida real amb algú que ha conegut en línia. I llavors es pregunta: "Espera que m'hi dirigeixi?" Afirma que mai no ha planificat el personatge de Lenge, "però potser hi ha una part de mi a qui li agradaria ser així".
A la seva botiga online hi ha més de 1.300 articles amb els quals es poden decorar els avatars. Igual que una dissenyadora de moda, Kim comença amb un esbòs abans de treballar els detalls amb un programari de disseny. A la pantalla retoca cada ombra perquè la peça de roba quedi bé al cos.
El que més temps necessita és el "rigging", programar la roba de tal manera que l'avatar la pugui fer servir i s'hi pugui moure. Si és una jaqueta, per exemple, Kim enllaça alguns punts de la màniga amb les articulacions d'un avatar perquè la jaqueta acompanyi el moviment quan el personatge mou els braços. El procediment dura més o menys una setmana. Segons Kim, els cabells són el més difícil perquè cal programar cada ble un per un. Ara mateix ja té 38 dones i homes treballant per a ella: dissenyadors, entre altres, però també especialistes en màrqueting i programació.
Lenge també ofereix experiències a Zepeto. Els fans poden accedir a tres espais dissenyats per l'equip de Kim: un poblet romàntic on es pot muntar un unicorn, una mansió per jugar a fet i amagar i la "Lenge House", una boutique rosa amb terra de marbre i maniquins d'aparador. La moneda de pagament és el zem. Els usuaris obtenen 29 zems a canvi de 1,99 euros. Amb aquesta moneda, a "Lenge House" es poden comprar vestits de gala (16 zems), sabates de tacó de color rosa (5 zems) i un conillet de peluix (8 zems).
A mitjan juliol, a la casa digital hi entra "Polo", una clienta. L'avatar porta un ram de flors que li conjunta amb el jersei de color lila. Polo té els ulls blaus i els cabells rossos, a la vida real és professora i ara mateix es pren un descans. Al xat escriu que té més ple de roba l'armari digital que el de veritat. "A vegades m'oblido del que tinc i m'ho torno a comprar."
A Zepeto, s'hi sol gastar aproximadament set euros al mes en roba, tot tenint en compte la qualitat. "Si fas un zoom a la meva brusa, veuràs que està molt ben treballada. És de Lenge", escriu Polo.
El seu avatar desapareix i en breu torna amb un vestit negre decorat amb cadenes penjants de color or i plata. Porta els cabells recollits en un monyo. S'ho posaria de veritat? "Mai", surt dins la bafarada sobre el cap de Polo. "Però en aquest món et poses allò que no t'atreveixes a portar a la vida real. Et pots permetre coses que d'altra manera serien massa cares."
Abans de tornar a canviar-se de roba, ens explica com d'important és conèixer les últimes tendències. "Sinó perds seguidors. Si portes bosses de mà cares, reps molta atenció. És com a la vida real." A l'hora d'acomiadar-se, Polo va vestida amb un minivestit amb estampat de roses i les ungles vermelles a conjunt.
Algunes marques com Christian Dior i Ralph Lauren també han descobert el metavers. A la plataforma Roblox, l'any passat Gucci oferia una bossa virtual que es va vendre per 4.115 dòlars; la versió analògica de roba hauria costat 700 dòlars menys. Una samarreta de Gucci, amb un preu de 21 zems, val cinc vegades més que les de Lenge.
"Abans pensava que era malgastar. Però senta bé anar de Gucci", diu Kim Soh-jeong, que es desfà en elogis, "sobretot perquè és una cosa que no em permeto a la vida real". Treballa a l'equip de Lenge i fa passar sabates de tacó, ulleres i una motxilla de Gucci per la pantalla del mòbil. Hi ha gent que considera que Zepeto és la passarel·la de moda virtual més gran del món.
Kim Soh-jeong també ofereix peces de roba digital sota la marca Moda. De model fa servir sis avatars, i en parla gairebé amb estima. "Moda", el seu personatge principal, és el que més s'assembla a la creadora; de constitució delicada, amb cabells bruns i ulls grossos. El noi "Min" és atlètic i bon ballarí. "Monam" té un caràcter suau i com que Kim el va crear quan florien els cirerers, té la pell lleugerament rosada. Diu Kim Soh-jeong que si existís de veritat, "Monam" seria un noi guapo que regenta una cafeteria.
Kim té 23 anys i diu que no ha estat fins fa pocs anys que s'ha retrobat amb ella mateixa. A l'escola era tímida, patia assetjament. "Al metavers la gent em llençava floretes i em deia que semblava estar radiant i positiva." Afirma que el metavers va ser la seva salvació i que aquest món se li fa estrany a molta gent. "Com al meu ex. Fins que va assabentar-se de quants diners hi faig. Només va dir: oh!"
Kim Ji-yoon, la creadora de Lenge, pensa que no es pot menystenir la importància que tenen les plataformes digitals per a la joventut sud-coreana. "A l'empresa has de fer allò que et diu el cap. Però aquí pots fer-te una idea de què vol dir fer allò que realment et ve de gust. Tens a les mans el poder de fer i desfer." Afegeix que en la societat sud-coreana –encara molt marcada per homes de més edat en posicions d'influència– això és especialment temptador. Els joves sud-coreans veuen la virtualitat com una alliberació. "Hi ha gent que se sent impotent a la vida real i aquí pot assolir coses per si mateixa", diu Kim Ji-yoon.
No tothom ho veu amb tan bons ulls. "No m'agrada el metavers", confessa Kim Dae-shik, "però és incontenible". Com a catedràtic de la universitat KAIST, investiga els efectes de l'avanç tecnològic sobre el cervell. "Per a una criatura sud-coreana de deu anys, l'internet s'ha convertit en una segona casa. Casa és el lloc on ens sentim a gust, un lloc que ens modela el cervell. Aviat els sud-coreans se sentiran més a casa al metavers que a la vida real." Kim Dae-shik considera important modelar la realitat virtual de tal manera que no degeneri en una distopia. "Si fa vint anys haguéssim tingut més coneixement sobre els efectes dels filtres bombolla en les xarxes socials, hauríem pogut establir normes per evitar els monstres que ha creat l'internet desregulat."
El govern de Seoul ho veu de manera similar i vol orientar el metavers sobre una base de principis ètics. A Corea del Sud es coneixen especialment bé els riscos a què s'exposen els usuaris: part dels comentaris de les xarxes socials contenen tant d'odi que hi ha persones que acaben ensorrant-se i cometen suïcidi. Al juliol es va inaugurar una acadèmia pública del metavers on l'any que ve es formarà 40.000 especialistes.
Preguntada per on li agrada més passar el temps, si al món virtual o a l'analògic, Kim Ji-yoon no hesita gaire. "El metavers", diu, "no pot suplir la vida real".
El que més li agradaria seria ser a Nova York, afirma Kim. Somia caminar-hi pels carrers, cosa que no li pot donar cap versió digital de la ciutat. "Es tracta d'una experiència, no de l'espai." Llavors s'atura un moment. "Però potser la tecnologia aviat farà tants avanços que ho podrem sentir com si fos real."
Traducció de Mercè Ardiaca Jové